John Locke: Empirisme, Teoria del Coneixement i Contractualisme Polític
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,81 KB
L'Empirisme: El Coneixement a través de l'Experiència
L'empirisme és un moviment filosòfic que té com a objectiu l'estudi del coneixement. Segons els empiristes, l'única manera d'obtenir coneixement és a partir de l'experiència.
Principis Fonamentals de l'Empirisme
- Negació d'idees innates: La nostra ment és com un paper blanc (tabula rasa).
- Límits del coneixement: No podem conèixer la realitat en la seva totalitat (només alguns aspectes).
- Justificació: Només podem justificar el coneixement a través de l'experiència sensible (sentits).
John Locke: Origen i Límits del Coneixement
Origen del Coneixement
No hi ha innatisme. Els éssers humans, a partir dels sentits, podem arribar al coneixement i a la certesa. No hi ha cap concepte innat que tota la humanitat estigui d'acord. Totes les idees poden ser adquirides en qualsevol moment.
Origen de les Idees
Els objectes del món físic entren en contacte amb els nostres sentits a partir de partícules que arriben a les nostres terminacions nervioses, les quals envien una informació al cervell per formar-nos una idea d'aquest objecte.
Tipus d'Idees
- Idees Simples: No es poden dividir en parts més petites i provenen de l'experiència.
- Experiència externa: Qualitats sensibles de l'objecte.
- Experiència interna (Reflexió): Idees que recordem.
- Idees Complexes: L'enteniment que tenim sobre un objecte.
De l'Enteniment a l'Opinió: Operacions de la Ment
- Percepció
- Mirar les idees que tenim.
- Reflexió
- Reflexionar sobre les idees internes.
- Diferenciació
- Comparar idees amb altres i atribuir una idea semblant.
- Composició
- Combinar idees simples sense donar-li un nom.
- Abstracció
- Generalitzar i arribar a un coneixement universal d'una idea.
La Substància
És la combinació d'idees simples que s'agreguen per reproduir alguna idea en particular.
Límits del Coneixement: Idees i Qualitats
- Idees: És allò que la ment percep en si mateixa, tot allò que és immediat de percepció o enteniment.
- Qualitat: La potència per produir qualsevol idea en la ment.
Qualitats Primàries i Secundàries
- Qualitats Primàries (Exemple: Esfèrica): Són inseparables del cos i produeixen idees.
- Qualitats Secundàries (Exemple: Temperatura): Potències encarregades de produir sensacions en nosaltres.
Tipus de Realisme
- Realisme Moderat: És la realitat com a coses que coincideixen en el món i altres que no; no és segur.
- Realisme Gnoseològic: Realitat tal com la veiem.
El Contractualisme Polític de Locke
Legitimació del Poder
Antigament, el poder estava legitimat per Déu. Manava el que deia Déu. Tot el poder era diví i inqüestionable. Això perd força a l'època moderna perquè se sabia que el poder el determinaven ells. El contracte social era escollit per la societat.
Conceptes Clau del Pacte Social
- Estat de Natura (EN)
- Situació fictícia en la qual es troba l'ésser humà quan ningú mana.
- Contracte Social
- Es revisen els problemes de l'Estat de Natura i s'apliquen unes normes pel bé comú.
- Estat Civil
- Resultat d'aplicar el contracte social: qui mana, les normes i els nostres límits.
El Dret de Jurisdicció
És el dret a jutjar i castigar a tot aquell que no respecti els drets naturals.
- Serveix perquè la persona no torni a fer-ho i la societat vegi el que li passarà si ho fan.
- Busca compensar la persona afectada.
- Pot portar a un estat de guerra.
- L'objectiu és elaborar el contracte social per evitar l'estat de guerra.
- Les lleis han d'estar aprovades pel poble.
El Govern de Locke i la Divisió de Poders
El seu govern dona llibertat a escollir els nostres drets, però perdem el dret de jurisdicció. El govern tindrà el poder mentre compleixi el pacte.
- Poder Legislatiu: Crea les lleis pel bé comú.
- Poder Executiu: S'encarrega d'executar les lleis.
- Poder Federatiu: Estableix aliances amb altres estats.
Dret de Prerrogativa
Dret a saltar-se la llei si és pel bé comú.
Locke i la Funció dels Diners
Locke afirma que és una manera còmoda de fer intercanvis, però sense sobrepassar el límit i el dret natural. També ho veu com una forma de conservació (costa menys malbaratar-ho).