John Locke: Empirisme, Política i Crítica a l'Innatisme

L'Empirisme: John Locke

Marc Històric: Anglaterra al Segle XVII

Al segle XVII, Anglaterra vivia sota una monarquia absoluta, però hi havia una forta reclamació de parlamentarisme.

Durant la monarquia absoluta de Jacob I, la burgesia, enriquida amb el comerç, va patir intents per part del rei d'augmentar la seva riquesa imposant-los impostos.

Les tensions per qüestions d'impostos van portar a la dissolució del Parlament durant 11 anys.

Amb la restauració del Parlament, les tensions van augmentar, i el successor, Carles I, va ser condemnat i executat.

Va seguir la dictadura del militar Cromwell, que havia lluitat contra les tropes de Carles I.

Quan Cromwell mor, nobles i burgesos arriben a un acord: Carles II esdevé el nou monarca, però amb condicions (només el Parlament podia establir impostos).

El seu successor, Jacob II, tenia tendències absolutistes, la qual cosa va originar revolucions. Es van utilitzar recursos militars per fer-lo fora i va renunciar al tron el 1688 per manca de suport popular, evitant així la mort.

Anglaterra es consolida definitivament com una monarquia parlamentària amb l'arribada de Guillem III d'Orange (holandès).

Característiques de l'Empirisme

L'empirisme se situa en un punt mig entre el dogmatisme i l'escepticisme radical.

Semblances amb el racionalisme:

• Es parteix del subjecte, de l'estudi de les idees.
• No es dona per demostrada l'existència del món exterior d'entrada.

Diferències amb el racionalisme:

• Nega l'existència d'idees innates. Les idees provenen de les experiències.
• No creu que es pugui assolir la veritat absoluta només buscant dins les idees.
• Utilitza el mètode inductiu.
• Considera que l'experiència és l'origen i el límit del coneixement humà.

John Locke (1632-1704)

Vida, Obra i Objectius

Nascut a Bristol (1632-1704), Locke va rebre una educació sòlida. Fou professor de llatí i grec des de jove i va estudiar medicina a Oxford. Va salvar la vida al comte de Shaftesbury amb una cirurgia important, passant després al seu servei amb funcions i càrrecs polítics.

Amb el ressorgiment de l'absolutisme sota Jacob II, Locke, que juntament amb el comte defensava el parlamentarisme, va haver de marxar.

Va anar a França, on va contactar amb cartesians.

Entre 1682 i 1689, es va exiliar d'Anglaterra a causa de l'absolutisme i va viure a Holanda. Durant aquest temps, va dedicar les seves reflexions sobretot a la qüestió política.

Objectius Filosòfics i Polítics

1. Epistemologia: Estudiar el procés de construcció del coneixement humà. Investigar quines són les possibilitats i els límits del coneixement humà.
2. Política: Desenvolupar una teoria política en defensa d'un sistema liberal i en contra de l'absolutisme (aquesta teoria va ser la base de molts processos revolucionaris posteriors).

Obres Principals

• Assaig sobre l'enteniment humà (anàlisi sobre el coneixement humà).
• Dos tractats sobre el govern civil (la seva teoria política).
• Cartes sobre la tolerància.
• Pensaments sobre l'educació.

L'Empirisme del Sentit Comú

Locke intentava fer creïble allò que ens mostra el nostre sentit comú, defensant un realisme moderat.

Crítica a l'Innatisme: La Taula Rasa

Taula rasa: Segons Locke, quan naixem, la nostra ment és com una taula rasa (pissarra en blanc). Les idees les anem adquirint a partir de les dades provinents dels sentits. No hi ha idees innates.

Arguments contra l'innatisme:

• 1) Que hi hagi idees en les quals tothom està d'acord (consens universal) no demostra que siguin innates. Es podria haver arribat a aquest acord per altres vies; no teníem per què néixer amb aquestes idees.
• 2) De fet, no existeix cap principi o idea que sigui universalment admès per *tothom*. Per exemple, els nadons o les persones amb certes discapacitats intel·lectuals (anomenats *idiotes* en la terminologia de l'època) no coneixen principis considerats universals, la qual cosa contradiu la noció que siguin innats.
• 3) Si, com diuen els racionalistes, certes idees fossin innates i estiguessin sempre presents a la nostra ment, com podríem distingir-les de les idees que adquirim a través de l'experiència? Com sabríem si una idea que aprenem ja existia prèviament de forma innata?