Judici i maltractament infantil: procediments i intervenció

Judici: procediment i participants

Una vegada finalitzada la comparaixença, el/la secretari/a facilitarà la data del dia del judici. En funció del delicte, pot ser a la mateixa seu judicial, al jutjat penal o a l’audencia provincial.

Què és un judici?

Un judici es fa quan les persones no es poden posar d’acord per algun fet que afecta o els ha fet mal i necessiten solucionar-ho amb l’ajut de les lleis. En un judici ens podem trobar:

• Fiscal: coneixen molt bé les lleis i faran preguntes per tal d’explicar al jutge els fets que han passat i com creuen que s’ha de solucionar.

• Secretari/a: prenen acta de tot el que es parla en la comparaixença i així queda constància.

• Víctima i el/la acompanyant: és la persona que ha rebut els danys o de qui no es respecta el seu dret.

• L’acusat/da: persona que suposadament ha causat el dany i no ha respectat les normes, i per tant ha incomplert la llei.

• Els testimonis: són una o més persones que han presenciat el que ha passat.

Com és un judici?

Hi ha situacions en què el jutge deixa que la víctima expliqui els fets en una altra sala mitjançant una videoconferència o a la mateixa sala amb mampara per no haver de veure a l’acusat.

Una sentència és un document on el jutge justifica la seva decisió en base a les lleis. Si no estem d’acord amb el jutge es pot recórrer.

Maltractament infantil

Maltractament infantil: omissió o tracte negligent, no accidental, que privi a l’infant dels seus drets i el seu benestar, que amenaci i/o interfereixi en el seu ordenat desenvolupament físic, psíquic o social i els autors del qual poden ser persones, institucions o la mateixa societat.

Tipus de maltractament:

• Maltractament físic.

• Negligència o abandó.

• Maltractament emocional o psicològic.

• Abús sexual.

• Explotació laboral i inducció a la mendicitat.

Valoració i diagnòstic:

• Risc lleu: les pautes educatives d’atenció i relació familiar no són les més adequades per el desenvolupament òptim de l’infant.

• Risc moderat: existeix un nivell de desprotecció ampli i persistent en alguna o diverses àrees del desenvolupament que poden causar dany significatiu.

• Risc greu: s’entra a una desprotecció generalitzada que amenaça, si no millora la situació a curt termini, en una situació d’alta probabilitat de danys físics, psicosocials o emocionals, encara que és sense posar perill a la persona.

• Desemparament: suposa la impossibilitat temporal o definitiva de la família per garantir la protecció al menor i atendre les seves necessitats més bàsiques.

Actuacions:

• Controlar i disminuir els factors de risc.

• Afavarir i reforçar els factors de protecció.

• Reparar o atenuar els danys.

Modalitats d’intervenció: quan una família presenta problemes per exercir les seves funcions, els serveis especialitzats proporcionaran recursos, a través del pla de millora, destinats a superar la seva problemàtica: mediació familiar, capacitació en habilitats parentals, teràpia familiar, etc.

La intervenció podrà realitzar-se mantenint la convivència del menor amb la seva família.

Si el nivell de risc és més alt, pot decidir-se la separació transitòria amb la doble finalitat de protegir el menor i millorar les condicions i les capacitats de la família.

Acolliment familiar

Acolliment familiar: gest altruista i desinteressat que té com a objectiu proporcionar un entorn familiar i tot el que això implica a un infant que ho necessiti durant un temps necessitat. Hi ha dos elements:

• Temporalitat.

• El contacte entre l’infant i la seva família.

Acolliment familiar. Acolliment en família extensa: aquell en què hi ha una relació de parentiu per consanguinitat o afinitat entre l’infant o l’adolescent i la persona acollidora, o un dels membres de la família acollidora. L’acolliment simple o permanent en família extensa té preferència respecte a l’acolliment amb família aliena.

Acolliment en família aliena: aquell que s’acorda amb persones o famílies que no tenen cap vincle de parentiu per consanguinitat o afinitat.

Acolliment familiar:

• Acolliment d’urgència i diagnòstic, de curta durada, de llarga durada, de necessitats especials, rebre un infant els caps de setmana i les vacances, acolliment en unitats convencional d’acció educativa.