John Stuart Mill: Utilitarisme, Ètica i Principi del Dany

John Stuart Mill: Ètica, Política i Liberalisme

L'Ètica Utilitarista de Mill

L'ètica de Mill observa la conducta humana i afirma que els homes realitzen accions bones perquè esperen que aquestes els produeixin plaer, ja que en últim terme cerquen la felicitat. Segons Mill, allò bo és útil. Les nostres accions morals van encaminades a la recerca de la Felicitat, i el mitjà per arribar-hi és la Virtut.

Utilitarisme de la Regla (Mill vs. Bentham)

Jeremy Bentham defensava que la felicitat col·lectiva s'aconseguia per la suma d'accions útils (utilitarisme de l'acte). Stuart Mill es va desmarcar d'això i va reelaborar la doctrina amb l'Utilitarisme de la Regla. Segons Mill, hi ha d'haver una regla universal sota la qual queda sotmès el principi moral d'utilitat. Aquesta regla es basa en:

• Fer una distinció qualitativa dels plaers (sensuals i intel·lectuals). La norma per ser feliç és l'Autodesenvolupament, entès com la capacitat per créixer i conèixer.
• Establir una diferència entre "acontentament" (felicitat individual i egoista) i "vertadera felicitat" (que és social i col·lectiva).
• Estar basada en el respecte a la dignitat humana.

Tot això és compatible amb el principi de "la més gran felicitat pel màxim nombre de persones".

La Filosofia Política i la Llibertat Individual

L'acció política també ha de tenir com a objectiu aconseguir la felicitat col·lectiva. Per això, Mill mostra rebuig a les dictadures i es considerava demòcrata. Segons ell, el Govern ha d'actuar dins d'uns límits, respectant la llibertat individual.

Aquesta llibertat és l'espai, el cercle de no interferència, l'àmbit on l'individu té absoluta llibertat i ningú hi pot intervenir. És a dir, les persones són lliures sempre que respectin el Principi del Dany.

El Principi del Dany

Som lliures mentre les nostres accions no generin danys a altres i complim amb les obligacions socials. Mentre una persona faci això, el govern ha de respectar la seva llibertat.

Pel que fa a la Societat, Mill és considerat un defensor de la diversitat de cultures i també es va pronunciar a favor de la ideologia feminista que defensava el dret de les dones (això es relaciona amb l'ètica pel que fa a la dignitat humana). Tant si la societat com el govern respecten la llibertat individual, contribueixen a aconseguir la felicitat col·lectiva.

Comparativa: John Stuart Mill vs. John Locke

Locke és considerat un dels pares del liberalisme clàssic, mentre que Mill és utilitarista i liberal. A continuació, es detallen les diferències principals:

• Política: Locke s'oposa a la monarquia absolutista i defensa la parlamentària amb divisió de poders. Mill és defensor de la democràcia representativa i del liberalisme.
• Fonamentació Moral/Legal: Segons Locke, hi ha una Llei Natural que les societats polítiques han de garantir. Mill defensa el Principi del Dany: tothom és lliure de fer el que vulgui mentre no perjudiqui els altres.
• Límits del Poder:
  • Per a Locke, el poder polític té la funció de fer justícia, assegurar els drets naturals, fer lleis clares i fer-les complir. El poder té els seus límits en el dret privat.
  • Per a Mill, el poder de l'Estat ha de limitar-se als afers públics. Fins i tot a nivell econòmic, com més es limiti millor. L'Estat no té dret a intervenir en la vida privada dels individus (sempre que no perjudiquin a ningú). Són fonamentals la llibertat de pensament i expressió.

Guia d'Estudi: Conceptes Clau de Mill (Examen PEN)

1. Text Resum:
   • Parlar de l'utilitarisme.
   • Crítica a les escoles socràtiques com l'epicurisme.
   • Distinció de plaers intel·lectuals i sensuals que ens diferencien dels animals.
2. Paraules Referents:
   • Principi d'utilitat: És bo allò que és útil per a la més gran felicitat del més gran nombre de persones possible.
   • Avantatges circumstancials: Qualitats que depenen de la situació i que no constitueixen un aspecte essencial de l'objecte.
3. Explicar Frase: Cal parlar de l'utilitarisme i la distinció entre plaers intel·lectuals i sensuals (cosa que Bentham no feia), i desenvolupar tota la teoria de Stuart Mill.
4. Comparar: (Referència a la comparació amb Locke o altres autors).
5. Consciència Moral: Es refereix a la satisfacció d'haver fet el que cal, "ser com cal", perquè tenim una consciència moral i un deure moral.