Els jugadors de cartes de Cézanne: Anàlisi d'obra postimpressionista

Els jugadors de cartes

Autor:

Paul Cézanne

Cronologia:

1890 - 1892

Estil:

Postimpressionisme

Tipologia:

Oli sobre tela

Dimensions:

47,5 cm x 57 cm

Localització:

París

Context històric i social

El quadre va ser pintat a la segona meitat del segle XIX. Era l’època de la industrialització i es van produir molts canvis en la societat: canvis culturals, socials, polítics, econòmics, i innovacions científiques i tècniques. Fins al 1870, a França, regnava Napoleó III, que va intentar crear un nou imperi, fet que va provocar una guerra entre França i Prússia. Napoleó va fracassar i es va proclamar la Tercera República Francesa l’any 1870.

A nivell social, la religió cada vegada perdia més importància. El canvi de mentalitat de la societat, sumat a la introducció de les noves tecnologies, els nous materials i la invenció de la fotografia, va influenciar la creació d’un nou art que ja no buscaria el realisme, sinó que donaria més importància al color.

Estil: Postimpressionisme

L’estil de l'obra és el Postimpressionisme. Presenta característiques impressionistes, com el predomini del color, però no només es vol captar la llum, sinó també l’expressió. Està a mig camí entre l’Impressionisme i l’Expressionisme. Es dona més importància al dibuix que en l’Impressionisme.

El Postimpressionisme s’allunya de les característiques típiques dels impressionistes, com el color i la llum, però en conserva d’altres com:

• L’enquadrament.
• La recreació de nous temes.
• La intenció de millorar i canviar la composició.

El quadre conté característiques pròpies de Cézanne, com el fet de reduir els objectes a figures geomètriques regulars.

Anàlisi de l'obra "Els jugadors de cartes"

Descripció

Apareixen dos homes asseguts a una taula, jugant una partida de cartes.

Color i pinzellada

Hi ha un predomini dels colors càlids: ataronjats, ocres, marrons... El color de la roba dels personatges crea un contrast, fet que evidencia l'ús de contrastos cromàtics. Predomina el color per sobre de la línia, tot i això, hi ha dibuix, ja que per a l’autor era important; Cézanne creia que dibuix i pintura no es podien separar.

La pinzellada és solta; el quadre està fet a partir de taques curtes, denses i fines, sobreposades unes sobre les altres.

Composició

La composició és tancada. El quadre es divideix en dues parts gairebé simètriques, separades per l'ampolla que actua com a eix de simetria. El costat esquerre és clarament més gran que el dret. Entre els dos homes, es pot dibuixar un triangle invertit que connecta els seus ulls fins a les mans, les quals serien el punt de fuga. Hi predomina la línia vertical, però queda força equilibrada amb l'horitzontalitat de la taula.

Llum i profunditat

No hi ha gaires ombres; el que queda més il·luminat són les cartes de l’home de l’esquerra.

Tampoc hi ha gaire profunditat, només una mica donada per la taula, l’ampolla i la disposició dels braços.

Expressió i dinamisme

No hi ha expressió facial marcada; els dos personatges donen sensació de concentració i atenció. L'home de la pipa sembla més segur i amb més experiència que el més jove, que es veu més insegur.

El quadre és força estàtic. La concentració i l'atenció es poden percebre, però l'escena és quieta.

Material i tècnica

La tècnica utilitzada és l'oli sobre tela.

Significat i funció

És un quadre costumista. D'aquesta mateixa temàtica, Cézanne va realitzar cinc versions diferents, variant el nombre de personatges i el decorat. La funció principal era decorativa, ja que els quadres es feien per vendre. L'autor pintava el que volia per després vendre-ho. També hi havia una funció estètica i experimental, ja que es buscava trobar un nou llenguatge artístic.

Models i influències

Cézanne va trobar inspiració en els clàssics, com els pintors del segle XVII. Nicolas Poussin també va influir significativament en les seves obres.