Josep Carner: Vida i Obra del Príncep dels Poetes

Josep Carner: Vida i Obra

Josep Carner i Puig-Oriol va néixer a Barcelona, fill únic d'una família de la petita burgesia cultivada. El que més destaca és la seva precocitat intel·lectual: des de molt petit se li va despertar una vocació poètica. Als dotze anys ja era col·laborador de la revista L'Aureneta; als quinze va guanyar el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona; als divuit es va llicenciar en Dret i als vint en Filosofia i Lletres i va publicar el seu primer llibre d'influència modernista titulat Llibre dels poetes.

El Carner Noucentista

Així, a la primera dècada de la centúria, Josep Carner va desplegar la seva faceta més influent en els àmbits literaris, intel·lectuals i polítics: és el Carner noucentista, el príncep dels poetes.

• Publica el llibre de poemes considerat emblemàtic del noucentisme: Els fruits saborosos (1906).
• En cercles catòlics i catalanistes, coneix alguns dels intel·lectuals que van formar part de l'elit dirigent del noucentisme; especialment, fa amistat amb Jaume Bofill i Mates.
• Dirigeix algunes revistes com Catalunya o Empori.
• Descobreix amb admiració els poetes de l'Escola Mallorquina -Joan Alcover i, sobretot, Miquel Costa i Llobera-.
• Treballa de prop amb el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, i amb Eugeni d'Ors.
• Col·labora a La Veu de Catalunya.
• Treballa a l'Institut d'Estudis Catalans en la tasca de fixació normativa de la llengua encapçalada per Pompeu Fabra.
• Dirigeix l'Editorial Catalana, en la qual s'inclouen diverses col·leccions literàries -per a les quals tradueix clàssics universals, com Defoe, Dickens, etc.
• Escriu i publica una poesia rica i d'alta qualitat, la qual, mitjançant la idealització o la sàtira, és al servei de la construcció de la Catalunya ideal: Els fruits saborosos (1906) i Auques i Ventalls.

En aquests llibres, la natura és l'element principal; la visió idíl·lica de la natura dóna compte de la visió del món de Carner: una realitat harmònica, plàcida, ordenada i sensual, noblesa i aparença clàssiques, i mentalitat burgesa. La retòrica, el preciosisme lingüístic, la musicalitat dels versos i la màgia verbal, són els distintius d'aquesta primera etapa.

La Carrera Diplomàtica i l'Exili

A partir dels anys vint, el noucentisme comença a esquerdar-se: mor Prat de la Riba i Eugeni d'Ors és expulsat. En aquests anys, Josep Carner ja és un escriptor famós, però professionalment i econòmicament sense una situació prou estable. És a dir, no podia viure de l'escriptura. Així, va emprendre la carrera diplomàtica que li va assegurar uns ingressos. Més endavant, va marxar de Catalunya -ja no hi va tornar a viure mai més- per iniciar la carrera de cònsol, que el va portar a viure a diferents llocs de tot el món.

Maduresa Poètica: El cor quiet

Així i tot, Carner segueix amb la seva obra poètica amb llibres com El cor quiet, que representa el pas a una nova etapa de maduresa en la poesia carneriana. En aquest llibre, dividit en diferents seccions, s'hi reflecteix el Carner madur, reflexiu i en diàleg amb si mateix, l'home que enyora la pàtria i la joventut feliç, i fa balanç a la meitat del camí de la seva vida.

En aquesta actitud reflexiva predominen els interrogants existencials de l'home encarat al misteri de l'univers, la fe religiosa, la mort i l'angoixa del pas del temps, i un grup de poemes al·legòrics sobre determinats estats d'ànim.

D'altra banda, cal destacar els poemes que, mitjançant un pretext temàtic, parlen de l'allunyament de la pàtria i l'enyorança, paral·lela a l'home madur que sent amb nostàlgia com la joventut és passada. El cor quiet és una mostra excepcional de la plena maduresa poètica de Carner.

Nabí i la Guerra Civil

Uns anys abans de la guerra civil, Carner escriu un llarg poema narratiu de temàtica religiosa i dimensió existencial titulat Nabí.

Quan esclata la guerra civil, Josep Carner es va mantenir fidel al govern de la República. En perdre la guerra, es va veure forçat a exiliar-se. Més endavant, es va exiliar amb la seva segona dona a Mèxic fugint també de la guerra a Europa. A més, la mort del seu pare, la del seu amic Jaume Bofill i Mates i de la seva primera esposa el trasbalsen profundament.

Retorn a Europa i Revisió de la seva Obra

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Carner va tornar a Europa, concretament a Brussel·les. Durant els següents anys va iniciar la revisió -correcció i reelaboració- de tota la seva poesia a fi de publicar les obres completes. Aquest procés d'autocorrecció va culminar amb la publicació del volum Poesia.

Darrers Anys i Mort

L'obsessió de Carner era tornar a Catalunya, però alguns membres de la cultura catalana van considerar que la figura de Carner com a símbol era més útil a l'exili. Així i tot, va tornar a Catalunya durant un breu període. Finalment, va morir l'any 1970 a Brussel·les.