Juli Cèsar i Ciceró: Figures Clau de la República Romana
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,38 KB
Gai Juli Cèsar
Biografia
Va néixer en el si de la família Júlia, considerada descendent de l'heroi troià Iulus. Va iniciar la seva carrera política des de molt jove i la va desenvolupar exercint diverses magistratures. Va ser escollit cònsol l'any 59 aC. Va participar en el Primer Triumvirat de la República Romana, juntament amb Cras i Pompeu, i va acabar enfrontant-se a aquest darrer en una guerra civil. Un cop vençut Pompeu, Cèsar es va autoproclamar dictador l'any 45 aC i, l'any 44 aC, va morir assassinat el mateix dia que havia de ser nomenat emperador.
Obra historiogràfica
Cèsar no pot ser considerat un historiador, ja que la seva obra no està estructurada amb la voluntat de divulgar la veritat dels fets en què es va veure involucrat, sinó que pretén justificar els seus actes i defensar-se davant les crítiques i acusacions rebudes dels seus coetanis. L'obra historiogràfica de Cèsar es recull en un conjunt de notes, anomenades Comentarii, que narren les seves vicissituds en la campanya de les Gàl·lies.
Els Comentarii es caracteritzen per la vivacitat del relat, sense passatges extensos, en els quals es busca una puresa de la llengua, no afectada per vulgarismes, arcaismes ni estructures poètiques. Cèsar va redactar aquests comentaris a partir d'informes tècnics elaborats pels seus soldats, dels informes que ell mateix enviava al Senat i d'apunts personals sobre les campanyes. Hi destaquen passatges que reflecteixen els costums dels pobles amb els quals va entrar en contacte i hi descriu amb precisió els llocs on van transcórrer els conflictes bèl·lics.
Marc Tul·li Ciceró
L'oratòria i la seva carrera
Ciceró va ser un dels més importants oradors llatins. L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i saber convèncer els oients. Era indispensable per a tot aquell que volia dedicar-se a la carrera política i va ser la principal matèria de l'ensenyament superior.
Marc Tul·li Ciceró va néixer l'any 106 aC a Arpino (Laci). L'any 63 aC va ser nomenat cònsol i va pronunciar les quatre Catilinàries, que van fer fracassar l'intent de conspiració contra la República i van portar a l'execució dels principals conspiradors. L'any 48 aC es va retirar de la vida política i, l'any 43 aC, va ser assassinat a la seva vil·la de Fòrmies.
Obres destacades
Discursos jurídics
- Pro Archia Poeta (Defensa del poeta Àrquies): Pronunciat perquè havia estat privat del dret de ciutadania.
- Pro Milone (Defensa de Miló): Argumentava que Miló no era culpable de l'assassinat de Clodi.
- Verrines: Acusació contra Verres per haver abusat del seu càrrec i espoliat l'illa de Sicília.
Discursos polítics
- Les Filípiques: Catorze discursos en els quals Ciceró va atacar Marc Antoni quan volia succeir Juli Cèsar.
- Les Catilinàries: Potser les seves obres més conegudes, són discursos pronunciats contra Catilina, màxim implicat en la conjuració contra la República Romana.
Tractats d'oratòria i filosofia
Ciceró va escriure De oratore (De l'orador), tres llibres on s'exposa quines han de ser les qualitats d'un bon orador. Segons ell, tot discurs s'ha de dividir en parts:
- Introducció: Presentació del tema on l'orador intenta guanyar-se la simpatia del públic.
- Exposició: Narració dels fets que motiven el discurs.
- Argumentació: L'orador aporta arguments que justifiquen la seva intervenció o ataquen la del contrari.
- Conclusió: L'orador fa un resum del que s'ha exposat i intenta que els jutges accedeixin a les seves peticions.
En l'àmbit de la filosofia política, cal destacar:
- De re publica (La República): On discuteix quina és la millor forma de govern.
- De legibus (Les lleis): Amb l'aplicació pràctica de les teories exposades a La República.
- Altres obres rellevants són De officiis (Dels deures), De senectute (De la vellesa) i De amicitia (De l'amistat).