Joseph Kosuth: 'Una i tres cadires' (1965) i Art Conceptual

Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,98 KB

Anàlisi de l'obra: Una i tres cadires (1965)

  • Autor: Joseph Kosuth (n. 1945)
  • Cronologia: 1965
  • Tipologia: Instal·lació
  • Materials: Cadira de fusta plegable, còpia fotogràfica de la cadira i ampliació de la definició de cadira d’un diccionari.
  • Estil: Art Conceptual
  • Tema: Conceptualisme, Semàntica
  • Localització: MoMA (Nova York)

Context històric: La dècada dels 60

La dècada dels 60 es va caracteritzar per la Guerra Freda i la crisi dels míssils (1962). L'any 1968 va tenir lloc el Maig francès, on estudiants i treballadors es van manifestar al carrer en contra del govern. Es van produir els assassinats de Malcolm X, Martin Luther King i els germans Kennedy (John F. i Robert).

El rus Iuri Gagarin va ser el primer home posat en òrbita i, l'any 1969, els americans van posar el primer home sobre la Lluna.

Descripció formal de la instal·lació

Instal·lació artística que consta de tres elements ordenats l’un al costat de l’altre, tots referents a un mateix concepte: una cadira.

  1. Al centre: Cadira de fusta de color marró col·locada de cara a l’espectador. (Llenguatge objectual)
  2. A l’esquerra: Penjada a la paret, hi ha una fotografia molt gran en blanc i negre de la mateixa cadira. (Llenguatge visual)
  3. A la banda dreta: Es troba penjat a la paret un plafó de color beix que reprodueix l'ampliació de la definició en anglès de la paraula “cadira” extreta d’un diccionari. (Llenguatge verbal)

Temàtica: Els tres codis de la cadira

L'obra presenta tres codis de la cadira: el del llenguatge objectual (la cadira de fusta), el visual (la fotografia) i el verbal (la definició). Kosuth planteja diferents maneres d'accedir a la comprensió d’un concepte amb la intenció de demostrar que la forma física d'un objecte no és fonamental en el reconeixement i aprenentatge dels conceptes.

Emfasitza l’absència de la materialització de l’objecte artístic i explora el terreny de les connexions entre el llenguatge i la percepció visual. També planteja els límits entre art i realitat, ja que eleva a la categoria artística un objecte banal.

L'Art Conceptual: Origen i influències

L'Art Conceptual com a moviment va emergir a la meitat dels anys seixanta, en part com una reacció en contra del formalisme que havia estat articulat per l'influent crític Clement Greenberg.

Precedents i desmaterialització

La idea de desmaterialització de l’art ja apareix al Renaixement amb Da Vinci, però la gran revolució es produeix durant el segle XX amb Marcel Duchamp.

És comú situar l'origen de l'Art Conceptual en els ready-mades que l'artista francès Marcel Duchamp va realitzar en les dècades de 1910 i 1920.

Definició de l'Art Conceptual

L'Art Conceptual, també conegut com a Idea Art, Information Art o Software Art, és un moviment artístic en què les idees són un element més important que l'objecte o la seva representació física. La idea de l'obra preval sobre els seus aspectes formals, i la resolució final de l'obra esdevé un mer suport.

Significat de l'equivalència

La imatge visual resulta d'un text que cal seguir al peu de la lletra per produir-la en les diferents versions. El text i la imatge, a partir del fet bàsic (i visualment central) de la cadira, expressats en llenguatges diferents, són equivalents.

La paraula pot tenir més valor a causa de la grandària de l'ampliació fotogràfica que es fa de la definició del terme “cadira” al diccionari, posant l'èmfasi en la primacia del concepte.

Entradas relacionadas: