John Locke: Empirisme, Teoria del Coneixement i Filosofia Política

John Locke: Pensament Filosòfic i Polític

Característiques Bàsiques de l'Empirisme

L'empirisme es desenvolupa a les Illes Britàniques durant els segles XVII i XVIII. Les seves bases fonamentals són:

• L'experiència com a única font de coneixement vàlid.
• L'evidència sensible com a únic criteri de veritat.
• El coneixement no va més enllà dels límits de l'experiència.
• Divideix l'experiència en interna (emoció, pensament) i externa.
• No hi ha idees innates; els coneixements són adquirits per l'experiència.
• Es prioritza el valor útil i pràctic del coneixement per sobre de la seva necessitat i universalitat.
• Nega el valor objectiu dels conceptes universals.
• Model de coneixement basat en les ciències de la naturalesa.

Teoria del Coneixement

El contingut de la nostra ment són idees, representacions. No hi ha idees innates, ja que si les tinguéssim, ningú les podria ignorar. Tanmateix, no és així, ja que hi ha idees i principis (com el de no contradicció) que els infants i les persones amb discapacitat intel·lectual ignoren. La ment és com un paper en blanc (tabula rasa) al néixer.

Les primeres que es formen són les idees simples, obtingudes ja sigui per experiència externa (sensacions) o interna (reflexions). Les idees representen qualitats que tenen les coses. Hi ha dos tipus de qualitats:

• Primàries: inseparables, sempre presents, són objectives (massa, extensió, forma, solidesa...).
• Secundàries: no es mantenen, no sempre estan presents, són subjectives (olors, colors...).

Comencem a conèixer gràcies a les idees simples rebudes per l'experiència, i a partir d'aquestes la ment crea idees complexes. La idea de substància (allò amb existència pròpia segons els racionalistes) és composta. La substància existeix (és la causa de les sensacions rebudes), però no sabem què és. No sabem què són les coses, només com es manifesten per a nosaltres.

Substància:

Quelcom incognoscible, no és empíric, però la ment hi recorre per entendre l'existència i l'estabilitat de les qualitats sensibles d'un objecte.

Graus de Coneixement

1. Intuïtiu: Es coneix de manera immediata, directa, i és totalment segur. Exemple: coneixement del Jo per reflexió o experiència interna.
2. Demostratiu: Es coneix per deducció, raonament. Exemple: equacions, existència de Déu (el món no s'explica per si mateix, necessita una causa).
3. Sensitiu: El que ens proporcionen les sensacions.

Filosofia Política

Les seves idees són considerades l'inici de la teoria moderna de l'estat de dret. Critica la monarquia absoluta, que proclamava el dret diví del monarca, i per això busca l'origen del poder, ja que afirma que no prové de Déu.

Poder polític:

Dret a dictar lleis i a fer ús de la força de la comunitat en l'execució d'aquestes i en la defensa de l'Estat per tal de procurar l'ordre públic.

La recerca de l'origen del poder té com a precedent a Hobbes, que en el segle XVII postulava que els homes vivien en una guerra de tots contra tots pels seus desitjos i ambicions. Per tal de no conduir-se a l'autodestrucció, els homes pacten i renuncien a la llibertat a canvi de seguretat. Per a Hobbes, cal un monarca amb poder absolut per fer complir les lleis, ja que si es fes en assemblea, cadascú tiraria cap a la seva banda.

Locke planteja una teoria similar, en la qual els homes vivien en perfecta llibertat i igualtat, on governava la raó. Tot i això, en els homes no hi ha només raó, sinó també desitjos i instints (passions, egoismes...), i per això cadascú es pren la justícia per la seva pròpia mà, derivant en conflictes. La fragilitat dels homes causa que pactin per evitar tants conflictes.

L'objectiu del govern és que cadascú pugui gaudir lliurement de les seves propietats i protegir-se més fermament. Aquest estat de dret atorga el poder al poble, i si el govern no compleix la seva finalitat, el poble té el dret de resistir-se i canviar de govern.

Per evitar aquesta situació, el poder s'ha de dividir en tres:

• Legislatiu: Poder de fer lleis per regular les propietats.
• Executiu: Aplicar la llei i els seus càstigs.
• Federatiu: Declarar la guerra o la pau, establir aliances.