John Stuart Mill: Utilitarisme, Ètica i Límits del Poder Polític

John Stuart Mill i els Conflictes Morals

John Stuart Mill argumenta que no hi ha cap sistema moral que no tingui casos inequívocs de conflicte entre obligacions. Aquests conflictes són els punts espinosos de la teoria ètica i la conducta personal. Mill defensa l’utilitarisme, on la utilitat és la font última de les obligacions morals. Quan les exigències són incompatibles, es pot invocar la utilitat per decidir entre elles. Tot i que l’aplicació de l’estàndard pot ser difícil, és millor que no tenir-ne cap. En altres sistemes morals, sense un àrbitre legitimat, les lleis morals no poden resoldre els conflictes. Aquesta perspectiva evita la sofisteria i permet considerar les conseqüències d’utilitat.

Conceptes Clau: Drets i Utilitat

• Drets: Es refereix a les obligacions morals o els principis que guien la conducta. Són les normes o reclamacions que les persones tenen en relació amb els altres.
• Consideracions d’utilitat: Aquesta expressió fa referència a la ponderació de les conseqüències pràctiques i els beneficis que es deriven d’una acció.

La Utilitat com a Criteri Moral Suprem

Segons John Stuart Mill, la utilitat és la font última de les obligacions morals. Això significa que, per a Mill, l’acció moralment correcta és aquella que produeix el major bé per al major nombre de persones. Quan les exigències morals són incompatibles, Mill argumenta que la utilitat pot ser invocada per a decidir entre elles. En altres paraules, si dues opcions morals entren en conflicte, es pot recórrer a la utilitat per determinar quina acció és més beneficiosa per a la societat en general. Tot i que l’aplicació d’aquest estàndard pot ser difícil, Mill considera que és millor tenir un criteri basat en la utilitat que no tenir-ne cap en absolut.

Límits del Poder Polític: Mill vs. Locke

La Visió de John Stuart Mill

La concepció de John Stuart Mill sobre els límits del poder polític es basa en la llibertat individual i la protecció dels drets i la propietat. Segons Mill, el govern hauria de limitar-se a assegurar la vida i la propietat dels ciutadans, i només és necessari per resoldre els problemes que sorgeixen en un estat de naturalesa ideal, anàrquic. Aquesta visió emfatitza la necessitat d’autonomia i la varietat de possibilitats per al desenvolupament personal i la protecció contra els abusos de poder.

La Visió de John Locke

D’altra banda, John Locke, un altre filòsof destacat, també va abordar la qüestió del poder polític. Locke va proposar una concepció radical de la filosofia política basada en el principi de l'autopropietat i el dret a la propietat. Segons ell, el govern hauria de limitar-se a protegir la vida i la propietat dels ciutadans, però també va defensar el dret a la llibertat de consciència i religió. Locke va criticar la monarquia hereditària i el patriarcat, i va influir en els principis de la Il·lustració i en el desenvolupament dels drets humans.

La Flexibilitat de les Obligacions Morals

Estic d’acord amb l’afirmació que una persona ha de complir allò que ha promès, però també crec que la moralitat no és una qüestió absoluta i inflexible. Aquí hi ha algunes consideracions:

• Context i importància de la promesa: Cal considerar la importància de la promesa i el context en què es va fer. Si es tracta d’una promesa significativa, com assistir al casament d’un amic íntim, és més probable que haguem de complir-la.
• Conseqüències pràctiques: Tot i això, la moralitat no ha de ser cega. Si assistir al casament implica gastar diners que necessitem per cuidar dels nostres fills, hem de ponderar les conseqüències pràctiques. En aquest cas, la responsabilitat cap als nostres fills podria ser més important que la promesa.
• Comunicació i alternatives: És important comunicar-se amb l’amic i explicar la situació. Potser hi ha alternatives, com enviar-li una felicitació sincera o fer un petit gest per demostrar que ens importa, tot i no poder assistir personalment.

En resum, la moralitat no és una regla rígida, sinó una qüestió de discerniment i equilibri entre les promeses i les necessitats pràctiques. Cal considerar el context i les conseqüències abans de prendre una decisió.