Josep Maria de Sagarra: Vida, Obra i Llegat Literari Català

Josep Maria de Sagarra: Escriptor i Figura Clau (1894-1961)

Nascut el 1894, Josep Maria de Sagarra va iniciar amb el Primer llibre de poemes una carrera que el va convertir en l’escriptor més popular de la literatura catalana anterior a la Guerra Civil.

La seva trajectòria va ser prolífica i diversa:

• Va exercir la crítica teatral i va escriure articles sobre temes diversos.
• Va publicar tres novel·les destacades.
• Va viure a París i, posteriorment, a la Polinèsia.
• El 1940 va tornar a Barcelona.
• Durant set o vuit anys, va intervenir en activitats clandestines, passant informació als aliats.

Entre les seves grans obres de maduresa, destaquen les traduccions de la Divina Comèdia i del teatre de Shakespeare. El 1954 va publicar les divertides i extraordinàries Memòries, una reconstrucció imaginativa d’un món totalment perdut.

La Distància de Sagarra Respecte al Noucentisme

L’obra i la personalitat de Sagarra queden al marge del Noucentisme. En la seva obra, la referència a les coses immediates pren tot el protagonisme enfront del voluntarisme culturalista d’aquest moviment.

Sagarra es va separar de l’ús i la concepció de la llengua literària noucentista. Tant en prosa com en vers, va fer servir un català literari àgil i ric en matisos, que mai no perd el contacte amb la llengua col·loquial. Per aquesta raó, juntament amb Josep Pla, Sagarra ha estat considerat el creador de la prosa catalana del segle XX.

Obra Lírica i Dramàtica

La Poesia: Dues Línies Característiques

En la poesia de Sagarra es poden distingir dues línies principals:

1. Reculls poètics de to intimista: Cançons o balades, com ara Cançons de taverna i d’oblit. En aquestes obres, es planteja l’experiència moral a partir de la relació entre un món interior turmentat i malenconiós i la bellesa de l’exterior. Cançons de rem i de vela és el títol més representatiu d’aquesta tendència.
2. Poemes llargs de caràcter narratiu: Com El mal caçador. En aquests poemes, Sagarra elimina els elements llegendaris de misteri i de miracle, i accentua els més susceptibles de rebre un tractament realista.

La veu poètica de Sagarra es caracteritza per la sensualitat musical del llenguatge i per la capacitat de reproduir sensacions i paisatges. Estretament relacionada amb el seu teatre en vers, és una poesia pensada per a ser escoltada.

El Teatre: Passió per l'Escena

Moltes obres revelen la passió de l’escriptor per l’escena teatral, l’habilitat per a reviure personatges, escenes i moments, i la força expressiva de la paraula oral.

Després de la Guerra Civil, el seu retorn al teatre va obtenir èxits com La ferida lluminosa. Els drames en prosa La fortuna de Sílvia i Galatea van representar un intent de renovació que, malauradament, no va tenir continuïtat.

L'Amplitud de l'Obra en Prosa

Articles Periodístics i Crítica

L’obra en prosa de Sagarra està constituïda per articles periodístics de temàtica molt diversa: des de notes sobre l’actualitat cultural fins a reflexions crítiques, semblances literàries o apunts impressionistes sobre ciutats i paisatges.

La Represa de la Novel·la Catalana

Durant la dècada dels vint, Sagarra va assumir un paper destacat en la represa de la novel·la, un gènere que havia estat poc practicat pels autors noucentistes. A La por a la novel·la, Sagarra defensava el gènere, denunciant la incomoditat dels noucentistes amb una forma que s’ajustava malament als preceptes formalistes i irrealistes de la seva estètica.

Les seves novel·les principals són:

• Paulina Buxareu (1919): Intenta caracteritzar la burgesia barcelonina que s’estava consolidant com a classe dirigent.
• All i salobre (1928): Se centra en una comunitat rural aïllada.
• Vida privada: Centra l’acció en la decadència de tres generacions d’una família de l’aristocràcia.

Memòries i Llibres de Viatges

Aquesta voluntat narrativa va culminar en les Memòries, estructurades en cinc parts:

1. La primera part està dedicada a la història del llinatge familiar.
2. Les quatre restants són les memòries de la vida de l’autor.

També va publicar La ruta blava, un llibre de viatges escrit en forma de dietari.