Juli Cèsar, Terenci i el Cercle dels Escipions: Teatre Llatí

Juli Cèsar i Britània

Cèsar, abans de marxar a Britània, hi envia Gai Volusè a explorar el país.

Cèsar, encara que en aquests llocs els hiverns són primerencs, així i tot es va proposar marxar a Britània. Abans d’arriscar-s’hi, hi envia Gai Volusè davant amb un vaixell lleuger; li mana que, un cop explorades totes les coses, torni al seu costat al més aviat possible. Ell, per la seva banda, marxa amb totes les tropes cap al país dels mòrins.

3 Que et donin cops... 215..

Súmmum, per capita, vox populi, a posteriori

Terenci i el Cercle dels Escipions

Terenci va néixer a Cartago. De molt jove va ser traslladat a Roma com a esclau, on residí a casa del senador Terenci Lucà, que li donà el nom, el féu educar com a home lliure i aviat el va alliberar. També, a casa del seu protector, entrà en relació amb figures rellevants de la noblesa romana que l’introduïren en el cercle dels Escipions, format per Publi Corneli Escipió Emilià, que en constituïa el nucli central, envoltat de polítics, literats grecs il·lustres i escriptors romans.

El cercle dels Escipions representava les posicions filohel·lèniques de la societat romana enfront del corrent tradicionalista encapçalat per Marc Porci Cató. La convicció que Terenci tenia sobre la bondat de la cultura grega sobre el món romà el convertí en un adepte fidel a les idees polítiques d’aquest cercle. Això va provocar que els seus col·legues dramaturgs intentessin desprestigiar-lo i l’acusessin de no ser el responsable de les seves comèdies, sinó d’haver copiat els autors grecs. Després del 160 aC, emprengué un viatge a Grècia, no sabem si per defugir les acusacions que se li imputaven o, més probablement, per conèixer de prop els escenaris on es desenvolupava l’acció de les seves comèdies, però moriria en la tornada.

Obra de Terenci

En els set anys compresos entre el 166 i el 160 aC representà les sis palliatae que conservem: Andria (La noia d’Andros), Hecyra (La sogra), Heautontimorumenos (El torturador de si mateix), Eunuchus (L’eunuc), Phormio, Adelphoe (Els germans).

Comparació entre Plaute i Terenci

L’art de la palliata en Terenci és diferent de l’art de Plaute, referent necessari en parlar del teatre llatí. Terenci difereix profundament de Plaute en molts aspectes.

Llengua

Terenci representa l’humanisme, l’ideal d’humanitas, que proposava el cercle dels Escipions, fet que explica aquestes diferències respecte de les comèdies de Plaute, on es busquen tots els recursos idiomàtics per provocar les rialles del públic. Les comèdies de Terenci, en canvi, vénen sempre marcades per l’empremta del cercle aristocràtic que l’envolta i per la llengua conversacional culta (sermo familiaris) que el caracteritza, ben llunyana del llenguatge col·loquial (sermo vulgaris) en què es fonamenta l’èxit i l’originalitat de Plaute.

Adelphoe (Els Germans)

Adelphoe (Els Germans) és una comèdia pel dramaturg llatí Terenci representada per primer cop al 160 aC al funeral de Luci Emili Paule Macedònic i inspirada en una obra grega de Menandre amb idèntic nom. Va ser l'última obra que escrigué l'autor i la més reconeguda.

Micio i Demea són germans. Aquest té dos fills i viu al camp amb el més petit, al qual educa amb severitat. L’altre fill rapta la ramera Baquis de la casa d’un alcavot, però resulta que actua d’aquesta manera per amor fraternal, ja que qui està enamorat de la ramera és el seu germà Ctesifont. Esquines, per la seva part, està enamorat de la jove Pàmfila, a la qual ha violat, i que és filla d'una vídua. El rapte de Baquis desespera a Pàmfila, convençuda que el seu amant l'ha abandonat, ara que està esperant un fill. En la seva defensa intervé el seu parent, l’ancià Hègio, que és amic de Demea, i gràcies a les seves gestions s’arriba a l’acord que Esquines es casi amb Pàmfila i que Ctesifont compri Baquis.