John Stuart Mill: Llibertat Individual i el Principi del Dany

El Principi del Dany de Mill i la Llibertat Individual

El text defensa que la societat només ha d’intervenir en la llibertat individual quan una acció causa un dany real o un risc de dany a altres persones o a la col·lectivitat. Si el perjudici només afecta la persona que actua, la societat no hauria d’intervenir, encara que consideri l’acte poc assenyat. Aquest criteri s’emmarca dins del Principi del Dany que John Stuart Mill formula per defensar la llibertat individual com a valor fonamental, sempre que no perjudiqui els altres.

Conceptes Clau: Infracció Social i Àmbit del Dret

• Infracció social: Acció que trenca una norma col·lectiva i perjudica la societat o un servei públic.
• Àmbit del dret: Espai de la vida social en què l’Estat pot intervenir legalment per protegir persones o institucions.

Anàlisi de la Tolerància Social i la Llibertat Humana

«Aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s d’haver de suportar en interès del bé més gran de la llibertat humana.»

Aquesta frase defensa la idea que la societat ha d’acceptar certs comportaments personals perjudicials, sempre que no facin mal directament a altres, per protegir un valor més alt: la llibertat individual. Segons Mill, la llibertat de l’individu és un bé fonamental, perquè permet el desenvolupament personal i social. Encara que alguns comportaments siguin poc racionals o tinguin efectes negatius per a qui els realitza, no justifiquen la coacció legal o social si no perjudiquen directament tercers. En resum, Mill defensa una societat tolerant, on la intervenció només és legítima quan hi ha un dany clar a altres persones.

Mill vs. Kant: Dues Visions de la Moral i l'Ètica

Comparació amb Immanuel Kant

John Stuart Mill defensa una moral conseqüencialista: el que fa que una acció sigui bona o dolenta són les conseqüències que té, especialment pel que fa a la felicitat o el dany causat.

Immanuel Kant, en canvi, proposa una moral deontològica: les accions són bones o dolentes en si mateixes, independentment de les conseqüències. El criteri és si l’acció compleix el deure moral, formulat a través de l'imperatiu categòric.

Diferència clau: Per Mill, és lícit mentir si això evita un mal major; per Kant, mentir és sempre immoral, perquè viola una norma universal.

Aplicació del Principi de Mill: El Cas de la Poligàmia

«No hi hauria d’haver lleis que prohibeixin la poligàmia; entrar en una relació de convivència amorosa múltiple afecta només aquells que hi participen, i la resta de la societat no hi hauria d’intervenir.»

Estic d’acord amb l’afirmació. Seguint el pensament de Mill, la societat no ha d’intervenir en les decisions personals mentre aquestes no causin dany a tercers. Si totes les persones involucrades en una relació poligàmica ho fan de manera voluntària i informada, aquesta pràctica queda dins de l’àmbit de la llibertat individual. Mill defensa que la diversitat de formes de vida és beneficiosa per al progrés col·lectiu i que la societat ha de tolerar opcions de vida diferents, fins i tot si no són les majoritàries o tradicionalment acceptades. Prohibir-les sense una justificació clara de dany seria un abús del poder social o legal.