El Jurament dels Horacis: Anàlisi i Context
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,35 KB
El Jurament dels Horacis
Documentació General:
Nom: El Jurament dels Horacis
Autor: J.L David
Cronologia: 1782-1784
Lloc: Museu del Louvre, París
Dimensions: 3,30m x 4,25 m
Referents Històrics:
Històricament, el Neoclassicisme es desenvolupa des de mitjans del segle XVIII fins a mitjans del segle XIX. L'estil Neoclàssic coincideix amb la Revolució Francesa i l'Imperi Napoleònic, fet transcendental perquè suposa la liquidació del règim senyorial i de la societat estamental. Es va anar configurant un règim polític en el qual les classes triomfants, sobretot la burgesia, van assumir la direcció que va assentar les bases del desenvolupament del capitalisme.
Estil:
L'estil artístic que s'identifica més amb els ideals de la Il·lustració, sobretot per la crítica dels il·lustrats al gust rococó, considerat com un art sensual i frívol, expressió de la decadència moral de l'aristocràcia. París fou el centre vital de la pintura neoclàssica. El triomf revolucionari i l'etapa de Napoleó suposa l'exili i el declivi de la seva carrera artística. L'aplicació dels principis de la perspectiva lineal, composicions equilibrades sobre estructures geomètriques, situar els personatges en un pla únic, predomini del dibuix sobre el color, utilització de colors purs per delimitar els contorns, es prescindeix de tota decoració supèrflua, temàtica de contingut heroic i moralitzant.
Descripció:
En un marc arquitectònic es desenvolupa l'escena. A l'esquerra, tres figures presenten el seu jurament davant un home que aguanta unes espases. A la dreta, un grup femení format per dues dones que es recolzen l'una amb l'altra i una dona vestida de color fosc que acull uns nens.
Anàlisi Formal:
Tècnica: Oli - Suport: Tela
En aquesta obra hi ha predomini del dibuix sobre el color. David, amb un dibuix precís, modela les figures amb unes formes clares i rotundes que recorden l'escultura. Prioritza la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins. La utilització de colors brillants, però amb vermell utilitzat en les tres parts en què es divideix el quadre, permet al pintor equilibrar cromàticament l'escena, malgrat que és un color cridaner, David el converteix en un color fred.
Composició:
David compon amb gran equilibri l'esquema compositiu. La triple arcada del fons coincideix perfectament amb els tres grups de personatges: els germans, el pare i les dones. En el centre geomètric, les espases i les mans del pare i fills, fent el gest d'apropar-se però sense arribar al contacte. El grup dels homes conforma una composició rectangular, en tant que el grup de les dones forma una composició triangular (perfectament modelats) de les dues joves s'ajunten en el vèrtex. La composició és simètrica, tancada i superficial. Tots els personatges, situats en un mateix pla, recorden la disposició de les figures dels relleus dels sarcòfags romans. L'escena es desenvolupa en un interior, l'espai del qual es representa amb una aplicació perfecta de la perspectiva lineal marcada pels murs laterals i per l'empedrat del terra. Des de l'esquerra, aproxima les figures a l'espectador mentre allunya el fons arquitectònic que resta en tenebres; al mateix temps, l'ombra que projecten els cossos dels tres germans accentua la impressió de la decisió en el seu pas endavant, alhora que projecta cap endarrere la figura del pare i fa ressaltar el dramatisme. L'obra, molt cuidada en els detalls, presenta expressions contrastades i tensions de la musculatura dels cossos masculins, el moviment dels seus vestits i els gestos decidits contrasten amb el desmai dels cossos de les dones i les seves expressions de dolor.
Temps:
Plasma un moment instantani, el del jurament, però també la voluntat d'eternitat al voler mostrar l'obligació dels ciutadans de sacrificar-se per la seva pàtria, fet que és intemporal.
Interpretació:
Encàrrec: Fou encarregada pel senyor d'Angiviller per al rei Lluís XVI de França.
Temàtica i Iconografia: Tema històric. David pinta "El jurament dels Horacis" després d'haver vist al teatre l'obra "Horaci" de Corneille, adaptació molt lliure d'"Història de Roma" de Tito Livi. Roma i Alba Longa decideixen dirimir el conflicte per l'hegemonia a la Itàlia central en un combat entre els tres germans Curiacis, en representació d'Alba, i els tres germans Horacis per Roma; després de la lluita, només sobreviu el major dels Horacis. La seva germana Camil·la, promesa d'un dels Curiacis, plora desconsolada i retreu al seu germà la mort del seu promès; l'Horaci mata a la seva germana per plorar la mort d'un enemic de Roma, però el Senat el jutja i condemna a mort per l'assassinat de Camil·la. Finalment, el pare defensa el seu fill i es plany per haver perdut dos fills i una filla per defensar la ciutat, i el fill és perdonat. Els Horacis juren davant el seu pare defensar la pàtria mentre Camil·la plora recolzant el cap en l'espatlla de Sabina, esposa del seu germà gran. Al fons hi ha la mare dels germans Horacis, que cuida els dos fills de l'anterior.
Significat:
Més que tractar un fet històric o una llegenda, pinta una obra moralitzant en la que exalta el deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria. David no va voler prescindir de la tragèdia humana representada per les dones, especialment per Camil·la, segura perdedora d'aquesta confrontació. S'ha dit que amb la inclusió del grup femení incidia un cop més en una divisió dels rols sexuals: els homes actuen mentre les dones es lamenten; potser és una interpretació massa simplista i al pintor li interessava més el drama humà que l'exaltació de les virtuts patriòtiques. En el que sí coincideixen tots els autors és en afirmar que mai s'havia representat millor el conflicte entre el deure i el sentiment, ni el contrast entre l'heroi masculí i la sensibilitat femenina.
Funció:
Funció propagandista. Manifest del Neoclassicisme tant pels seus valors formals com per la lectura politico-social. Alguns van veure reflectides les simpaties revolucionàries de l'autor, va ser interpretat com un atac contra l'autoritat de l'Estat monàrquic.