Josep Carner: Exili i Postsimbolisme

Josep Carner: Poètica de l'Exili

Josep Carner es va exiliar l’any 1939 a Mèxic i després a Bèlgica. A partir d’aquest moment, les experiències viscudes seran crucials en la seva producció literària. L’experiència de la guerra, de la derrota i de l’exili signifiquen per a ell l’enfonsament d’aquella Catalunya ideal del Noucentisme. Aquestes són experiències vitals que es manifesten en la nova poesia catalana.

Algunes de les característiques de la producció poètica de Carner durant aquest període són l’agudització de determinats elements directament relacionats amb la situació de l’exili: l’enyorament, el record, l’elegia, el retorn... Aquests temes acaparen una bona part de la reflexió moral i existencial.

En aquest període també són destacables certes referències biogràfiques gràcies a una proximitat amb la realitat. Els temes se segueixen plantejant des de la serenor de l’esperit i posen de manifest un cert patetisme. Hi ha la reaparició del tema patriòtic: la idea de la pàtria ideal.

Per a Carner, en aquell moment, la veritable Catalunya és la dels exiliats, la qual, en part, és només una idea i un record, però que, en bona mesura, és també una presència ben palpable.

La Preocupació per l'Home i els Seus Límits

Josep Carner comença un període de preocupació per l’home i els seus límits durant l’etapa d’aproximació al Postsimbolisme (1921-1939). En aquest moment, Carner s’exilia i marxa a l’estranger. D’aquesta manera, concreta i culmina l’evolució poètica. No perd mai el contacte amb el país: continua publicant-hi llibres, col·laborant a la premsa i fent-hi llargues estades.

Una característica a destacar d’aquest moment és el tema de la preocupació per la condició de l’home, que desenvolupa com a fruit de la influència d’aquest moviment. Carner entra en una etapa de reflexió i de preocupació pel propi home, una època en què els temes són morals.

La preocupació per la condició de l’home és una de les traces d’aproximació cap aquest corrent. No hi ha una preocupació tan gran per la condició estricta com per les virtuts i limitacions de la persona humana. Això promourà que augmenti el component existencial de molts textos (amb especial relleu als temes del record), així com la complexitat de la reflexió moral.

Aquesta primera preocupació comporta, igualment, una major aproximació a la realitat. Una realitat que és captada amb més riquesa de matisos i que queda integrada al món poètic, ja sigui per apropar-s’hi o per allunyar-se’n.

L'Efecte de la Guerra Civil en la Poesia

En la vida de Josep Carner, hi va haver un abans i un després: la Guerra Civil i els seus dos exilis, el forçós i el voluntari, van fer canviar el seu tipus de poesia. En la primera part del seu exili, el voluntari, es veu una evolució cap a una poesia postsimbolista. Després de la Guerra Civil, en el seu exili forçós, veiem com Carner aprofundeix en la poesia postsimbolista que ja havia començat uns anys abans.

La Guerra Civil va ser un fet clau en la seva vida. La derrota que va suposar i, posteriorment, l’exili, signifiquen l’enfonsament de la Catalunya que, durant un període de temps, semblava ideal, és a dir, la Catalunya noucentista. Així doncs, el postsimbolisme en la seva poesia ens mostra una reflexió de tots aquells fets rellevants que Catalunya havia viscut els últims anys.

L’exili també fa que acabi definitivament un llibre que ja tenia començat i, finalment, el publicarà. El llibre és de poesia narrativa, una poesia no gens comuna en aquella època. Així doncs, Carner sorprendrà el món poètic català amb aquest fet.

El poema més important d’aquesta època és Nabí. Posterior a aquest, reprèn la feina de la revisió de les seves obres.

Gairebé totes les obres d’aquest període tenen característiques en comú:

• Mostra un enyorament del seu país, el recorda amb tendresa i en fa una reflexió moral.
• Medita sobre el pas del temps, ja que s’ha fet gran i veu que la seva mort està a prop.
• S’aproxima molt a la realitat.
• És el moment en què la seva obra es torna més autobiogràfica.
• Molts poemes amb temes patriòtics.
• Cada cop és més autoexigent.
• Mostra la pàtria com a una imatge seriosa i exigent.

La Influència de la Poesia Anglesa

Josep Carner, durant la seva etapa d’evolució del Noucentisme, va rebre una influència per part de la poesia anglesa. La influència rebuda va provocar que Carner introduís en la seva obra nous elements literaris. Aquesta experimentació primera es veu reflectida, sobretot, en el llibre La paraula al vent.

De tots els elements que Josep Carner va introduir, cal destacar-ne un parell. Per una banda, veiem que l’autor empra un to més meditatiu en la seva poesia, que porta a una reflexió vers la persona, el sentit de la vida de l’ésser humà. Per altra banda, observem l’aparició en els poemes del “jo líric” dins un espai, un paisatge, que representa l’estat d’ànim d’aquest.

Juntament amb aquests conceptes esmentats, és necessari saber que la influència de la poesia anglesa esdevindrà una de les fonts principals posteriors en l’aproximació al Postsimbolisme.