John Locke: Filosofia, política i Revolució Gloriosa

John Locke (1632-1704)

Per Locke la política és molt important, ell serà un activista polític i al final es dedicarà a la filosofia.

-1603:

mor Isabel I sense descendència. Jaume I d’Estuard es va convertir en el rei d’Anglaterra, Irlanda i Escòcia. Va començar la dinastia dels Estuard i intentarà fer el mateix que els reis europeus: dret diví, monarquia absolutista i enfrontament amb el Parlament dels Nobles ja que voldrà governar sense ells.

-1625:

mor Jaume I i el seu fill, Carles I, passa a ser rei. Aquest es va encarregar de radicalitzar la política del seu pare: dret diví i enfrontaments amb el Parlament (el dissol 3 vegades). Es casa amb Enriqueta Maria de França que era catòlica, el que suposava un problema.

Anglaterra va trencar amb l’església catòlica i va aparèixer l’anglicana, on l’autoritat més important era el rei d’Anglaterra, per tant, si el rei de l’església anglicana es casa amb una catòlica hi ha una contradicció. A més, van augmentar els impostos, llavors el rei va convocar al Parlament perquè necessitava diners i aquest li va demanar garanties polítiques de que governés amb ells (Parlament).

Després va haver un trencament entre el Parlament i el rei que va desembocar en la Primera Guerra Civil (1642-1645). Va guanyar el Parlament i el rei va fugir a Escòcia, on l’exèrcit escocès intenta recuperar Anglaterra, el que es coneix com la Segona Guerra Civil (1648-1649) que també va guanyar el Parlament, llavors per evitar la fugida de Carles I el van decapitar.

-1649-1660:

la república o interregne es va instaurar gràcies a la victòria de la burgesia. Nicolau Cromwell va ser la persona més important ja que va pacificar Anglaterra, Irlanda i Escòcia i va introduir la tolerància religiosa per a totes les sectes puritanes, menys per a la catòlica que estava prohibida. Es va posar en marxa un sistema bicameral (cambra dels Lords i dels Comuns). Va governar amb el suport del poble, l’exèrcit i la Cambra dels Comuns.

Va arribar un moment en que aquesta república es va convertir en una dictadura militar i es va dissoldre la Cambra dels Lords.

-1658:

mor Nicolau Cromwell i el seu fill, Richard Cromwell, passarà a ser l’home fort.

-1659:

Richard Cromwell dimiteix i es restaura la monarquia.

Restauració de la dinastia dels Estuard (1660-1688)

Carles II va dur a terme una política pacificadora i va evitar enfrontaments amb la noblesa i la burgesia. Va nomenar al seu germà Jaume d’Estuard com a màxima autoritat de l’exèrcit.

-1672:

el seu germà, Jaume, es fa catòlic i això provoca un problema polític.

-1673:

aproven l’Acte de Prova mitjançant el qual es prohibeix que els catòlics pugin tenir qualsevol de càrrec polític, això vol dir que Jaume d’Estuard ha de dimitir.

El Parlament també intenta, però no ho aconsegueix, posar una llei amb la qual Jaume d’Estuard no pugui ser rei. Això ho volien en cas de que Carles II no tingués descendència ja que Jaume passaria a ser el rei.

-1685:

mor Carles II i Jaume II passa a ser el rei d’Anglaterra. Jaume II torna a recuperar el dret diví, la monarquia absoluta i vol prescindir del Parlament, per tant, hi ha un altre enfrontament. El Parlament estava negociant amb Guillem d’Orange, un rei holandès, perquè enviés a Anglaterra l’exèrcit, l’envaís i destituís a Jaume II.

Jaume II va abdicar i se’n va anar a França.

-1689:

Guillem d’Orange es converteix en rei d’Anglaterra. Aquest període es coneix com la Revolució Gloriosa perquè no va haver cap mort.

La vida de John Locke transcorre entre aquests períodes i hi participarà activament. A partir del 1679 es dedicarà a la filosofia.

-1642-1652:

estudia a la Westminster School.

-1660:

viatja als EE.UU. per participar a la redacció d’una constitució per Carolina.

-1665:

és professor a la universitat d’Oxford de retòrica i política.

-1667:

coneix a Lord Ashley, i a partir d’aquí començarà a treballar per ell en l’àmbit de la política.

-1675-1679:

viu exiliat a França on coneix la filosofia de Descartes i el portarà a ocupar-se de la filosofia.

Obres

-1659:

Carta sobre la tolerància, defensa la llibertat de religió. Diu que tots els creients tenen el dret de practicar la seva pròpia religió.

L’obra sorgeix de manera anònima, no està signada, però tothom sap que és de Locke. Reivindica això per totes les religions excepte la catòlica i l’ateisme. La raó que dona per l’ateisme és que les persones que no creuen en res, sobre què poden jurar? Es publica en llatí i s’estén per tot el món.

-1690:

Assaig sobre l’enteniment humà. En aquesta obra trobarem la teoria del coneixement que és l’origen de la filosofia empirista.

-1690:

Els dos tractats sobre el Govern Civil, és una obra política que té com a finalitat justificar a nivell teòric la Revolució Gloriosa. Locke assenta les bases teòriques per justificar l’abdicació del rei i el nomenament de Guillem d’Orange.

-1693:

Pensament sobre l’educació.

-1695:

La racionalitat del cristianisme.

Assaig sobre l’enteniment humà (1690)

Inicià l’obra al 1671 i l’acaba al 1684 (Utrecht).

• 1690: 1ª edició
• 1694: 2ª edició
• 1695: 3ª edició
• 1700: 4ª edició
• Darrers anys de la seva vida 5ª edició, es publica al 1706 pòstuma a la seva mort. Va ser una obra que va tenir molt d’èxit.

Filosofia de Locke en el seu context històric

-(1): Teoria anglesa (base empirista).

• s.XII: Franciscans
• s.XVI: Francis Bacon (1561-1626)

Francis Bacon va ser el primer autor que posa en marxa la introducció, el mètode inductiu, que es la base dels sentits, és un mètode científic.

Procés: observació--recollida de dades--elaboració de taules (presència o absència)--generalització--llei científica.

-(2): Filosofia racionalista (Descartes)

Locke és un filòsof empirista, el més racionalista que hi ha i tindrà molt present l’obra de Descartes.

Relació entre la filosofia racionalista i l’empirisme de Locke

-Diferències: per Locke el nostre coneixement comença i acaba amb l’experiència. El paper de la raó és secundari. En canvi, per Descartes tot gira a voltant de la raó.

• J. Locke: 1-Experiènica 2-Pensament
• R. Descartes: 1-Pensament 2-Experiència

-Semblances: idea, és el concepte central pels dos. Tot el nostre coneixement és un coneixement d’idees.

• Importància de la gènesi (origen): els dos s’ocupaven de l’origen del coneixement, que és un problema de l’època ja que en el s.XVII hi havia moltes preocupacions per la qüestió de l’origen.
• Intuïció: per Descartes i Locke és molt important. A partir del coneixement intuïtiu Descartes arriba a la primera ciutat.

Raons que porten a Locke a escriure aquest assaig

1. Arriba a la conclusió de que la solució de qualsevol problema filosòfic necessita d’un pas previ, que és el problema dels coneixements (origen, validesa, límits).
2. El problema filosòfic que preocupa a Locke és el problema moral, ser capaços de trobar una correcta conducta moral que ens posi en vies d’un apropament salvador a Déu. Vol dir: quin tipus he de tenir per poder apropar-me a Déu?

Teoria del coneixement => Moral => Religió