John Stuart Mill: Llibertat, Democràcia i la Tirania de l'Opinió

Llibertat i Democràcia: El Problema Polític

El Problema de la Llibertat Segons Mill

Per a Mill, la llibertat humana és el conjunt de totes les seves manifestacions. Sense llibertat és impossible que les societats avancin i progressin. Mill troba que la llibertat de les persones es troba constantment amenaçada i coartada, a vegades legítimament, d’altres il·legítimament.

Malgrat que la democràcia és considerada com la forma menys opressiva de govern, el cert és que la democràcia també pot resultar opressiva per a l’individu. Mill adverteix de la “tirania de l’opinió”. Una democràcia sense límits pot convertir-se en una tirania. Per a Mill, una decisió democràtica o majoritària, si resulta opressiva, és il·legítima. Per tant, es tracta d'establir límits clars i segurs al poder de les majories i al poder de l’opinió pública. I aquests límits no són altres que el respecte a les llibertats individuals.

El Concepte Negatiu de Llibertat

El concepte de llibertat de Mill és un concepte negatiu de llibertat. La llibertat negativa fa referència a l’absència d’interferències en la vida privada. Es tracta de preservar una esfera privada de llibertat en la qual ningú està legitimat per intervenir.

Distinció entre Esfera Pública i Privada

Segons Mill, en l’esfera pública de les persones, la societat té dret a intervenir, mentre que en l’esfera privada qualsevol intervenció o invasió resulta il·legítima.

Accions Self-Regarding i Other-Regarding

Mill distingeix entre dos tipus de conductes:

• Conductes que afecten a un mateix (self-regarding actions)
• Conductes que afecten als altres (other-regarding actions)

Aquest principi rep el nom de Principi del Dany. La societat només està legitimada a interferir en la conducta individual quan aquesta comporta un dany per a altres individus. Per dany, Mill entén la vulneració de drets. Mill distingeix entre:

• Conductes que vulneren drets (objecte de regulació legal i càstig)
• Conductes que no els vulneren (objecte de reprovació moral, però no de prohibició o càstig)

Distinció Fonamental entre Dret i Moral

Mill pren molta cura a distingir entre Dret i Moral. La moral és objecte d’educació, de persuasió, però mai es pot imposar per llei. Hi ha una forta tendència en la societat, diu Mill, a voler castigar mitjançant la llei aquelles conductes que la majoria de la societat considera com “conductes immorals”. Quan passa això, continua dient Mill, correm el risc de caure en una “tirania de l’opinió”. Si una conducta no vulnera cap dret ni cap interès legítim, llavors la conducta ha de ser lliure, malgrat que aquesta conducta pugui ser qualificada per alguns com a immoral.