Judit i Holofernes: Anàlisi de l'Obra Mestra d'Artemisia Gentileschi

Documentació General de l'Obra

Títol

Judit i Holofernes

Autor

Artemisia Gentileschi

Cronologia

c. 1612-1613

Estil

Barroc (Naturalisme)

Tècnica

Oli sobre tela

Suport

Tela

Localització

Museu de Capodimonte de Nàpols

Tema

Bíblic

Artemisia Gentileschi: Biografia i Context

Filla d’Orazio Gentileschi, Artemisia Gentileschi (Roma, 1593 – Nàpols, 1653) fou una destacada pintora dins el corrent naturalista iniciat per Caravaggio. Dotada d’un talent precoç, la seva trajectòria personal va influir en gran mesura en la seva producció pictòrica.

Violada pel seu professor de dibuix als dinou anys, la seva obra es caracteritza per tractar habitualment temàtiques de dones amb un fort caràcter, en actituds i moments d’una gran força dramàtica. La seva vida independent contrasta amb l’habitual de l’època, convertint-se en un cas atípic dins la història de la pintura. Va treballar a Florència i Roma fins que l’any 1630 s’establí a Nàpols.

Anàlisi Formal

Elements Plàstics

Color

En l'obra es contrasten els colors. El fons apareix fosc i destaquen:

• El blau a les robes de Judit.
• El vermell en la criada.
• Els llençols blancs, que estan tacats de sang.

En els cossos dels tres protagonistes s'utilitzen tonalitats molt clares.

Llum i Clarobscur

En el quadre existeix un intens joc de llum (tenebrisme): el fons és fosc i la part dreta es va il·luminant progressivament. Dóna la sensació que el focus de llum que il·lumina l'estada i els personatges prové del costat dret del quadre, il·luminant la pell dels personatges.

S'utilitza la tècnica del clarobscur en alguns objectes, per exemple, en els plecs dels llençols i dels teixits.

Simbologia

L'escena simbolitza la mort de la tirania a les mans dels oprimits. El que no era freqüent en l'època era un tractament tan cru de la imatge, i molt menys que fos protagonitzat per una dona.

Composició

L'escena mostra l'acció en un primer pla, on veiem Judit (amb l'ajuda de la seva criada, Abra) decapitant Holofernes.

A diferència de representacions anteriors, on Abra (la criada) era una dona major i mai participava directament en l'acció, en la versió d'Artemisia Gentileschi, és una dona jove i forta que ajuda activament Judit a subjectar la víctima.

Es diu que les cares de Judit i Holofernes són les de la pròpia autora i el seu violador (Agostino Tassi), respectivament, afegint un fort component autobiogràfic a l'obra.

La composició de l'obra està formada per un triangle central, sent els vèrtexs les mirades dels tres personatges i l'eix central el cos d'Holofernes.

Judit empunya l'espasa i talla el coll d'Holofernes, mentre aquest s'intenta defensar empenyent amb els braços la criada, que l'ajuda a immobilitzar-lo.

Interpretació i Significació

Funció de l'Obra

La seva funció fluctua entre dos vessants:

1. El triomf sobre els enemics d’Israel (lectura bíblica tradicional).
2. La venjança plàstica de l’autora envers la seva cruenta violació (lectura biogràfica i feminista).

Contingut (Tema que Tracta)

Es representa el moment culminant de la història de Judit i Holofernes (Apòcrifs de l’Antic Testament). Segons la narració:

L’exèrcit assiri estava assetjant la ciutat de Betulia. Quan els seus habitants estaven a punt de capitular, Judit va concebre un pla per salvar el seu poble. Es dirigí al campament assiri amb la falsa pretensió de ser una desertora, estratagema que li va permetre tenir accés al general assiri Holofernes.

Aquest s’enamora de la jove i organitzà un banquet a la seva tenda. Quan després del sopar el general estava totalment begut, Judit li tallà el cap amagant-lo dins un sac que havia preparat la seva serventa Abra. Al matí següent, en conèixer la notícia, els assiris fugiren.

Significació (Missatge)

L’obra mostra el moment de màxima tensió quan l’heroïna jueva, amb l’ajuda d’Abra, degolla Holofernes.

A nivell iconogràfic, és molt significatiu el model que Artemisia escull per a representar Abra: és una dona jove i forta que participa activament en la decapitació. Tanmateix, ambdues dones no expressen cap signe de compassió en els seus rostres, sinó tot el contrari: la seva expressió és impassible.