Juan de Valdés Leal: Pintor barroc sevillà del segle XVII

Juan de Valdés Leal (1622-1690)

Neix a Sevilla, d'ascendència portuguesa per part del pare, va estudiar a Córdoba i tenia un caràcter violent i inquiet. S'instal·la a Sevilla i profunditza en les concepcions agitades i dinàmiques.

Obres

Les temptacions de sant Jeroni

El dimoni li envia una temptació en forma de prostitutes que se li apareixen a la cova i el tempten per a que caigui en el pecat, rebutja a les dones i el que representa en aquesta obra és la figura de Sant Jeroni en primer terme, anatomia demostra que té coneixement però és un pintor jove i encara li falta pràctica.

Sant Jeroni amb atributs habituals com els llibres (bíblia traduïda del grec al llatí), també la pedra amb la que es colpejava el pit.

Paisatge que veiem a través de la cova, cel que anuncia mal temps, horitzó desdibuixat.

Per als jerònims de Sevilla

Pinta unes obres ideades per Mañara i ell representa el concepte iconogràfic mitjançant el més ferotge i macabre realisme.

Obres:

In ictu oculi:

La mort arribarà 'en un obrir i tancar d'ulls'

El poder, la glòria i els diners no serveixen de res perquè tot ens serà arrabassat per la mort i no ens ho podrem emportar a l'altra vida.

En primer lloc tenim un sepulcre de pedra i damunt deixat de qualsevol manera uns elements llançats que són elements simbòlics com per exemple una mitra episcopal, una tiara papal, un bàcul, creu episcopal, un tesor d'or (Felip VI), una vestidura d'una capa i de cardenal, al voltant tenim llibres entre els quals un tractat arquitectònic, una sèrie d'elements que ens relacionen en altres glòries (damunt sepulcre religió) baix tenim una espasa, vestidures de seda, cuirassa i damunt ens apareix una figura amenaçant que és un esquelet que amb el braç esquerre subjecta un taüt i una dalla (element clàssic relacionat amb la mort). Tenim un esquelet (Mort) en un taüt baix el braç i una dalla a la mà i amb l'altra mà dreta està apagant una flama d'un ciri que al voltant està la frase de In ictu oculi (la vida s'apaga com s'apaga la flama d'un ciri).

Sobre les riqueses la mort es posa damunt i res pot contra ella.

La direcció de la 'mirada' va cap a l'espectador.

Pintura amb forma superior rodona perquè pertany a un timpà.

Finis gloriae mundi

Pintura enfront de l'anterior.

Moment següent de la mort, on el mort es sotmet a judici.

Composició:

Pintura a l'interior d'un mausoleu o cripta i veiem cadàvers uns més recents però els altres semblen que portin més temps.

Primer terme: dos taüts en dos cadàvers i es col·loquen junts un personatge eclesiàstic (bisbe vestit en la mitra, roba) però els bitxos se'l mengen; i a l'altra part hi ha un cavaller amb l'ordre de Calatrava i potser que hi sigui un retrat de Mañara.

Al fons: cadàver convertit en esquelet i al costat només ossos.

El missatge es troba a la part superior: hi ha elements que tenen una lectura simbòlica.

Un óliba que ens mira fixament, és un animal que se'l relaciona en el món de les ombres i de la mort.

Dalt de tot un judici: mà que surt de la pa superior, és la mà de Crist perquè té una nafra a la mà i està sostenint una balança i sosté cada braç un plat al de l'esquerra: tenim uns elements de figures animals amb els pecats capitals i a sota del plat hi ha una frase NIMAS: un pavo real, un gos (símbol de la ira), rat penat (enveja), un porc (símbol de la gula), un simi (luxúria) i un peresós (Peresa).

A l'altre plat amb la inscripció: INMAS: símbols al·lusius a l'oració: un corb amb el trigrama de Jesús (tres lletres que simbolitzen el nom de Jesús), un breviari, una cadena, unes deixuplines, un pa, un cilici i un crucifix.

El pes de les virtuts superarà el dels pecats si el mort anirà al paradís i sinó anirà a l'infern.