Juli Cèsar, Triumvirats i la Transició a l'Imperi Romà

Juli Cèsar: Orígens i Primer Triumvirat

Juli Cèsar va néixer a Roma l'any 101 aC en la gens Júlia, una família noble que es considerava descendent d'Enees, heroi de la guerra de Troia. Durant el seu consolat amb Calpurni Bíbul, va proposar lleis a favor del poble, com el repartiment de terres, però el Senat s'hi va oposar. Davant l'oposició del Senat, Cèsar va buscar el suport de Cras i Pompeu, els quals van prometre defensar-lo fins i tot amb l'espasa. Aquesta aliança va ser ben rebuda pel poble, però va irritar els aristòcrates. L'any 60 aC, Cèsar va ser elegit cònsol, compartint el càrrec amb Pompeu i Cras. Junts, van formar el primer triumvirat, una aliança política destinada a dominar la política romana i controlar el poder del Senat, que llavors era el principal òrgan de govern de Roma.

Les Guerres de les Gàl·lies i la Batalla d'Alèsia

Cèsar va decidir conquerir la Gal·lia (l'actual França), on va lluitar entre el 58 i el 51 aC. El moment més destacat va ser la batalla d'Alèsia (51 aC), on va vèncer el líder gal Vercingètorix. Gràcies a aquesta victòria, Cèsar va guanyar molt poder i prestigi.

Guerra Civil: Cèsar contra Pompeu i el Rubicó

Quan el primer triumvirat es va desfer (Cras va morir el 53 aC i Pompeu aspirava a ser l'únic líder), Cèsar va desafiar el Senat i va declarar la guerra a Pompeu. L'any 49 aC, va travessar el Rubicó, el riu que marcava la frontera de Roma, pronunciant la famosa frase:"Alea iacta est" "La sort està tirada"). Pompeu va acabar fugint perquè pensava que no tenia un exèrcit ben preparat, i Juli Cèsar el va perseguir, iniciant la primera guerra civil entre romans. Cèsar va derrotar Pompeu a Ilerda (Lleida) i després a Farsàlia (Grècia), guanyant aquesta batalla decisiva. Pompeu va fugir a Egipte, on finalment va ser assassinat.

La Dictadura de Cèsar i les seves Reformes

Com a únic líder, Cèsar es va convertir en dictador amb poder absolut. Va governar de manera autoritària, prenent decisions com posar la seva imatge a les monedes, introduir el calendari julià i implementar mesures socials a favor dels més pobres. Cal recordar que travessar el Rubicó, la frontera de Roma, era un acte que proclamava un casus belli, declarant la guerra.

El Segon Triumvirat (43-33 aC)

L'assassinat de Juli Cèsar va desencadenar una nova sèrie de lluites internes. El Senat, intentant recuperar el poder, va buscar l'ajuda d'Octavi (nebot i fill adoptiu de Cèsar) i va declarar la guerra a Marc Antoni, el principal lloctinent de Cèsar. Però Octavi i Marc Antoni es van aliar per vèncer els seus enemics comuns, formant el segon triumvirat el 43 aC amb Lèpid. Molts senadors, com Ciceró, van ser proscrits i assassinats.

La Caiguda de Marc Antoni i l'Ascens d'Octavi

Tot i aquesta aliança, Octavi va aprofitar els errors de Marc Antoni a Orient, especialment la seva relació amb Cleopatra, per declarar-li la guerra. Antoni va ser derrotat a la batalla d'Acci (31 aC) i es va suïcidar. Egipte va ser conquerit i es va convertir en una província romana. Lèpid ja havia perdut poder abans d'aquesta victòria. Després de la derrota de Marc Antoni, Octavi va quedar sense rivals i es va convertir en l'amo de la situació. Va acumular una sèrie de poders fins a proclamar-se primer emperador de Roma, marcant el final de la República i l'inici de l'Imperi.