John Stuart Mill: Llibertat, Ètica i Bé Comú

La llibertat individual segons John Stuart Mill

És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però, en canvi, cal castigar el soldat o el policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que...

Aquest text posa un exemple sobre una persona que va ebria i la compara amb un policia o soldat. Diu que una persona pot decidir què fer i que l'Estat no té dret a castigar la conducta de la gent si l'acte no resulta perjudicial per a altres persones. Per a Mill, quan això succeeix, no es viola cap deure. El perjudici que un individu es produeix a ell mateix és un mal menor que negar-li la seva llibertat perquè faci el que li sembla.

Conceptes fonamentals

• a) «Àmbit de la llibertat»: el que cadascú vulgui fer, la individualitat de la persona a decidir què fer en cada moment.
• b) «Àmbit de la moralitat»: en l'àmbit de les lleis i les regles que estan pautades.

Mill advoca pel bé comú com a criteri moral, i afirma que això contribuirà a la felicitat individual. De vegades, el bé individual amb el bé comú produeix friccions; per això, en la vida en societat, es fa necessari establir regulacions sobre la conducta individual.

Mill exposa que la societat, quan la direcció interna no és suficient per controlar la conducta dels seus membres, recorre a la pressió de l'opinió pública i a la força de la llei. Per a Mill, un col·lectiu només pot limitar la llibertat d'un individu per protegir-se, per evitar que aquest individu faci mal als altres. Només és admissible la coacció en una persona quan és per evitar danys als altres.

Mill està totalment en contra que l'Estat intervingui en les decisions que no afecten la resta de la societat. Si una persona fa un acte i aquest acte no causa una conseqüència en les altres persones, l'Estat no té el dret de jutjar ningú per l'acte comès. Però existeix una contradicció: Mill afirma que totes les persones són lliures sempre que no perjudiquin altres persones o a si mateixes. Llavors, si una persona fa un acte, per exemple, estaria bé que una persona robés als rics per donar-li als pobres?

Mill no condemna per la fi del bé, sinó pel mal; però, encara que aquestes conseqüències siguin bones, la llei pot condemnar-les. Per a Mill, tota persona té dret a ser lliure, té dret a tenir una formació i té dret a créixer com a persona. Tots aquests drets són les claus de la felicitat per al nombre més gran. Per tant, hi ha una connexió entre l'utilitarisme i el liberalisme, que és buscar la felicitat per a la major part de les persones. Però pot existir una minoria que és la que haurà de fer el que diu la majoria, tot i que Mill no estava d'acord amb això. Mill va ser el primer que va proposar el vot de la dona, però va ser rebutjat.

Principis de Mill

1. El bé comú és un criteri moral, i aquest principi és part de la naturalesa humana i contribuirà a la felicitat individual.
2. La confluència del bé individual amb el comú provoca friccions. Per això, en la vida en societat, es fa necessari establir regulacions sobre la conducta individual. Defensa de la individualitat.
3. Mill diu que quan la direcció interna no és suficient per controlar la conducta dels seus membres, es recorre a la pressió de l'opinió pública i a la força de la llei.
4. Un col·lectiu només pot limitar la llibertat d'un individu per protegir-se, per evitar que faci mal a altres persones. Només en el cas que una persona fes un acte que perjudiqués la resta de persones podria ser coaccionat.
5. La limitació del poder dels governants: no cal confondre democràcia amb tirania. La democràcia ha de ser compatible amb el respecte de les llibertats i del dret de les minories.
6. Tothom ha de tenir els mateixos drets.

La visió de Plató

1. Ha de manar qui en sap.
2. No tothom és capaç d'arribar al coneixement necessari per fer-ho; no totes les ànimes tenen la mateixa qualitat.
3. Entre els éssers hi ha una desigualtat; per tant, hi ha d'haver una organització de la societat desigual i jerarquitzada (governants, guardians, productors).
4. Compara la societat justa amb l'individu just, és a dir, qui és capaç d'harmonitzar les distintes parts de l'ànima sota el control de la raó.
5. Justícia = Bé.
6. No hi ha qüestions a debatre o a decidir per majoria.