John Locke: Teoria del Coneixement i Pensament Polític

John Locke: Filosofia i Pensament Polític

Teoria del Coneixement de Locke

Per a Locke, la raó no és creadora, sinó receptora de continguts. L'experiència és l'origen i el límit de tot coneixement. Compara la ment amb un full blanc de paper que s'ha d'omplir; per tant, les idees no són innates, sinó que les anem adquirint a través de l'experiència.

Locke analitza la consciència i en ella troba dos tipus d'idees: les idees simples, que es divideixen en de sensació i de reflexió.

• Les idees de sensació corresponen a l'experiència dels sentits, allò que percebem del món exterior. Els objectes que percebem a través dels sentits posseeixen dos tipus de qualitats diferents:
  • Qualitats primàries: objectives (solidesa, número, extensió...).
  • Qualitats secundàries: subjectives (colors, olors...).
• Les idees de reflexió corresponen a l'experiència que tenim del propi món de la ment (per exemple, la constància que pensem).

Posteriorment, Locke identifica les idees complexes, que són creades a partir de les idees simples. Segons Locke, hi ha tres tipus principals:

• Idees de relacions: el resultat de comparar unes coses amb unes altres.
• Modes: abstraccions que combinen un conjunt d'idees simples.
• Substàncies: compilacions d'idees de sensació que l'enteniment ajunta i acaba designant-les per un sol nom.

Locke sosté que la substància és una idea complexa que imaginem o suposem, el suport desconegut del conjunt d'idees simples. Mai percebem la substància en si mateixa, sinó les idees simples que la formen. Per això, Locke afirma que podem suposar que les substàncies existeixen, però no es pot saber amb certesa.

També aborda la qüestió del jo, que pertany a la consciència i depèn de l'experiència de cadascú. Aquest coneixement constitueix una evidència.

Locke també tracta el tema del llenguatge, esmentant que aquest no defineix directament les coses, sinó la seva essència nominal abstracta, que va unida a les paraules i no a la realitat en si mateixa.

Finalment, Locke distingeix tres tipus de coneixement:

• Coneixement intuïtiu: la percepció immediata d'una idea en la ment (per exemple, la nostra pròpia existència).
• Coneixement demostratiu: l'acord o desacord de les nostres idees a partir d'idees ja conegudes (per exemple, les matemàtiques).
• Coneixement sensitiu: la percepció de l'existència del món material exterior a través dels sentits.

Idees Polítiques de Locke

Locke descriu un estat de natura en l'ésser humà com una condició de perfecta llibertat i igualtat. En aquest estat, s'imposa a l'individu la necessitat de preservar la seva vida i els seus béns, i té el dret de castigar i jutjar els altres.

Aquest dret de castigar, si no és exercit proporcionalment a la infracció, pot derivar en un estat de guerra, una condició d'enemistat i destrucció on la força s'imposa a l'autoritat.

Per tal d'evitar aquest estat de guerra, es forma un pacte social on les persones renuncien a certs drets del seu estat de natura i s'uneixen per formar societats civils. En aquestes societats, el poder es divideix en:

• Poder legislatiu: encarregat de fer les lleis.
• Poder executiu: responsable de castigar els infractors.
• Poder federatiu: amb la funció de declarar la guerra i establir aliances.

Locke defensa la democràcia representativa i afirma que el poble té el dret a alliberar-se d'una tirania o evitar-la, un concepte conegut com el dret de rebel·lió.

L'Estat, segons Locke, ha de facilitar la convivència pacífica entre els membres de la comunitat, protegir-los d'altres comunitats i, fonamentalment, salvaguardar la propietat privada.