Judit i Holofernes: Anàlisi de l'obra d'Artemisia Gentileschi

Judit i Holofernes

Autora: Artemisia Gentileschi (Roma, 1593-1652).

Cronologia: c. 1612.

Tècnica: oli sobre tela.

Mides: 1,59 x 1,26 m.

Estil: naturalisme barroc.

Tema: bíblic.

Localització: Museo di Capodimonte (Nàpols).

Context històric, cultural i artístic

El segle XVII es caracteritza pels problemes derivats de l'oposició entre l'Europa catòlica i l'Europa protestant. Hi havia països que pertanyien a l’Europa Catòlica i uns altres a l’Europa protestant. Aquest últim hi pertanyia Holanda, calvinista, que es va independitzar de l’imperi espanyol. A l’Europa Catòlica hi formava part Itàlia, sobretot Roma. L’art Barroc clàssic (sobri) el màxim representant era Bernini (St. Pere). Per altra banda, hi havia l’art anticlàssic (excés) representat per Borromini. En aquest moment la Contrareforma exaltava la fe catòlica per la via dels sentits. Estava oposada a Espanya, on existia la Inquisició. Juntament amb Portugal, la monarquia hispànica consolida la colonització del Nou Món i continua dominant Flandes, Nàpols i Llombardia.

El context d’aquesta obra és la Flandes catòlica, que pertany a l’Imperi espanyol, però és molt diferent d’Espanya. La mentalitat i els costums flamencs estaven molt menys dominats pel clericalisme que a Espanya. Flandes era una zona rica, de costums menys rígides. Apreciem en les seves pintures un clima optimista i desenfadat, que rarament apareix en la pintura espanyola, molt més ombria.

El Barroc (XVII-XVIII) té una localització molt precisa, perquè el seu focus més influent va ser la Roma papal, centre d’un art contrareformista que va derivar cap a un barroc exuberant i que va influir en tot l’art europeu dels segles XVII-XVIII. Important artísticament la cort espanyola dels Habsburg, on pertany Flandes.

Estil

El naturalisme barroc pren la realitat com a model i l’aplica a temes històrics o religiosos del passat. El màxim representant és Caravaggio, que pren com a models persones del seu entorn i en fa els protagonistes dels quadres. Aquest mètode va revolucionar la teoria artística en rebutjar la idealització i prendre com a model allò vulgar. A més, va fer servir la llum artificial per potenciar el seu missatge. Els forts contrastos de llum i ombra van derivar cap al tenebrisme.

L’estil de Caravaggio va ser seguit per diversos pintors entre els quals hi ha un seguit de pintors romans i napolitans entre els quals destaca Artemisia Gentileschi.

Filla del pintor barroc Orazio Gentileschi, Artemisia Gentileschi està entre els millors seguidors de Caravaggio.

Dotada amb un talent precoç, la seva peripècia personal va exercir una enorme influència en la seva producció pictòrica. L’experiència traumàtica d’haver estat violada als 19 anys pel seu professor de dibuix va marcar la seva obra, en la qual trobem com a protagonistes dones fortes i heroiques, i una atenció preferent als moments dramàtics i cruents.

Artemisia va viure una vida d’independència poc comuna entre les dones de l’època, i constitueix un cas atípic en la història de la pintura.

Artemisia Gentileschi va ser la primera dona que va pintar escenes o motius religiosos, la primera a ser admesa a l’Acadèmia d’Art de Florència i la primera a guanyar-se la vida amb la pintura.

Descripció formal

L’escena s’estructura al voltant d’un triangle, els vèrtexs del qual són els caps dels tres personatges; d’aquests, el d’Holofernes és el centre culminant de l’acció, perquè hi convergeixen totes les altres línies compositives.

L’escena principal es presenta en primer pla i ensenya a l’espectador, amb cruesa i dramatisme, l’instant precís de la decapitació d’Holofernes. Artemisia tria, doncs, el moment en què es concentra tota la tensió, atès que hi convergeixen, com en el fotograma d’un film, totes les accions immediatament anteriors i el que s’esdevindrà a continuació, i el mostra amb un gran dinamisme compositiu. Els personatges, la indumentària dels quals correspon a l’època de l’autora, es presenten com a gent normal i no pas com a models ideals de bellesa.

Per tal d’aconseguir una més gran expressivitat, Artemisia envolta l’escena d’un tenebrisme intens, trencat només per l’ús d’un potent feix de llum, efectista i conceptual, que il·lumina l’escena d’esquerra a dreta en diagonal, sense que sapiguem en realitat d’on procedeix. El dramatisme expressat per aquest fort contrast del clarobscur s’accentua per mitjà d’un cromatisme ric i dens en què predominen els colors vermell, blau i blanc.

Interpretació

L’obra representa el moment culminant del Llibre de Judit de l’Antic Testament. Segons la història, l’exèrcit assiri havia posat setge a la ciutat jueva de Betúlia. Quan els seus habitants estaven a punt de capitular, Judit va concebre un pla per salvar el seu poble. Va comparèixer al campament assiri amb la falsa explicació d’haver desertat del seu poble, estratègia que li va permetre tenir accés al general assiri Holofernes. Aquest es va enamorar de la jove i la va convidar a la seva tenda. Quan, després de sopar, el general estava totalment embriac, Judit el va decapitar i en va ficar el cap en un sac que havia preparat la seva serventa Agra. L’endemà al matí, Judit havia tornat a Betúlia i, en saber-se la notícia de la mort d’Holofernes, els assiris van fugir.

En la seva representació, Artemisia hi introdueix un canvi iconogràfic significatiu. En les representacions anteriors, Agra era una dona vella i mai no participava activament en l’acció. Aquí, en canvi, és una dona jove i forta, que ajuda la seva mestressa.

Aconsegueix així una imatge de superioritat física que, sumada a la fredor emocional que expressen els personatges, ha estat interpretada per alguns psicòlegs com un gest d’alliberament i de venjança de la pintora per la cruel violació que havia patit uns mesos abans.

Models i influències

Artemisia Gentileschi va ser una seguidora fidel del corrent naturalista iniciat per Caravaggio. Igual com el mestre italià, Artemisia utilitza com a models persones del seu entorn, i sense cap intenció de fer-ne una idealització, les va transformar en protagonistes dels seus quadres. Igualment, donava a les seves composicions un gran dramatisme escènic, que aconseguia per mitjà de l’ús del clarobscur i del contrast cromàtic.