Josep Pla i Josep Maria de Sagarra: Grans Prosistes

Josep Pla: El mestre de la prosa i el realisme

Josep Pla va viatjar per diferents ciutats europees cobrint la informació de grans fets polítics d'aquella època. D'aquesta etapa són les seves primeres obres. En esclatar la guerra, fugí a Itàlia i el 1939 s'instal·là a Catalunya. Es dedicà a escriure El quadern gris, els anys de la postguerra en castellà i a col·laborar en la revista Destino.

A partir de 1945, va publicar en català i inicià així la seva etapa més productiva. Les seves obres completes es publicaren el 1966 amb el títol d'Obra completa. No fou seguidor fidel dels postulats noucentistes. Pla no s'avenia amb el tarannà dels modernistes catalans i no tingué res a veure amb els moviments d'avantguarda.

L'estil i la visió literària de Pla

Pla se sentia proper a totes les mostres literàries que s'havien interessat en la representació del món real; només acceptava la literatura que partia de la realitat. Tots els seus escrits són fruit de l'experiència vital i responen al desig de descriure la seva època i la societat de la qual formava part. La descripció que fa de la realitat no és freda ni objectiva; Pla selecciona de la realitat viscuda el que l'interessa ressaltar.

Aquesta tendència al realisme reflecteix la curiositat de Pla pels esdeveniments reals i el convenciment de la necessitat de narrar-los. Aquesta prioritat de la funció informativa també es pot relacionar amb la seva condició de periodista. L'objectiu principal és aconseguir que els seus escrits s'entenguin, per la qual cosa la seva prosa és planera i amena. S'expressa amb frases curtes i empra paraules que resultin familiars als lectors. Hi destaca el domini de l'adjectivació.

L'obra de Josep Pla

La seva obra és una mena de dietari interminable, unes memòries immenses amb obsessió pel pas del temps i la recuperació mitjançant la memòria. Hi trobem:

• Dietaris i memòries: El quadern gris, Girona...
• Biografies i retrats: Homenots, Tres biografies...
• Viatges: Cartes d'Itàlia, Viatge a Catalunya...
• Narracions: El carrer estret, La vida amarga...
• Assaigs: Els pagesos, Els anys...

Tota l'obra completa es recull en aquests volums. En tota la seva obra, la descripció del món es combina amb l'autobiografia.

Josep Maria de Sagarra: El do de la llengua

Josep Maria de Sagarra fou un home literari amb el do de la llengua, el poeta més popular després de Verdaguer i Maragall, que menyspreava la burgesia. La seva obra narrativa consta d'alguns contes i de tres novel·les: Paulina Buxareu, All i salobre i Vida privada.

La crònica social de Sagarra

Vida privada és la seva obra més destacada; es tracta d'una crònica de la decadència de l'aristocràcia barcelonina en la transició de la dictadura de Primo de Rivera a la República. Hi constata el canvi de valors que es produeix en aquesta societat i descriu amb un to entre elegíac i nostàlgic la desaparició d'una determinada Barcelona.

El 1954 es publicaren les Memòries, que recullen les vivències de l'escriptor fins a l'any 1918 i ofereixen un valuós panorama de la Catalunya de l'època.