Judaisme, Cristianisme i Islam: Textos, Història i Pilars

Judaisme: El Poble i el Llibre Sagrat (TNK)

El mot Bíblia prové del grec i significa "els llibres". Els jueus anomenen el seu llibre sagrat TNK (o Tanakh).

Les històries que s'hi expliquen es desenvolupen en un context de desert rocós. El poble jueu primitiu era ramader, vivint en tendes en llocs hostils (amb escassetat d'aigua). Aquest tipus de vida nòmada fomentava la capacitat de solitud i silenci.

Estructura del Llibre Sagrat Jueu (TNK)

El llibre més important dels jueus, que els cristians anomenen Antic Testament, explica l'origen de la tradició religiosa i la seva evolució. El TNK es distribueix en tres grans blocs:

1. La Torà (La Llei): Els cinc primers llibres, que corresponen al Pentateuc cristià. Expliquen el funcionament i els desplaçaments del poble.
2. Neviïm (Els Profetes): Llibres centrats en la figura i els fets dels profetes. Els cristians els anomenen "Llibres Profètics".
3. Ketuvim (Els Escritos o Sapiencials): Els cristians els divideixen en llibres històrics i llibres poètics i sapiencials.

Festivitats Jueves i el Calendari Lunar

El calendari jueu és lunar, i les festes estan lligades als cicles de la lluna.

Rosh Hashanah (Cap d'Any)

És l'inici de l'any, que comença al setembre. Se celebra com una nova oportunitat per revisar el passat, fer canvis i millorar. El Xofar, una banya de cabra, es toca per marcar l'inici de l'any.

Hi ha deu dies, entre el Rosh Hashanah i el Yom Kippur, per reflexionar sobre allò que s'ha fet malament i pensar en els nous propòsits. Per obtenir el perdó, és molt important demanar la pau a la persona que s'ha ferit.

Yom Kippur (Dia del Perdó)

Se celebra 10 dies després de Rosh Hashanah. Durant aquest dia, es realitzen 25 hores de dejuni (sense menjar ni beure).

Péssah (Pasqua Jueva)

És la festa jueva més antiga. Péssah (Pasqua en hebreu) originalment marcava el moment en què el poble es disposava a abandonar el seu campament. S'escollia la primavera i la nit de lluna plena per marxar.

• Els Àzims: Se celebraven durant el primer mes de la primavera. Durant set dies es menjava pa sense fermentar (àzim vol dir sense llevat), simbolitzant el final de l'hivern i el començament de la floració.

L'any 1250 aC, la celebració de la Pasqua va esdevenir l'inici d'una nova etapa: la marxa d'Egipte cap a la Terra Promesa. Aquesta Pasqua va ser la primera de la història de la salvació. Celebrar la Pasqua per a les comunitats jueves actuals significa ser solidaris amb els oprimits.

Sukkot (Festa dels Tabernacles)

Sukkot és una de les tres grans festes de pelegrinatge del judaisme i se celebra durant una setmana entre setembre i octubre. La paraula Sukkot és el plural de sukkà (cabana).

Té un doble significat:

• Històric: Recorda els 40 anys que els israelites van viure en tendes durant l'Èxode d'Egipte cap a Canaan.
• Agrícola: Se celebra com una acció de gràcies per les collites de tardor i pels dons de la natura durant tot l'any.

La Història d'Abraham: El Patriarca

La narració comença amb el desplaçament d'una població. Quan el pare mor a mig viatge, Abram es converteix en el patriarca i es fa responsable de la família. Es casa amb Sarai, que és estèril.

Abram té el seu primer fill, Ismael, amb l'esclava Hagar. Més tard, tres forasters (missatgers de Déu) anuncien a Abram que, gràcies a la seva bona acollida, Sarai tindrà un fill l'any següent. Abram i Sarai canvien els seus noms a Abraham i Sara, respectivament, i tenen Isaac.

Quan Isaac té 16 anys, Déu posa a prova la fidelitat d'Abraham demanant-li que el sacrifiqui. Quan Abraham està a punt de fer-ho, un missatger l'atura, revelant que Déu només volia comprovar la seva fidelitat.

L'Aliança i el Temple de Jerusalem

La Taula de la Llei (Els Deu Manaments)

Els Deu Manaments representen l'Aliança, el compromís del poble israelita amb Déu, i servien com a normes fundacionals per a la nova societat (comparables als Drets Humans actuals).

Per guardar l'Aliança, es va construir l'Arca de l'Aliança, una capsa de fusta. Durant l'època nòmada, l'Arca es guardava en una tenda especial, el Tabernacle, on només podien entrar els sacerdots.

El Temple de Jerusalem (Temple de Salomó)

Amb l'enriquiment del poble, especialment al segle X aC sota el rei David, es va decidir construir un temple permanent. David va iniciar la construcció a Jerusalem, però va ser el seu fill, el rei Salomó, qui el va acabar (d'aquí el nom de "Temple de Salomó").

El Temple, situat sobre una muntanya, estava envoltat per una gran muralla. L'interior era de marbre blanc amb portes de fusta i incrustacions daurades. Hi havia diversos patis:

• Pati dels Gentils: Obert a totes les persones no jueves. Aquí, els jueus rics venien animals per als sacrificis.
• Pati de les Dones: On es quedaven les dones i els nens petits, fins a la Bar Mitzvà (als 12 anys).
• Pati dels Homes i dels Sacerdots: Dividit entre la zona de grades per als homes i la zona de l'Altar dels Holocaustos (sacrificis) per als sacerdots.

El recinte tancat del Temple contenia dues sales separades per un vel:

1. La Sala Santa: Hi havia la Menorà (canelobre de set braços, on la setena espelma s'encenia pel Sàbat) i un altar amb herbes aromàtiques.
2. La Sala Santíssima (Sant dels Sants): On es guardava l'Arca de l'Aliança. Només hi podia entrar el Gran Sacerdot, i només un cop l'any (durant Yom Kippur), seguint rituals especials.

La Destrucció del Primer Temple

Al segle VI aC, Nabucodonosor II, rei dels babilonis, i el seu exèrcit van destruir Jerusalem i el Temple. Van espoliar les riqueses jueves, van deportar gran part de la població i es van endur l'Arca de l'Aliança.

El Cristianisme: Jesús i el Messies

Jesús de Natzaret, un rabí itinerant que va morir a la creu, va oferir un missatge d'esperança i compromís social, especialment dirigit als pobres, marginats, dones i malalts.

Després de la seva mort, els seus deixebles van reinterpretar la seva figura. La paraula Crist prové del grec Christos, que significa "Messies" (l'Ungit).

Mentre que els jueus continuen esperant l'arribada del Messies (el Salvador) que portarà la pau al món, els cristians creuen que Jesús ja va ser el Messies promès. La seva resurrecció és la prova que el Salvador ja ha vingut i ha iniciat la salvació.

Estructura de la Bíblia Cristiana

La Bíblia cristiana, que es va escriure al llarg de dotze segles (del segle X aC al II dC), consta de 73 llibres i es divideix en dos grans blocs:

• Antic Testament (46 llibres): Coincideix amb el TNK jueu (tot i que els jueus no l'anomenen "Antic Testament", ja que per a ells és l'únic).
• Nou Testament (27 llibres): Exclusiu de la religió cristiana. Recull la vida, el missatge de Jesús i la història de les primeres comunitats cristianes.

L'Islam: Els Cinc Pilars (Arkan)

Els Arkan són els fonaments de la vida musulmana. El text descriu els següents pilars:

1. La Professió de Fe (Shahada)

És el credo de l'Islam. Expressada amb intenció sincera davant testimonis, és la forma d'entrar a la comunitat musulmana. La Shahada afirma que no hi ha res important fora de Déu (Al·là, el mateix Déu d'Abraham i Jesús) i l'adhesió a Muhàmmad com a receptor de la revelació. És la primera i l'última cosa que escolta o diu un musulmà.

2. L'Oració Ritual (Salat)

L'oració ritual es realitza cinc cops al dia (alba, migdia, tarda, posta de sol i nit). Ha de ser pura, tant la persona (mitjançant ablucions rituals) com el lloc. Es realitza en direcció a la Meca, seguint un ritual amb recitacions de l'Alcorà i moviments corporals (postració, inclinació). És una pregària d'acció de gràcies i adoració.

3. L'Almoina Legal (Zakat)

L'Alcorà relaciona l'oració (obligació amb Déu) i l'almoina (obligació amb els necessitats). El Zakat era un impost religiós destinat a ajudar els pobres, pelegrins i captius. Actualment, és una exigència religiosa i moral de caràcter voluntari, que fomenta la solidaritat comunitària.

5. El Pelegrinatge a la Meca (Hajj)

El Hajj és obligatori un cop a la vida per a tot musulmà que tingui salut i recursos. Es realitza en dates fixes (els primers dies del mes de Dhu-l-hijja).

Els ritus inclouen:

• Vestir-se de blanc i purificar-se.
• Visitar la Ka'ba (centre de l'univers musulmà) i donar-hi voltes en sentit antihorari.
• El ritu de lapidar el dimoni (llançant pedres contra tres monòlits que representen Satanàs), simbolitzant el rebuig al mal i la voluntat de seguir Déu.

El final del pelegrinatge coincideix amb l'Aïd-al-Kabir, una festa on se sacrifica un animal per recordar el sacrifici que van fer Abraham i el seu fill. El Hajj és una expressió de la unitat de tots els musulmans, independentment del seu origen ètnic o social.