John Stuart Mill: Llibertat, Utilitarisme i Ètica Kantiana

No té cap mena de justificació que una persona adulta actuï com vulgui en allò que només l’afecta a ella mateixa.

La Llibertat Individual segons John Stuart Mill

John Stuart Mill defensa la llibertat individual com un dret fonamental. Segons ell, ningú no té dret a impedir que una persona adulta actuï com vulgui en allò que només l’afecta a ella mateixa. La societat només pot intervenir quan les accions d’una persona perjudiquen altres persones. L’autor destaca que cadascú coneix millor que ningú els propis interessos i circumstàncies, i que la imposició de normes socials en la vida privada pot ser injusta o mal aplicada. Així, Mill reivindica l’autonomia personal com a base del progrés moral i social.

Conceptes Clau: Incommensurablement i Interferència Social

• Incommensurablement: De manera molt superior; que no es pot comparar per la gran diferència de mida o valor.
• Interferència de la societat: Intervenció o imposició social en la llibertat individual, especialment en qüestions personals.

La Distinció de Mill: Conducta Pública i Interès Personal

«Pel que fa a la conducta dels uns vers els altres, cal que els éssers humans observin en la majoria dels casos regles generals per tal que tots sàpiguen a què atenir-se, però pel que fa als interessos de cadascú, la seva espontaneïtat individual té dret a exercir-se lliurement.»

Mill distingeix dues esferes:

1. La conducta envers els altres, on cal seguir regles generals per garantir la convivència, la confiança i la previsibilitat.
2. Els interessos personals, on cadascú té dret a actuar lliurement, perquè ningú no coneix millor la seva situació que ell mateix.

Aquesta distinció forma part del seu pensament liberal: defensa que la llibertat individual ha de ser protegida sempre que no perjudiqui els altres (el principi del dany). Mill creu que la llibertat és essencial per al desenvolupament moral, intel·lectual i social dels individus.

Moral: Mill (Utilitarisme) vs. Kant (Deontologia)

Comparem la concepció de Mill sobre la moral amb la d’Immanuel Kant, un altre autor destacat de la història de la filosofia occidental.

• John Stuart Mill: Basa la moralitat en les conseqüències de les accions (utilitarisme). Una acció és moral si augmenta el benestar col·lectiu.
• Immanuel Kant: Defensa una ètica deontològica. Una acció és moral si es fa per deure, seguint un imperatiu categòric, independentment del resultat.

Per exemple, per Kant, mentir és sempre immoral, encara que eviti un mal. Per Mill, mentir podria ser moral si evita un perjudici més gran.

Reflexió Personal: Llibertat Individual i Opinió Social

La afirmació «En tot el que faig sempre he de tenir en compte què en pensaran els altres, perquè, ja sigui directament o indirectament, sempre tot el que jo faig pot afectar a tercers» genera debat.

Estic en desacord amb aquesta premissa. Si bé moltes accions poden tenir un impacte social, no tot el que fem ha d’estar condicionat pel que pensin els altres. Com diu Mill, cadascú ha de tenir llibertat per actuar segons la pròpia voluntat sempre que no perjudiqui tercers. Pensar constantment en l’opinió aliena pot limitar l’autenticitat, la creativitat i el creixement personal. Cal trobar un equilibri: ser responsables socialment, però no esclaus del judici extern.