John Stuart Mill: Utilitarisme, Felicitat i Plaers Superiors

John Stuart Mill: Ètica Empirista Britànica

L'ètica empirista britànica de Mill es basa en l'experiència i reflexiona sobre el bé i el mal.

S'inspira en Jeremy Bentham. Mill diu que totes les nostres accions tenen com a fi la felicitat i que la felicitat és un fi últim, és a dir, que el seu valor resideix en el fet de ser feliç. Tots els desitjos i objectius no són finalitats, sinó mitjans per arribar a la felicitat.

Definició d'Utilitarisme

Una acció és correcta (o bona) quan tendeix a promoure la felicitat (la màxima felicitat per al màxim nombre de persones, felicitat total).

• En identificar el bé amb la felicitat, l'utilitarisme és una ètica eudemonista.
• La felicitat s'entén «com a plaer i absència de dolor». Per tant, en identificar la felicitat amb el plaer, l'utilitarisme és una ètica hedonista.
• La manera d'avaluar l'acció és considerar quines són les conseqüències que se’n deriven i com afecten els interessos de les persones concernides (conseqüencialisme).

S'ha d'observar (empirisme) si l'acció comporta un augment del plaer o una disminució del dolor (o tot el contrari, per considerar-la dolenta o incorrecta).

L'Objecció de la «Moral de Porcs»

La primera objecció utilitarista era que identificava la felicitat amb la satisfacció dels plaers més grollers, és per això que la van descriure com una «moral de porcs».

La Distinció dels Plaers Qualitativament Superiors

L'ésser humà posseeix unes facultats superiors i l'exercici d'aquestes li permet assolir un tipus de plaer qualitativament distint i més valuós.

A més dels plaers corporals i sensuals, podem identificar també uns plaers de l'intel·lecte, que són qualitativament superiors i més valuosos perquè ens permeten assolir una vida feliç.

Els plaers corporals també s'han de tenir en compte, però, per si mateixos, no satisfan el concepte de felicitat que és possible en un ésser humà. Una persona pot tenir una satisfacció plena de totes les seves necessitats corporals (acontentament), però, no obstant això, pot sentir-se infeliç. La felicitat, per tant, està lligada a l'exercici d'aquestes capacitats humanes més elevades.

Stuart Mill recorre a principis empiristes per respondre a aquesta objecció, consultant aquells que han experimentat ambdós tipus de plaers.

Utilitarisme de la Regla

L'utilitarisme de la regla és una teoria ètica que afirma que una acció és moralment correcta si segueix una regla que, en general, tendeix a produir el màxim bé per al major nombre de persones.

A diferència de l'utilitarisme dels actes, que avalua cada acció individual segons les seves conseqüències, l'utilitarisme de la regla es basa en principis generals que, si s'apliquen constantment, porten als millors resultats globals.