El jurament dels Horacis: Anàlisi de l'Obra de David

Classificació de l’obra

• Títol: El jurament dels Horacis
• Autor: David
• Cronologia: 1784
• Escola o país: França
• Estil: Neoclàssic

Descripció

Suport i procediment

Es tracta d’un oli sobre tela de 3,30 m x 4,25 m. La tècnica consisteix a barrejar pigments de color amb oli de llinosa.

Anàlisi formal

La distribució dels elements es fa seguint formes geomètriques: els joves i el pare formen un rectangle; les cames dels joves, les del pare, les dues joves, la dona amb els nens, etc., es distribueixen en triangles. La composició és tancada i es configura a partir de tres arcs: en el de l’esquerra, els tres germans; al mig, el pare; i, finalment, al de la dreta, hi trobem les dones i els nens. De fet, el nombre 3 és constant a tota l’obra: 3 arcs, 3 espases, 3 germans, 3 dones... Els diferents grups estan units però sense tocar-se. Al centre de la composició, les espases i els braços dels personatges masculins mostren el tema central. L’energia i vitalitat dels homes es contraresten per l’abatiment de les dones. En l’estança no hi ha decoració; les columnes són d’ordre toscà (romà), més auster que el dòric grec.

David utilitza línies rectes per als personatges masculins i suaus i rodones per als femenins. El cromatisme està subordinat al dibuix: els colors són brillants i clars, amb predomini dels tons vermellosos, grisos i ocres. La llum entra per l’esquerra i projecta les ombres dels germans cap al pare i les dones. La perspectiva és lineal i ve donada per l’enrajolat del terra i de les parets laterals.

Antecedents i influències posteriors

David es va inspirar en l’antiguitat grega i romana. En un inici, s’inspirà en temes i personatges clàssics però va considerar que la història que li tocava viure estava a l’alçada de la dels grecs i romans. La seva pintura estava influenciada per Rafael, Poussin i el tractament caravaggià de la llum. De la seva època, es va interessar per Boucher, Greuze i Vien.

Al seu torn, ell influencià Ingres i Gros, en ser la culminació del neoclassicisme pictòric, tot i que aquests artistes tenien punts en comú amb el romanticisme. David preparà el camí per als romàntics amb els seus temes heroics i patriòtics.

Relacions amb obres similars de l’autor o escola

Altres obres de David, totes elles neoclàssiques, són Marat assassinat (època jacobina), Coronació de Napoleó o Napoleó emperador (època napoleònica) o Mort de Sòcrates (temàtica antiga). Podem relacionar El jurament dels Horacis amb les obres de Napoleó, on la composició ens recorda molt a la de l’obra que ens ocupa, tot i que aquella fou pintada per al rei Lluís XVI.

D’altra banda, Ingres era un altre artista acadèmic i neoclassicista com ell, les obres del qual es poden relacionar amb les seves.

Diferències amb altres solucions coetànies

En l’època en què David pinta aquest quadre encara estava de moda el rococó entre l’aristocràcia, estil que dóna molta més importància al color i a la pinzellada lliure i de temàtica molt més frívola. Per altra banda, poc després alguns autors ja iniciaran el moviment pictòric conegut com a “Romanticisme” i, tot i que en altres obres es podrà entreveure un cert romanticisme en David, aquesta pintura és totalment neoclàssica.

Funció

El quadre té una funció propagandística: vol encoratjar la gent a complir els deures envers la pàtria i a no deixar-se emportar pels sentiments.

Interpretació

Iconografia

El quadre es basa en la història narrada a Ab urbe condita (Tit Livi), que Corneille va recollir d’Horaci. En el segle VII aC, Roma i Alba Longa es disputaven el domini de la Itàlia central. Per decidir la ciutat vencedora, es va organitzar una lluita entre 2 grups de 3 germans: un de cada bàndol. Per Roma, lluitarien els Horacis i els Curiacis ho farien per Alba Longa. Després del combat, només un dels Horacis havia sobreviscut i matà la seva germana perquè la va veure plorar a causa de la mort d’un dels Curiacis, el seu promès.

Significat

David, amb l’elecció d’aquest tema, volia introduir en els esperits de l’època el sentit del deure envers la pàtria, a imatge i semblança dels Horacis. Va triar el moment del jurament perquè és l’instant en què l’orgull patriòtic és més intens.

Lluís XVI encarregà l’obra per netejar la imatge de frivolitat que impregnava la monarquia. S’exposà al Saló de 1785.

Context històric i artístic

Al 1789, un seguit de jornades revolucionàries protagonitzades per les classes mitjanes i populars en contra de l’aristocràcia provocaren la caiguda de l’Antic Règim. Llavors s’imposà el classicisme. Al llarg del segle XVIII es descobriren ruïnes antigues i l’alemany Winckelmann escrigué la Història de l’Antiguitat clàssica, molt influent en l’àmbit artístic, fins al punt que l’Acadèmia va adoptar-ne el model. Els il·lustrats reclamaven un art més equilibrat i moralitzador. És sorprenent que una revolució defensi un art com el neoclàssic, inspirat en el passat. L’estil durà fins que es posà de moda l’“estil Imperi”, en el període napoleònic.

David (1748-1825) és el pintor més reconegut de l’època. Prové d’una família de la petita burgesia i es va convertir en un cronista polític. És considerat revolucionari i oportunista perquè pinta tant per a l’aristocràcia (El jurament dels Horacis), com per als revolucionaris més radicals (jacobins), per a Napoleó i, finalment, per a la burgesia belga.