Joves a Catalunya: Demografia, Educació, Treball i Emancipació

La Joventut a Catalunya: Demografia i Canvis Socials

La població jove catalana es caracteritza pel seu baix pes demogràfic, representant només el 19% del total. Això significa que els joves viuen enmig d'una societat envellida. Dins d'aquest grup, els joves de 15 a 19 anys són el 4,6%, mentre que els de 25 a 29 anys arriben al 8,2%, gairebé el doble.

Un altre canvi important dels últims anys és l'arribada d'immigració, majoritàriament jove. L'any 2000, els immigrants representaven el 3,3% de la població jove, i l'any 2008 el percentatge ja era del 25,5%.

Pel que fa a la formació de la família, s'observa una tendència a menys casaments i a tenir fills fora del matrimoni (l'any 2007, el 42% dels naixements eren fora del matrimoni). Actualment, hi ha la percepció d'una major autonomia a casa.

L'emancipació juvenil, els darrers anys, havia anat augmentant i s'havia reduït l'edat en què els joves se n'anaven de casa. No obstant això, sembla que la crisi econòmica actual pot invertir aquesta tendència. Actualment, el 50% dels joves se'n van de casa entre els 21 i els 25 anys, i un 25% no aconsegueixen emancipar-se abans dels 30 anys.

Educació i Formació dels Joves Catalans

Catalunya es caracteritza per una polarització en els estudis. D'una banda, el 60% dels joves no aconsegueixen acabar l'ESO o abandonen els estudis un cop n'han obtingut el títol obligatori. De l'altra, la resta arriben a titulacions superiors:

• El 15% assoleix titulacions universitàries.
• El 25% obté titulacions de batxillerat o de formació professional.

Mercat Laboral i Emancipació Juvenil

Quant al món laboral dels joves catalans, cal destacar diversos reptes:

• Alts nivells d'atur: El 38% l'any 2009.
• Temporalitat de la feina: Un problema similar a altres països del sud d'Europa.
• Poca cobertura social.
• Sobrequalificació: Malgrat que els joves tenen un nivell educatiu superior als adults, la seva presència en feines qualificades és proporcionalment molt baixa.

El treball va estretament relacionat amb allò que els sociòlegs anomenen trajectòries d'emancipació: de quina manera i a quina edat els joves se'n van de casa dels pares i s'independitzen.

Models de Trajectòries d'Emancipació Juvenil

1. 1. Trajectòries preuniversitàries i ocupació tardana (11,2%)

   Són, potser, les trajectòries més privilegiades: anar-se'n de casa dels pares d'hora (fins i tot abans de començar a treballar), estudiar fins tard i entrar en el mercat laboral en bones condicions.

2. 2. Trajectòries universitàries precàries (2,9%)

   Aquesta trajectòria minoritària agrupa els joves que, malgrat tenir estudis universitaris, troben moltes dificultats per accedir a una feina estable.

3. 3. Trajectòries lineals universitàries (23,9%)

   És la trajectòria clàssica dels joves que, després dels estudis universitaris, troben una bona feina i s'emancipen per formar una família. L'edat d'emancipació oscil·la entre els vint-i-cinc i els vint-i-nou anys.

4. 4. Trajectòries lineals mitjanes (22,2%)

   La gent jove que conforma aquest grup ha tingut una trajectòria semblant a la del grup anterior; però, a causa de la menor durada dels seus estudis, ha fet els passos successius en edats més primerenques i només pot accedir a feines de categories més baixes.

5. 5. Trajectòries de no emancipació (17,3%)

   El tret comú més destacable dels membres d'aquest grup heterogeni és el fet que no s'han emancipat abans d'arribar als trenta anys.