John Locke: El Dret a la Revolta i la Legitimació del Poder Polític

La Voluntat Col·lectiva i el Poder Polític

La majoria esdevé el procediment apropiat perquè el cos polític actuï com un tot. La voluntat col·lectiva adopta decisions que són obligatòries per a tots els membres de la societat civil. Tan bon punt algú ha acceptat ingressar a la societat civil, està obligat a acceptar les decisions majoritàries.

El Dret Natural a la Revolta Segons Locke

El poder (sigui executiu, legislatiu o jurídic) resultant del pacte o consentiment és un poder delegat pel poble, és a dir, el poble conserva sempre la sobirania.

Característiques del Poder Polític Legítim

1. És un poder subordinat al poble.
2. Ha de beneficiar el poble i no a qui l’exerceix.
3. La seva funció és protegir els drets i llibertats del poble.
4. Si aquell o aquells a qui s’ha adjudicat el poder no compleixen amb les seves funcions, el poble té el dret de canviar-lo, fins i tot fent servir la força.

El Poder Despòtic o Tirànic: Il·legitimitat

El poder oposat al poder polític per consentiment és el poder despòtic o tirànic.

• El poder despòtic “és un poder absolut i arbitrari que un home té damunt d´un altre, i que li permet de llevar-li la vida quan li sembli”.
• Aquest tipus de poder o govern és il·legítim perquè no compta ni amb el suport de la natura ni del consentiment.
• És un govern il·legítim perquè va en contra de la llei natural més bàsica: el poder absolut és un poder que li pot prendre la possessió més elemental d’un home, la seva vida. Pot fer amb ella el que vulgui.

Control del Poder i Dissolució del Govern

Locke busca una fórmula pràctica perquè el poble pugui controlar el poder: “cal que el poble no sols tingui dret a lliurar-se de la tirania, sinó també a intentar d’evitar-la”. La fórmula que pot fer que el poble dissolgui el govern seria “quan el legislatiu, o el monarca, actuen contràriament a la tasca que els ha estat confiada”. El dret del poble a la revolta es basa en aquesta fórmula.

Aplicació d’aquest principi: un poder perd el suport del poble quan “intenta envair les propietats dels súbdits, de tal manera que els membres d’aquell poder (...) esdevinguin amos o puguin disposar arbitràriament de les vides, les llibertats o les fortunes de la població”.

La Revolta com a Defensa contra la Tirania

Contra aquells que consideren que posar en mans del poble una fórmula com aquesta debilitaria els governs i fomentaria l’anarquia, Locke respon dient que “és la millor defensa contra la rebel·lió i el mitjà més eficaç per a evitar-la”.

• Existeix una temptació natural dels que tenen el poder d’exercir-lo més enllà del que les lleis i el poble els han fixat.
• El coneixement de l’existència d’aquesta fórmula (del dret natural a la revolta) tindria un efecte preventiu sobre aquells dirigents més susceptibles a sobrepassar les seves atribucions polítiques.

Origen del Govern Il·legítim i Dret a la Resistència

• La tendència despòtica o tirànica del poder, o el que és el mateix, la temptació dels dirigents a no respectar i modificar les lleis que el poble, mitjançant el consentiment, havia autoritzat, és l’origen de tot govern il·legítim.
• Quan un govern pren mesures polítiques contra els drets del poble és com si declarés l’estat de guerra al poble.
• És en aquest moment que el poble assumeix el dret de no obeir l’autoritat d’aquest govern i de resistir-se fins i tot amb violència contra les seves imposicions arbitràries.

Tot poder emergeix del poble i aquell que modifica allò que per consentiment ha estat creat pel poble el que fa és intentar substituir una atribució que només a ell li pertany.

Conceptes Clau en la Filosofia Política de Locke

• Estat natural
• Estat de guerra
• Estat civil
• L’autoritat suprema és del poble.
• Si el govern desobeeix el poble.

Els contraris a l’aplicació del dret a la revolta afirmen que fomenta les guerres civils i el desordre.

Analogia de Locke en Defensa del Dret a la Revolta

1. El cas d’un poble que es rebel·la contra un govern il·legítim és similar al cas d’un individu que oposa resistència a un intent de robatori.
2. Si acceptéssim els arguments dels que s’oposen al dret a la revolta, el poble hauria d’acceptar l’aplicació de lleis injustes i la víctima les exigències del lladre.
3. Conclusió: aquesta pau i ordre que defensen els contraris al dret de revolta no afavoreix ni la justícia ni l’honradesa, sinó als governs tirànics i als delinqüents.