Judaisme, Cristianisme i Filosofia: d'Agustí a Occam

Judaisme

És una altra religió que va jugar un paper molt important en aquella època. Una de les diferències fonamentals amb altres religions era el monoteisme: només hi ha un déu, Jahvè, conegut perquè es revela als homes, concretament als hebreus, el poble que tria en un moment donat per parlar-los de la terra promesa. Això originarà la consciència de ser un poble i els cohesionarà. Jahvè els dona un missatge, unes normes i unes lleis que seran recollides en el seu llibre sagrat, la Bíblia. Jahvè és l'amo i senyor de tot. És l'única raó de l'existència, i la forma del món és el reflex de la seva voluntat. Ha creat aquest món per amor, la qual cosa contrasta amb l'intel·lectualisme grec.

Cristianisme

Incorpora influències religioses de caràcter místic i filosòfic i se sobreposa al món antic i als seus valors. El cristianisme no és una filosofia, ni es presenta en un pla d'igualtat amb els sistemes filosòfics de l'època. El contingut de la fe cristiana inclou doctrines que donen respostes a problemes tradicionals afrontats per la filosofia:

• L'origen del món.
• La naturalesa i l'essència.
• El destí de l'home.
• Els fonaments de les normes morals i polítiques.

Introdueix una nova concepció sobre el món, l'home i Déu que resulten alienes a la mentalitat grega i grecoromana. La fe sosté que només hi ha un sol Déu creador i salvador.

Característiques del cristianisme

S'inicia com una secta jueva, de la qual pren bastantes idees, així com de la filosofia grega. Per als cristians, Déu ha escollit tots els homes de bona voluntat, siguin de la classe social o cultural que siguin.

• Exigeix abandonar els interessos mundans, corporals (carnals) i materials.
• El seu regne és per als pobres que pateixen, per als que volen justícia i són perseguits.
• El cristianisme proposa l'amor, perquè Déu és amor. El Déu cristià és el Pare.
• Déu és esperit, és transcendental, està més enllà del món sensible. És omnipotent i ha creat el món del no-res.
• L'ànima humana és immortal i immaterial: ha estat creada per Déu del no-res.
• Déu és logos (paraula, verb). És la Raó universal generadora de la realitat.

Noves concepcions en contrast amb la visió grega

Les noves concepcions que introdueix són:

• La noció de la creació.
• Situa Déu en la història, que es presenta de forma lineal i no cíclica.
• La veritat cristiana és una veritat revelada i absoluta.

Agustí d’Hipona

Pensament

El seu pensament representa un dels primers intents de diàleg entre la fe cristiana i la filosofia clàssica. Especialment influït pel pensament de Plató i dels neoplatònics, aplica molts dels principis de la filosofia platònica, elaborant en alguns moments una síntesi original. El seu pensament concedeix una importància decisiva a la consciència personal i al món interior de l'home.

Teoria de la veritat

És original, encara que revela una clara dependència de Plató. Són veritats certes i immutables que ens permeten conèixer el món dels sentits i el món de la contingència. Aquestes veritats són semblants a les idees platòniques i són la referència necessària per conèixer la realitat externa d'una manera adequada.

Raó i fe

Ambdues han de col·laborar i penetrar-se mútuament, sense que hi hagi una clara separació entre elles. La fe no és una cosa irracional: si es vol saber, cal tenir fe, i viceversa. Segons Agustí, la raó servirà per assolir una millor comprensió de les veritats revelades i acceptades per la fe personal.

Concepció de l'home (Antropologia)

Un dels elements centrals de la seva antropologia és el reconeixement de l'existència de l'ànima com a element distintiu de l'ésser humà. L'ànima és immortal i ha estat creada per Déu. Agustí hi veu una imatge de la Trinitat, que es compon de tres funcions diferents: memòria, intel·ligència i voluntat.

Tomàs d’Aquino

Va manifestar sempre una postura oposada a l'anomenada teoria de la doble veritat. És bastant probable que la inclusió d'aquestes fos a causa del conflicte existent entre l'escola franciscana i el mateix Tomàs d'Aquino.

Guillem d'Occam

La fe s'ocuparà de les qüestions de fe i de les coses que fan referència a Déu, mentre que la raó s'ocupa de les qüestions humanes. Per arribar a un coneixement universal, Occam estudiarà matemàtiques, física, etc., i deixarà els assumptes religiosos en un altre àmbit.