Joies de l'Art Medieval: Catedrals i Monestirs Gòtics i Romànics

Catedral de Saint-Pierre de Poitiers (1160-1379)

Estil Gòtic Primitiu, Clàssic i Radiant

A l'absis es troba l'últim gran vitrall romànic que es conserva (segle XIII). Aquest vitrall presenta diverses escenes:

• Dos àngels introdueixen un enorme Crist crucificat enmig del vitrall.
• A sota, el cicle de Sant Pere, representat cap per avall.
• Als peus de la imatge, hi apareixen Leonor d'Aquitània i Enric II d'Anglaterra, els donants que van finançar l'obra, sostenint una petita representació del vitrall.
• A la part superior, es mostra l'aparició de Jesús davant els apòstols.

La catedral té una girola quadrangular al voltant del presbiteri. Als murs laterals van aparèixer detalls de pintura, i a la volta del creuer es va trobar un cicle iconogràfic apocalíptic.

Al segle XVIII, es va decidir massivament deixar d'utilitzar la policromia a les catedrals, deixant-les completament nues (blanques) amb característiques neoclàssiques. S'hi va afegir una capa de calç i, posteriorment, es van pintar els carreus, evidenciant una renovació constant de les pintures.

Catedral de Chartres

Restauració i Estil Gòtic Clàssic

L'arrebossat dels murs de la Catedral de Chartres és fruit d'una restauració que va cobrir pintures del segle XIII. Es va restaurar la part superior de l'edifici, la capçalera i la part dels peus de la catedral. Als peus de l'edifici es va trobar un dibuix d'una rosassa, i poc després, imatges de reis de l'Antic Testament.

És una catedral d'estil gòtic clàssic, a causa de la renovació realitzada després d'un incendi. Es van salvar part de la nau central, una torre i part de l'altra, i la façana occidental.

Característiques Arquitectòniques

• Consagració del cos principal: 1220.
• Planta: Creu llatina de tres naus, doble girola, capçalera hipertrofiada i capelles radials.
• Elements de suport: Arcbotants i contraforts.
• Arcs: Apuntats a l'intercolumni, trifori i claristori.
• Suports: Pilars acantonats.
• Volta: De creueria quadripartida.

La catedral és important pel culte a la Verge, ja que resguarda la roba amb la qual la Verge va donar a llum a Crist. A la part superior de l'edifici es van trobar conjunts de dues finestres amb una rosassa enmig. Al segle XIII, es va continuar la restauració i, en les parts on hi havia les torres, es van pintar els vitralls. Durant la neteja, es van descobrir imatges del rei David o un ancià de l'Apocalipsi, dins de les rosasses.

Claustre del Monestir de Silos

Segon Taller de Silos (1180-1200)

El segon taller de Silos va ser l'encarregat de tota la galeria superior del claustre. No obstant això, el més interessant són les cantonades del claustre, que presenten grans conjunts escultòrics.

Hi trobem dues imatges diferents que simbolitzen la unió de l'Antic i el Nou Testament. La iconografia sincrètica de la Verge inclou:

• L'Anunciació amb l'arcàngel Gabriel.
• La Coronació de la Verge, on àngels baixen del cel per coronar-la com a Reina del Cel, amb un estil de pur classicisme.

Un altre element destacat és L'Arbre de Jessè: un arbre genealògic amb el patriarca Jessè adormit, del seu pit surten les branques on es troben els profetes i reis, i a la part superior, Jesucrist. En aquesta representació, la Verge apareix agafant Déu, al mateix nivell que el propi Crist.

Catedral Vella de Salamanca

Art i Arquitectura Tardoromànica

La Catedral Vella de Salamanca, construïda al segle XIII, és un exemple destacat de l'estil tardoromànic.

La Capella i les seves Pintures

La capella es troba a la torre esquerra, a la nau lateral, al nivell inferior. Al seu interior, hi ha pintures del 1262 i un sepulcre del 1264.

• El nom de la capella està associat a un sant de la caritat, en honor al bisbe de l'època.
• Al segle XVI, es va crear una altra capella a la qual se li va donar més importància, abandonant l'anterior, que posteriorment es va utilitzar per conservar l'oli sant.

Obres Destacades:

• Sant Martí i el Pobre: Pintura de l'exterior de la capella, on Sant Martí es talla la capa per donar-la a un pobre en una ciutat medieval.
• El Sepulcre de Rodrigo Díaz: És l'únic sepulcre que es conserva, tot i que n'hi havia dos.
  • L'arcosoli del sepulcre està decorat amb una epifania.
  • Al sepeli, es troben les narracions pròpies d'un enterrament.
• Judici Final: Crist en una mandorla envoltat d'àngels, acompanyat de la Verge i del col·legi apostòlic.
  • També hi ha àngels trompeters.
  • A la dreta, les persones salvades; a l'esquerra, les que van a l'infern.
• Pintura de l'absis de la capella:
  • A la part superior, apareixen Jeremies, Daniel, Santa Anna i Sant Joaquim.
  • Al centre, hi havia una escultura de la Verge.
  • A la part inferior, sota els escuts, hi ha una crucifixió amb una inscripció que fa referències a la Bíblia.

Abadia de Westminster, Londres

Transició del Romànic al Gòtic Anglès

L'Abadia de Westminster, construïda a finals del segle XIII a Londres, va experimentar restauracions al voltant del 1200 per transformar el seu estil romànic a un gòtic anglès amb influència francesa.

Característiques Arquitectòniques

• Planta: Basilical.
• Nau: Construïda en època d'Enric VII, és la més llarga i alta d'Anglaterra, tot i ser molt estreta. La part del cor és posterior.
• Intercolumni: Amb pilars molt foscos a causa del marbre negre de Purbeck, propi d'Anglaterra.
• Nivells: A continuació de l'intercolumni, hi ha el trifori i, finalment, el claristori.
• Construcció: Basada en un sistema geomètric.

Elements Destacats

• Torres Occidentals: Construïdes al segle XVIII.
• Façanes: Les dues façanes es van reconstruir al segle XIX.
• Portalada Oriental: Presidida per una portalada gòtica de tres portes amb arcs apuntats.
  • Al timpà, hi ha una representació dels 12 apòstols, personatges bíblics i Crist envoltat d'àngels.
  • El segon cos presenta vitralls apuntats i una rosassa restaurada.
• Capella de Sant Eduard el Confessor: Conté la tomba d'aquest sant anglosaxó, l'única que ha perdurat, envoltada de les capelles radials.

També destaca el Retaule de l'Abadia de Westminster.

Escultura de la Catedral d'Estrasburg

Història i Evolució Arquitectònica

L'any 1002 es va construir una catedral a Estrasburg, però es va cremar. Després de l'incendi, es va reconstruir, primer en estil romànic i posteriorment en estil gòtic. Inicialment, el projecte preveia dues agulles, però finalment només se'n va construir una.

Elements Escultòrics Destacats

• Timpà Central: Escenes de la Passió de Crist (Últim Sopar, Traïció de Judes, la Crucifixió, etc.).
• Trencallums de la Portalada Central: Representació de la Verge amb el Nen.
• Timpà Dret: L'Adormició de la Verge, on Crist la beneeix, els apòstols l'envolten, i una dona que podria ser una de les senyores que acompanyaven la Verge. Al dintell de la porta es troba el seguici funerari de la Verge. Són figures en alt relleu amb influència clàssica.
• Timpà Nord: Coronació de la Verge, on Crist la corona i ambdós es troben a la mateixa alçada. Sota del timpà es troba la iconografia de l'Assumpció de la Verge.
• Pilar dels Àngels: De forma octogonal i amb tres pisos, presenta figures primes amb els caps girats en direcció oposada als peus. Àngels (amb trompetes) i profetes anuncien l'arribada de la fi dels temps.
  • Pis inferior: Tetramorf, amb els seus símbols a les mènsules.
  • Pis intermedi: Àngels del Judici Final.
  • Pis superior: Crist ferit i àngels amb els instruments de la Passió.
• Escultura del Transsepte Sud: Mostra Salomó al centre i dues figures femenines als extrems, que simbolitzen el triomf de l'Església i la Sinagoga vençuda (al·lusió a l'expulsió dels jueus). Una de les figures femenines porta una creu i un calze (símbol de victòria), mentre que l'altra és la representació al·legòrica de la Sinagoga, amb el tronc superior girat (cega, ja que no veu la realitat de l'Església), la llança trencada i l'Antic Testament agafat boca avall.

La Verge en l'Art Medieval

Els Marials són conjunts de poemes dedicats a la Verge, com els Miracles de Nostre Dame, i les Cantigas de Santa Maria (c. 1270) d'Alfons X, que inclouen poemes, imatges i càntics a la Verge.

La iconografia de la Verge destaca per:

• La Verge, unida amb Sant Joan, actua com a mediadora dels fidels, pregant per ells en el moment del Judici Final.
• La Coronació de la Verge, coronada com la Reina del Cel.
• La Verge abridera: una peça d'ivori que, al seu interior, conté tota la història sagrada i els episodis més importants del Nou Testament.
• Les escultures gòtiques de la Verge (talles de ple volum) van servir de model per reproduir les verges del Barroc, que sovint només tenen cap i peus.
• La Verge del Cor de la Catedral de Toledo presenta un estil similar, dempeus i establint una relació de complicitat amb el Nen. La Verge té un somriure molt característic del gòtic, i el Nen agafa la cara de la mare amb un somriure, mostrant aquest aspecte humà que tant atreu els creients.

Escultura Gòtica: Notre-Dame i Reims

Catedral de Notre-Dame de París

Viollet-le-Duc va trobar més del 70% de les escultures de Notre-Dame en mal estat. La portalada de Santa Anna es troba actualment en un museu.

• Timpà Central: Va ser objecte d'una reconstrucció total, amb la iconografia del Judici Final. No obstant això, la imatge de l'aixecament dels morts és un invent del segle XIX.
• Conservació: No hi havia la necessitat de guardar les peces originals, per això es va crear un magatzem a les vores del Sena on es trobaven els caps decapitats de les figures.
• Escultura d'Adam: Aquesta imatge escultòrica presenta un cànon classicista, tot i haver estat realitzada en època gòtica, seguint les mateixes característiques que les escultures de Reims. És l'única peça que s'ha conservat de la contrafacana de la catedral de Notre-Dame de París. El rostre sempre es representa amb la mateixa cara, el seu físic és musculat i té una postura estirada i en contrapposto (per tapar el sexe i per a una major estètica i estabilitat). No presenta el cànon del segle XV, sinó que és molt més natural (no intenta mostrar un cos atlètic). Encara que és una escultura exempta, no presenta cap element d'ancoratge, per això s'utilitza un element vegetal. Els ulls són ametllats.

Catedral de Reims

La Galeria de Reims és un dipòsit d'escultures trobades en una excavació del riu. Hi ha escultures per totes les parts de la portalada occidental. Els timpans de les portalades van ser substituïts per vitralls, però la iconografia existent s'ha de contextualitzar amb la contrafacana.

Les superfícies dels contraforts, els laterals i els timpans laterals presenten escultures que formen una narració iconogràfica i un diàleg permanent. Als pinyons (part superior del timpà) es representa la Coronació de la Verge i la iconografia de David contra Goliat, amb David simbolitzant el rei de França. L'actual contrafacana no és l'única; al transsepte n'hi havia una altra, i ambdues contenen escultures d'històries de l'Antic Testament.

Anunciació i Visitació de Reims

En l'escena de l'Anunciació i la Visitació, la imatge de la Verge pot semblar "avorrida" en comparació amb l'àngel, que s'ajusta més al cànon gòtic. La col·locació de les mans és pròpia del gòtic del segle XIII, i les matrones romanes van ser realitzades per un artista que coneixia el cànon clàssic.

Els àngels de Reims presenten un cànon prim, rostre estereotipat, un mig somriure, caps petits, colls llargs i una postura caiguda cap enrere amb el ventre cap endavant (contrapposto). Sembla que estiguin dialogant. A la dreta, es tracta de Maria (la més jove) parlant amb la seva cosina Elisabet, mare de Sant Joan Baptista (la més vella). A l'esquerra, es representa l'escena de l'Anunciació (l'àngel i Maria).

Sabem que aquestes figures no són del mateix artista, ja que l'àngel presenta una fisiologia més petita, amb un somriure diferent, i es troba en contrapposto; la Verge, en canvi, presenta una postura molt més estàtica.