John Stuart Mill: La inducció, la llibertat i l'utilitarisme vs Nietzsche: El nihilisme i la mort de Déu

John Stuart Mill: La inducció

Critica el sil·logisme: demostrar que obtenim veritats per inducció això és la generalització de l’experiència.

Principi fonamental

Principi de casualitat: el curs de la natura és uniforme.

Logica de la inducció al procés de la investigació científica

• Regla de les concordances: reuneix observacions on es presenta el fenomen a estudiar.
• Regla de les diferències: divideix observacions.
• Regla de les variacions concomitants: indica circumstàncies que varien per cada variació del fenomen.
• Regla dels residus: permet eliminar les circumstàncies que ja sabem que no funcionen per induccions anteriors.

Sap que la repetició de casos semblants no garanteix per si mateixa aquesta repetició en el futur. No ha de garantir un principi general que serveixi de premisa a qualsevol inducció.

Uniformitat naturalesa

Premisa major de qualsevol inducció. Pretén convertir-la en deducció. Garanteix la transmissió veritat a la conclusió.

La llibertat

Diu que és un bé bàsic i fa una defensa de l’autonomia individual i dels drets de la persona.

2 tipus de llibertat

• Positiva: capacitat de cada ésser humà de fer tot allò que li plagui per desenvolupar les pròpies potencialitats, satisfer els anhels i desitjos i realitzar les expectatives.
• Negativa: àmbit de la vida privada en què cada individu és amo i senyor i que ha de ser respectat per tothom, incloses les institucions.

Totes aquelles accions que no tinguin conseqüències negatives per a altres persones han de poder ser realitzades sense que ningú hi intervingui.

L'utilitarisme

Proposa uns mínims morals per una societat.

Proposta liberal

Busca una millora de la societat a través de la millora dels individus.

Accepta dos criteris com a regla

• Utilitat i obtenció de felicitat: es busca el màxim plaer possible.

Fonament de la moral és la utilitat cenyint-se al principi de la felicitat.

Normes

1. Plaer buscat: és la satisfacció, benestar i desenvolupament capacitats personals. Cal actitud de compassió i respecte cap als altres a qui no puc perjudicar.
2. No confondre felicitat amb acontentament (sentir-se bé però sense pensar en altres) i felicitat (sentir-se bé compartit amb els altres).

L’utilitarisme és ètica per maximitzar plaer, felicitat i minimitzar el dolor.

Nietzsche: El nihilisme

Critica radical subsisteix concepts per metàfores raonament per aforismes.

Discurs incoherent

Contradictori perquè el discurs lògic és origen de gran error.

Vida com varietat multiforme

Canvi continu contradicció creació i destrucció.

Naixement de la tragèdia

Grecs entenen vida com fet inexplicable, escabros i els estimula a l’autosuperació per dues vies distintes: Apolinia (ordre, mesura, raó, creació mon ideal) i Dionisíaca (vida exuberant, arts del moviment).

El gran engany de la gramàtica

El llenguatge fa possible. Conceptes són universals definits per moments que representen una cosa real. La realitat és vida canvi constant i no pot ser atrapada per conceptes.

Més enllà del bé i del mal

Diuen que les filosofies tenen una esquena que fa veure realitat aproximada. Els conceptes no serveixen per copsar la realitat només ens podem acostar per metàfores que mostren perspectives de la realitat perquè no és definida. No objecta és creativa. Els discursos lògics són ficcions de la raó.

La mort de Déu

Vida humana perd tota la significació transcendent. Els valors que impliquen ser de Déu deixen de tenir vigència. Déu cristià s’ha anat allunyant de l’horitzó de l’individu de culte europeu. No es pot viure sense sentit i valors.

Voluntat de poder

Amb la mort de Déu s’acaba gran error històric que ha renegat del nostre món pel món ideal. Perspectivisme és fonamental en Nietzsche. Prepara i habitua a l'ésser humà a veure les coses des de la diferència. No hi ha cap visió del món veritable i autèntic sinó una més de totes les possibles.

Superhome

Nihilisme i mort de Déu condueixen a renúncia transcendència a subsistir uns valors per altres. Home superior és creador de valors positius però fer-los eterns donar-los un sentit últim veritable: el manté entre dèbils i reactius. Món del superhome no té suport, no té model a imitar, en construcció del seu món porta a terme transvaloració de tots els valors, actua i viu sense prejudicis, és un esperit lliure i creador de valors, diu sí a la vida, dona sentit a la vida amb acció.