Judit i Holofernes d'Artemisia Gentileschi: Anàlisi i Context

Judit i Holofernes

1. Fitxa Tècnica

Autora: Artemisia Gentileschi

Cronologia: S. XVII

Tècnica: Oli sobre tela

Mides: 1,59 x 1,26 m

Estil: Naturalisme barroc

Tema: Bíblic

Localització: Museo di Capodimonte (Nàpols)

2. Context Històric

Artemisia fou una de les millors seguidores de Caravaggio. La seva peripècia personal va exercir una enorme influència en la seva producció artística. Als 19 anys va ser violada pel seu professor de dibuix, experiència que marcà tota la seva obra tant en la temàtica com en la formalitat. Trobem com a protagonistes a dones fortes i heroiques.

3. Descripció Formal

L'obra està formada per un triangle compositiu, creat a partir dels caps dels personatges, els quals fan la funció de vèrtex. En primer pla es troba l'escena principal, és a dir, la decapitació d'Holofernes (imatge central), representada amb cruesa, dramatisme, tensió i amb un gran dinamisme, ja que es poden percebre les accions anteriors i posteriors al moment representat (funció de fotograma).

Els personatges es presenten com gent normal i no pas idealitzada de l'època, fet que es reconeix per la vestimenta que duen.

Perquè l'escena tingui més expressivitat, s'envolta d'un tenebrisme només trencat pel raig de llum que travessa l'obra en diagonal, creant així un contrast de clarobscur. Aquest s'accentua gràcies a l'ús d'un cromatisme ric en colors com el vermell, el blau i el blanc.

4. Temàtica

Aquesta obra representa una escena del Llibre de Judit de l'Antic Testament. La història explica com l'exèrcit assiri intentà envair la ciutat de Betúlia.

Judit, una ciutadana, per salvar el seu poble, decideix idear un pla. Per la nit anà al campament assiri i, un cop a dins, fent-se passar per una traïdora dels seus, entrà a la tenda del general Holofernes (enamorat d'ella). Gràcies a l'ajuda de la seva serventa Agra (dibuixada com una dona jove i forta, al contrari que la versió original), degolla el seu enemic per salvar la ciutat. En la seva representació, Artemisia introdueix un canvi iconogràfic significatiu: Agra (la dona vella) ara és una dona jove i forta que ajuda la seva mestressa.

Artemisia pretenia retratar (hipòtesi d'alguns psicòlegs) la superioritat física i la fredor en els actes de les dues dones, com un símbol d'alliberament i venjança per la violació que va patir mesos abans.

5. Models i Influències

Artemisia va rebre molta influència de Caravaggio en el naturalisme emprat, especialment en els personatges; utilitza com a models personatges del seu entorn per fer-los protagonistes dels seus quadres. També donava a les seves composicions un gran dinamisme escènic que aconseguia per mitjà de l'ús del clarobscur i del contrast cromàtic.

Va ser la primera dona a pintar escenes religioses, també a ser acceptada a l'Acadèmia d'Art de Florència, i a guanyar-se la vida pintant.