Josep Maria de Sagarra: Escriptor Català Essencial

Context Literari Preliminar

Va traduir les Bucòliques de Virgili. Va estudiar a Barcelona, dret i filologia clàssica. Eugeni d’Ors el nomenà professor de literatura a l’Escola de Bibliotecàries. Josep Carner li encarregà traduccions per a la Biblioteca Literària. Va col·laborar amb Pompeu Fabra en el Diccionari. El 1934, feu un viatge a Grècia amb Salvador Espriu, Maria Antònia Salvà, Joan Teixidor...

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Orígens i Formació

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona 1894-1961). Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill d’un historiador. Feu el batxillerat al Col·legi dels Jesuïtes i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona. El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular de Madrid, però poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura.

Inicis Literaris i Periodisme

El 1914, va publicar un Primer llibre de poemes; quatre anys després, estrenà la primera peça teatral: la Rondalla d’esparvers; el 1919 publicà la primera novel·la, Paulina Buxareu, i, gràcies a José Ortega y Gasset, entrà en el periodisme professional (corresponsal a Berlín).

Estil, Temàtica i Obra Extensa

És autor d’una obra extensa i variada. Amb un estil ric, acolorit i precís, tradueix un vitalisme desbordat i escèptic. Barreja molts dels plantejaments temàtics i tècnics del Modernisme amb d'altres de populars o vuitcentistes, i d'altres de noucentistes. Recollí algunes aspiracions d’una època, els feliços anys vint, que tendia al cosmopolitisme més brillant i esportiu, i les més entranyables d’una societat catalana, que cercava les seves formes més genuïnes d’emoció i de realització política. Ocupà el lloc que havien deixat buit Verdaguer, Guimerà o Maragall.

Gèneres Cultivats

Sagarra conreà:

• El poema intimista
• La cançó
• La balada de tipus goethià
• El cant o la sàtira polítiques
• El poema narratiu

Obres Destacades

Entre les obres més importants:

• Cançons de rem i de vela (1923)
• El comte Arnau (1928)
• All i salobre (1929)
• El cafè de la Marina (1933)
• Vida privada (1932): constitueix una crònica meitat costumista, meitat proustiana, de la decadència de l’aristocràcia barcelonina.

Sagarra col·laborà amb assiduïtat a la premsa (La Publicitat, Mirador).

Guerra Civil, Exili i Traduccions

Entre el 1936 i el 1940, residí a l’estranger. L’any 1938, va fer un llarg viatge de noces per les mars del Sud, fruit del qual són dos llibres esplèndids: La ruta blava (publicat primer en versió castellana el 1942). El 1938 s’establí a París i, en esclatar la guerra mundial, es traslladà successivament a Prada i Banyuls de la Marenda, on es dedicà fonamentalment a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, a Catalunya, s’incorporà a la vida literària clandestina i, amb l’ajut d’alguns mecenes, enllestí la versió dantesca, traduí el teatre de Shakespeare i compongué el seu darrer poema narratiu.

Darrers Anys i Llegat

L’activitat periodística fou menys incisiva i brillant que la dels anys trenta. L’obra més important d'aquest període són unes saboroses i extenses Memòries (1954). Per diverses raons, de tipus més econòmic o literari que ideològic, Sagarra es distancià a poc a poc dels grups catalans de la resistència i començà a col·laborar amb els més o menys oficials. Morí d’un carcinoma bronquial, després d’una llarga agonia.

Reconeixements

Fou membre (1942) i president en funcions de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i membre electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Obres Posteriors o Rellevants

• La Rambla de les Floristes
• Vida privada (ja mencionada, però clau en el seu llegat)