John Stuart Mill: Llibertat Individual i Límits del Dret Social

Llibertat Individual i Límits de la Intervenció Social

Aquesta secció explora els criteris de John Stuart Mill per determinar quan el comportament privat d'una persona pot ser objecte d'intervenció legal o social.

1. Accions que Incompleixen Deures i l'Àmbit del Dret

Quan les accions d'un individu no el fan complir un deure que té cap als altres (com pot ser el deure que té un policia quan està de servei), aleshores la seva actuació entra dins de l'àmbit del dret, i les lleis de la societat poden determinar que cal castigar-lo.

Però si l'acció d'un individu no comporta ni deixar de complir algun deure que ell pugui tenir, ni fer un dany perceptible a altres, aleshores la seva acció està dins de l'àmbit de la llibertat, i les lleis no el poden castigar per haver-la fet.

2. Conceptes Clau: Infracció Social i Àmbit del Dret

Infracció social:

Acció que va en contra del que prescriuen les lleis d'una determinada societat.

Àmbit del dret:

Aquella part de les accions dels individus que està regida per les lleis d'una determinada societat.

3. Principis del Liberalisme de John Stuart Mill

• Distinció entre l'àmbit de la llibertat (accions que no afecten els altres, si ells no volen) i l'àmbit del dret (accions que afecten de forma perceptible els altres).
• Els aspectes bàsics del liberalisme de Mill. Les lleis de la societat no poden intervenir en allò que cau en l'àmbit de la llibertat.
• Raons de Mill per al seu liberalisme. Argument central: en general, cadascú sap millor el que li convé en allò que l'afecta només a ell, més del que ho sabria la resta de la societat.
• Mill considera que el que una persona fa, sempre, ni que sigui indirectament, afecta els altres.
• Les accions d'una persona poden afectar negativament els altres:
  • (a) perquè es deixen de complir deures o es fa un dany directe a un altre, o
  • (b) perquè es fa una activitat que els altres no aproven o no els agrada, i que els pot causar disgust, malgrat que es tracti d'una activitat que no cal que els afecti si ells no volen.

Obligacions Socials i Límits de la Intervenció Pública

Aquesta secció analitza les obligacions que comporta gaudir dels beneficis de la vida social i els límits de la intervenció de la societat en la conducta individual, segons Mill.

1. Beneficis Socials i Obligacions Recíproques

• Gaudir dels beneficis de la vida social comporta tenir l'obligació de contribuir al funcionament de la societat i, en particular, de no perjudicar els altres.
• Si un perjudica els altres, la societat el pot sancionar tant usant la llei, com, en els casos en què no s'ha violat la llei, per mitjà de l'opinió pública.
• Ara bé, i això és el més important que vol establir Mill en aquest fragment: gaudir dels beneficis de la vida social no comporta, però, cap obligació respecte al que ha de fer un individu quan la seva conducta no afecta els altres.

2. Conceptes Clau: Consentiment Tàcit i Sanció Social

Consentiment tàcit:

Haver acordat determinada cosa sense haver-ho dit explícitament, sinó simplement, per exemple, per la conducta que s'ha seguit.

Ser castigat per l'opinió:

Que els altres membres de la societat reprovin algú que no s'ha comportat de manera adequada (encara que potser no hagi violat cap llei).

3. Fonaments del Liberalisme de Mill i Intervenció

Els aspectes bàsics del liberalisme de Mill inclouen:

• Distinció entre llibertat jurídica i llibertat social.
• Les raons que justifiquen que la societat de vegades pugui intervenir o sancionar les conductes d'un individu.
• La societat no estarà legitimada per intervenir en la conducta dels individus en la mesura que aquesta no afecti els altres.