John Locke: Filosofia Política, Contracte Social i Divisió de Poders

Conceptes Clau de la Filosofia Política de Locke

Societats polítiques

Són les que han estat fundades com a resultat de l’acord racional, voluntari i lliure d’un grup d’individus.

Govern legítim

És el que s’estableix a través del consentiment mutu dels individus que formen un Estat que compleix els fins pels quals s’ha construït.

Poder polític

S’entén com el dret de legislar i imposar penes als transgressors de les lleis amb l’objecte de preservar i regular la propietat.

Divisió de Poders

• Poder legislatiu: Té per finalitat elaborar les lleis.
• Poder executiu: S’encarrega d’executar les lleis i vetllar per la seguretat interna de la societat.
• Poder federatiu: S’ocupa de les relacions amb altres Estats i descansa sobre les mateixes persones que l’executiu. S’encarrega de la seguretat externa de la societat.

John Locke: Biografia i Context Històric (1632-1704)

John Locke, també conegut com el pare del liberalisme polític, va néixer a la ciutat anglesa de Wrington el 1632 i va morir l’any 1704. Locke neix en el context històric de la Guerra Civil Anglesa (1642-1649) entre la classe burgesa, partidària del Parlament, i la noblesa, partidària del rei. El 1649 es va dur a terme la primera execució pública a Europa del rei Carles I, acusat de traïció, i la proclamació de la república d’Oliver Cromwell. Tot i això, el 1660 es restaura la monarquia amb Carles II, amb prosperitat política i econòmica.

Anàlisi del Primer Tractat sobre el Govern Civil

En primer lloc, una part important d’aquesta obra és el seu primer tractat, basat en la raó i el sentit comú, on critica els arguments de l’exitosa obra de Sir Robert Filmer anomenada El Patriarca o el poder natural dels reis. Filmer afirmava que Adam, per l’autoritat que Déu li va concedir, era l’amo de tot el món i monarca de tots els seus descendents, donant a entendre que el poder dels reis i els pares és idèntic i il·limitat.

Els monarques eren com substituts d’Adam i pares dels seus pobles, i la submissió dels fills als pares era el model de tota organització social conforme a la llei divina i natural. Locke negava aquesta autoritat reial atorgada per Déu a Adam i manifestava que els monarques havien de ser escollits pel poble. Si es dona el cas que aquests no exerceixen la seva funció correctament, el poble els pot canviar manifestant-se en contra d’ells, ja que Locke diu que s’han de respectar els drets de les persones.

El Segon Tractat: Contracte Social i Divisió de Poders

En el segon tractat, Locke comentarà la necessitat d’un contracte social. El requisit per al pas de l’estat de naturalesa a l’estat civil és el consentiment, un acte voluntari dels éssers humans en virtut del qual es comprometen a sotmetre's lliurement al poder polític, renunciant al poder executiu i legislatiu propi que tenien en l’estat de naturalesa. Aquesta decisió té la forma de contracte.

El contracte és necessari per assegurar millor la conservació dels drets naturals, especialment, la propietat privada. D'aquesta manera, els homes s'agrupen en la societat política i estableixen un govern, una mena de república de propietaris lliures, que renuncien als seus poders individuals en benefici d'un poder polític que assegura el respecte de les llibertats i la propietat.

Per garantir la imparcialitat i limitació del poder de l'Estat, el poder s'ha de dividir en:

• Poder legislatiu o judicial (Locke no els diferencia), que té per finalitat elaborar les lleis.
• Poder executiu, que s'encarrega d'executar les lleis i vetllar per la seguretat interna de la societat.
• Poder federatiu, que és el que s'ocupa de les relacions amb altres Estats i que descansa en les mateixes persones que l'executiu. S'encarrega de la seguretat externa.

Locke es converteix així en el pare del liberalisme, posant els drets de la propietat al mateix nivell que la protecció de les llibertats civils. Inaugura així el liberalisme burgès.

L'Estat Civil i el Dret de Rebel·lió

En últim lloc, la segona part del segon tractat tracta sobre l’estat civil, on el poble escull els seus representants per majoria i aquests tenen el poder legislatiu que limita i controla l’executiu del govern. La majoria és la que decideix si atorga el poder a una sola persona (monarquia), a una minoria escollida (oligarquia) o si l’assumeix ella mateixa (democràcia perfecta).

Locke no es decanta per cap forma de govern, però tenia en ment la monarquia parlamentària amb divisió de poders. Ell deia que el poble podia recuperar el poder atorgat i revocar el govern quan aquest no complia allò que s’havia pactat, donant així el dret de rebel·lió al poble. Això dona a entendre que el poder polític ja no és absolut ni indivís, sinó que hi ha una limitació i divisió del poder.

Els poders, el legislatiu (que recau en els representants) i l’executiu (que és ostentat pel govern i sotmès permanentment al control del legislatiu), es limiten mútuament per evitar abusos de poder i garantir millor els drets individuals.

La Tolerància Religiosa

Locke parla sobre un nou valor que és la tolerància en la religió, degut al fet que hi va haver continus conflictes religiosos de l’època que creaven seriosos problemes. La intransigència i l’apel·lació a les armes caracteritzaven la defensa de la religió. La nova mentalitat suposa que la llibertat d’honorar Déu, cadascú segons la seva pròpia comprensió, no només no suposa cap perill per a la pau i la pietat de l’Estat, sinó que sense aquesta llibertat, no serien possibles. Locke defensa la convivència pacífica entre totes les religions.

En conclusió Locke…

Comparativa de la Filosofia Política

Locke vs. Aristòtil: El Bé Comú i les Formes de Govern

A continuació faré una comparació entre la política d'Aristòtil amb la de Locke.

Per Aristòtil, per naturalesa som éssers socials i tendim a agrupar-nos i crear vincles. Aristòtil va estudiar les diferents formes polítiques que existien en el seu temps. Creu que segons la geografia, la cultura o la història d'una regió, pot anar millor una forma política o una altra. No obstant això, veu que a vegades existeixen formes polítiques que no són justes. Segons això, fa la següent diferència: formes polítiques justes i injustes.

Formes Polítiques Justes (Orientades al Bé Comú)

Les formes polítiques justes estan orientades a assolir el bé comú de tots els ciutadans. Les 3 idees fonamentals són: l’harmonia de tots els ciutadans, l’autarquia (l’autosuficiència de la polis) i l’educació pública. Tenim tres classes:

• Monarquia: El poder l'exerceix una sola persona de forma justa.
• Aristocràcia: El poder l'exerceix un grup de persones de forma justa.
• Democràcia: Cerca el bé comú i el poder està en mans del poble, mirant de no discriminar cap minoria.

Formes Polítiques Injustes (Orientades al Bé Particular)

A les formes polítiques injustes, les persones que tenen el poder només pretenen obtenir un bé particular. Tenim tres classes:

• Tirania: El poder l'exerceix una sola persona de forma injusta.
• Oligarquia: El poder l'exerceix un grup de persones de forma injusta.
• Demagògia: La majoria de la població exerceix el poder i es beneficia d'això, però no es preocupa de la resta de la població. Podríem veure-ho com una majoria que s’alia i es nega a escoltar el que pensen les minories.

La política d'Aristòtil i Locke són força semblants, ambdós comenten la necessitat d’agrupar-nos per un bé comú i cerquen la forma més justa de govern. Per a Locke, la forma justa és una democràcia en la qual el poble escull el govern i aquest està dividit i limitat i té com a fi assegurar les llibertats. Per a Aristòtil, pot ser tant una monarquia, com una aristocràcia o una democràcia, sempre que l’objectiu sigui el bé comú i no es discrimini cap minoria.

Locke vs. Plató: Justícia Social i Crítica a la Democràcia

A continuació faré una comparació entre la filosofia política de Locke i de Plató.

El Dualisme Antropològic de Plató

Plató intentava trobar la forma política ideal. Es basava en un dualisme antropològic en què la persona està dividida en cos i ànima. L’ànima és immortal i quan el cos mor s’escapa. L’ànima està dividida en tres parts:

• Part racional: Relacionada amb la raó, l’intel·lecte i el seny.
• Part irascible: Relacionada amb el valor.
• Part concupiscible: Relacionada amb els desitjos i els instints.

La Justícia Platònica

Per aconseguir la justícia individual, cal arribar a l’equilibri personal (equilibri de les tres parts de l’ànima).

Com que vivim en societat, cal aconseguir la justícia social, que es dona quan cadascú fa allò que li correspon segons el tipus d’ànima que tingui. Si és així, la societat és justa. La societat es divideix jeràrquicament en tres parts:

1. Filòsof rei (árjontes): Qui governarà la ciutat guiant-se per la idea del bé, la veritat i la justícia, ja que tenen la part racional més desenvolupada.
2. Guardians i guerrers (phylakes): Hauran de garantir la seguretat de la població i tenen la part irascible més desenvolupada.
3. Treballadors (demiurgoí): Hauran de cobrir les necessitats primàries de la població (alimentació, vestir, habitatge).

Plató atacarà la democràcia, ja que creu que el poble no és qui ha d’escollir qui regna.

Tot i que la manera d'assolir una societat justa és que cada persona, en funció del caràcter majoritari de la seva ànima, faci el que li pertoca a la ciutat, se’ns plantegen dues opcions de govern: si només governa un filòsof rei tenim representada la monarquia, i si governa més d’un, l’aristocràcia. El model i la forma de govern són la mateixa.

Diferències Clau entre Locke i Plató

La forma política ideal per a Plató és molt diferent a la de Locke. Principalment, per a Locke qualsevol pot governar, mentre que per a Plató ha de governar aquell que tingui la part de l’ànima racional més desenvolupada. Seguidament, Locke considera que el poble ha de decidir qui governa, per tant, defensa una democràcia, mentre que Plató critica la democràcia. Una altra diferència és la divisió de poders que defensa Locke, que per a Plató és inviable, ja que el govern recau amb un poder absolut en el filòsof rei o en una aristocràcia.

Locke vs. Hobbes: Estat de Natura i Poder Absolut

A continuació compararé la política de Hobbes amb la de Locke.

L'Estat de Natura segons Hobbes

Per a Hobbes, existeix un estat de violència i anarquia, en el qual l’individu té por de perdre la vida i un afany egoista per gaudir dels desitjos, ja que no existeix la propietat privada. Així doncs, afirma que “Homo homini lupus” (l’home és un llop per a l’home) perquè l’única llei que existeix és la llei natural, que identifica amb la llei de la supervivència. Això fa que es generalitzi la competència i que aquesta provoqui un estat de guerra de tots contra tots.

Hobbes també dirà que l’home, per garantir la pròpia vida i aconseguir la pau, ha de sortir del caos creant un contracte social. El filòsof defensarà l’absolutisme monàrquic, tot dient que la societat és fruit d’un pacte en el qual l’ésser humà cedeix alguna cosa a l’Estat. L’ésser humà així lliura al sobirà tot el poder perquè pensa que la pau només és possible amb el sotmetiment a un poder suprem.

Semblances i Diferències Clau

La filosofia política d’ambdós filòsofs té algunes semblances i diferències:

• Estat de Natura: Locke defensa un estat de natura pacífic, mentre que per a Hobbes l’estat és de violència.
• Contracte Social: Locke necessita l’existència del contracte social per mantenir la pau i la seguretat, igual que Hobbes, que vol aconseguir-les ja que ha de sortir del caos.
• Formes Polítiques: Hobbes defensa l’absolutisme monàrquic, ja que el governant ha de tenir el poder absolut. En canvi, Locke defensa una monarquia parlamentària amb separació de poders.
• Divisió de Poders i Rebel·lió: Locke dirà que la divisió de poders i el dret a sublevació són necessaris. Hobbes, en canvi, discreparà tot dient que, segons l’experiència històrica d’Anglaterra, si no hi ha un poder fort i absolut, apareixerà el caos.