John Locke: Epistemologia i Objectes de l'Enteniment

John Locke: Epistemologia

Empirisme crític: rebutja tot el desenvolupament a priori, tot prové a partir de l’experiència.

No creu en l’innatisme, és a dir, en l’existència d’idees innates, fa diferents crítiques:

• Crítica a la infal·libilitat: Són veritats absolutes auto justificables.
• Crítica la universalitat: no tothom té aquestes idees (infinit, eternitat, etc)
• Crítica a la utilitat: creu que les idees innates no tenen cap utilitat, les idees més divines resulten ser les que menys utilitat tenen

Oposició al neoplatonisme: Locke es va oposar a certes interpretacions de Descartes que entenien l’innatisme cartesià.

Tot el que s’esdevé de la naturalesa pot ser contingent si acceptem el mecanisme però això ens duria a preguntar-nos per la primera causa (ha d’haver una primera causa, perquè del no-res, no es crea res) hagi de ser necessària, hem d’aprendre que d’aquesta s’esdevé per una voluntat divina.

Demostració a posteriori de l’existència de Déu:

Rebutja els arguments a favor de l’existència de Déu de Descartes ja que es basen en les idees innates. Creu que Déu és demostrable “a posteriori”, és a dir, mitjançant l’empirisme, en comptes de “a priori” com diu Descartes.

Després d’experimentar que hi ha moltes coses contingents (la majoria), hi ha una que no ho és, que ha de ser necessària i externa (incontingent)

Objectes de l’Enteniment

Tots els processos de la ment consisteixen en relacions d’idees simples o complexes.

Representació intel·lectual:

Les paraules són signes que corresponen a idees, les idees són signes del món per representar les coses. La relació entre la ment i el món es basa en la representació de coses per idees i d’idees per llenguatge.

Atomisme psicològic: Locke vol basar la seva anàlisi en l’objecte més petit i indivisible amb què pot treballar la ment: les idees simples com a àtom psicològic (idea més bàsica, més simples)

Tipus d’idees:

Idees simples: Són elements bàsics i indivisibles i són rebudes de forma passiva per l’enteniment (no les estàs creant), i són d’origen empíric à contrari de Descartes

Són els elements primaris del coneixement, no són explicables a partir d’altres elements.

Poden ser:

• De sensació: són extrospectives i percebudes pels sentits (les adquireixes mirant cap a fora), són les percepcions:
  • Primàries: extensió, figura o moviment (objectives)
  • Secundàries: color, gust o temperatura (subjectives)

• De reflexió: són introspectives, no venen de l’experiència exterior sinó que interior (mirant cap a en dins). Ex: memòria, desig, “jo”, etc.
• De sensació i de reflexió: impliquen simultàniament elements sensitius i reflexius referint-se a objectes externs i interns. Ex: existència, plaer, etc.

Idees complexes o mixtes: fetes a partir d’idees simples quan l’enteniment és actiu, de manera que adquireixen diversos graus de complexitat i la ment és totalment activa quan les genera. Poden ser:

• Substàncies: objectes que són pensables com els existents.
• Relacions: relacionen idees entre si, descriptives o prescriptives.
• Mode: atributs que es prediquen d’una substància però no són pensables ni imaginables, per si sols. Poden ser simples (combinació homogènia d’una idea simple amb la seva mateixa) o mixtes (combinació d’idees heterogènies)

Estructura del Coneixement

Coneixement: tot coneixement és reduïble a una sèrie de judicis nominals que representen unes percepcions d’acord o desacord entre idees.

Origen del coneixement:

La ment comença com una “tabula rasa” i només es pot conèixer allò que ve de l’experiència. Tenint en compte:

• No hi ha una relació directe entre realitat i llenguatge, intentem que el que diem descrigui objectivament la realitat però la nostra ment no deixa de ser subjectiva.
• No hi ha relació directa entre la ment i la realitat, ja que la ment és subjectiva.

“Tabula rasa”: en el moment de néixer som una pàgina en blanc, sense cap lletra, sense cap idea. La raó i el coneixement provenen de la experiència. L’anima no aprèn a pensar fins que el sentits no li proporcionen les idees. Som com una pissarra buida que tot està per escriure.

Coneixement de les qualitats: Les qualitats de la matèria que coneixem són:

• Primàries: al ser percebudes per més d’un sentit coincideixen amb la realitat física externa (objectives).
• Secundàries: al ser percebudes per un sol sentit mediatament o immediata, depenen de la manera subjectiva de percebre (subjectives).

Apreciació qualitativa: les qualitats primàries són primàries gràcies a la forma del objecte, l’extensió, la quantitat, etc i les secundàries no són mes que combinacions entre les idees primàries.

Nominalisme i enternisme:

Classes de coneixement:

El coneixement humà, només té a veure amb relacions lingüístiques, el producte de les qual s’expressa amb llenguatge. La certesa d’una teoria por ser de captació mediata o immediata. En funció de les idees en que es basi, pot ser una certesa:

• Intuïtiva: coneixement immediat basat en idees de reflexió o de sensació i amb el menor grau de fal·libilitat. Coneixem el “jo” que no fa falta que sigui demostrat. (percep la realitat de forma evident)
• Demostrativa: coneixement mediat basat en idees complexes de major o menor grau de fal·libilitat (mitjançant el raonament) ex. Veritats matemàtiques i l’existència de Déu
• De sensació: coneixement immediat basat en idees sensibles però amb el major grau de fal·libilitat (causa desconeguda de les idees) té un menor grau de certesa

Divisió de les ciències: depenent del tipus de certeses en que es basi una disciplina científica, por considerar-se:

• Ideal: basada en certeses intuïtives i demostratives sense base empírica (dret o matemàtiques)
• Experimental: basada en certeses demostratives i de sensació amb base empírica. (física o història)