Josep Maria de Sagarra: La Paradoxa del Comediant i El Cafè de la Marina

Josep Maria de Sagarra: La Paradoxa del Comediant

Membre, per la branca paterna, d’una nissaga de propietaris rurals vinguda a menys que, amb les vaques magres, s’instal·la a ciutat, Sagarra va crear fama de cavaller cultivat en el refinament, dandi, noctàmbul i una mica au-dessus de la mêlée. Aquest senyor de casal gran, teòric representant d’una frivolitat cosmopolita al marge de les masses, va convertir-se en un mite popular: el successor natural, pel que fa a la penetració de la seva escriptura en un ampli espectre social, d’anteriors figures nacionals com Verdaguer, Guimerà o Maragall. Ho certifica el funeral multitudinari tributat a l’autor, celebrat en el cinquantè aniversari de la seva mort.

Els gèneres que havien elevat Sagarra a l’altar de la celebritat pública eren, sobretot, la poesia i el teatre.

La Paradoxa del Comediògraf: Èxit i Qualitat Literària

En relació al teatre, Sagarra esdevé un “autor comercial” d’èxit, que no és sinònim automàtic de baixa qualitat literària. Vet aquí la paradoxa del nostre comediògraf: un aristòcrata vocacional, amic de la gent de camp i de mar, amb feeling popular, capaç de connectar amb la majoria, a la qual assorteix de productes escènics fets a mida.

Aspectes Estructurals d'El Cafè de la Marina

El Cafè de la Marina: La Taverna del Mar

El Cafè de la Marina tanca l’acció dramàtica en un interior. Sagarra havia escollit una fonda. Es va inspirar en un Cafè de la Marina autèntic, nom d’un local històric del Port de la Selva, i també en el bar Cèsar a Marsella.

Si la intenció, sobretot, era registrar unes formes de vida típiques de la costa catalana, una taverna és una elecció coherent: conforma un microcosmos on bull una part representativa de la fauna humana de l’hàbitat litoral, ja que s’hi creuen tipus diversos:

• La clientela: pescadors joves i vells, que reguen amb rom les hores mortes, tot jugant-se quatre duros a les cartes.
• Les donzelles del poble, que cusen i no callen.
• L’amo de la casa (Libori), amb dues noies: la gran (Caterina), que fa goig però es consumeix de desamor entre les taules, i la petita (Rosa), esperant per casar-se.
• Les dones i les mares, que esbandeixen fills i homes de la barra.
• El proveïdor rossellonès, de visita comercial.
• Artistes camí de Portbou.

És un centre neuràlgic de la vida costanera, d’on la trama no fuig.

Unitat de Lloc i Classificació de Personatges

El Cafè de la Marina respecta la unitat de lloc amb el mateix decorat a cada acte. L’establiment de Libori, en tant que espai únic, cohesiona el poema dramàtic. Prenent-lo com a epicentre, els personatges es divideixen en tres categories:

1. Els que regenten el local (el cafeter i les dues filles, Caterina i Rosa).
2. Els que el freqüenten (la parròquia: gent de mar).
3. Els passavolants.

L’acotació inicial dibuixa el Cafè sumàriament. La descripció comença amb l’adjectiu “pintoresc”.

Tipicitat i Localització Geogràfica

L’omnipresència de la tipicitat, de l’aire casolà, constitueix una declaració d’intencions: la voluntat de registrar unes formes de vida i un clima nostrat. El negoci està situat en “un poble de la costa empordanesa, vora el cap de Creus”. La indeterminació textual d’El Cafè de la Marina no impedeix establir amb seguretat el Port de la Selva com el correlat geogràfic de la ficció.