John Dewey: Filosofia i Pedagogia Progressista a l'Escola Nova

Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio

Escrito el 3 de Febrero de 2026 en catalán con un tamaño de 17,58 KB

Introducció a John Dewey

John Dewey és l'autor d'aquest text. És un filòsof i pedagog situat entre els segles XIX i XX. És un dels autors més importants del moviment d'educació progressista als EUA i, en general, del moviment de l'Escola Nova. Per tant, defensava la idea que sorgís una Escola Progressista, totalment contrària a la Tradicional, i va crear l'Escola-Laboratori, en la qual es veia reflectit tot el seu pensament educatiu; en ella, pretenia relacionar el treball pràctic amb la teoria. La seva obra més important és: Democràcia i Educació (1916).

Anàlisi d'Idees Principals

Algunes de les idees principals del text són:

Rebuig de l'escola tradicional.
Defensa del respecte cap a la llibertat individual.
La Natura es construeix per mitjà de l'experiència dels infants.
No imposar valors morals ni continguts externs.
Defensa de la informalitat.
Crítica a la passivitat.
Els mestres han de conèixer els seus alumnes.
Està a favor d'un aprenentatge auto-iniciat i autodirigit.
Creu en el contacte social, la comunicació i la cooperació.
L'aprenentatge està format per factors com el coneixement, la destresa i el caràcter.

En definitiva, el que Dewey ens volia transmetre per mitjà d'aquest text és que la societat, juntament amb l'educació, necessitava un canvi, es necessitava modernitzar. És a dir, rebutjava l'escola tradicional i defensava el canvi cap a una escola progressista, en la qual el mestre hauria de conèixer els seus alumnes. En aquesta s'hauria de respectar la llibertat de cada individu, així com la seva capacitat, els seus interessos i les seves experiències. Es defensa, per tant, un aprenentatge auto-iniciat i autodirigit, és a dir, que els propis individus tinguessin la llibertat d'elegir si volen o no aprendre dins l'escola. D'aquesta manera, Dewey rebutja tota passivitat de l'individu i dona suport a una educació activa. Dewey també defensava que l'individu havia d'estar en contacte amb la societat i creia també en la comunicació i la cooperació. Deia que la naturalesa es construeix per mitjà de les experiències dels infants i que a aquesta no es podien imposar valors morals ni continguts externs. Defensava la informalitat, ja que segons l'experiència el formalisme s'oposava a l'expressió emocional sincera. Per acabar, assenyala que l'aprenentatge ha d'estar format per factors com el coneixement, la destresa i el caràcter.

Desenvolupament del Comentari

Biografia i Context

John Dewey és un filòsof, psicòleg i educador que va néixer a Burlington el 1859 (mateix any en què Darwin publicava L'Origen de les Espècies).

Al 1879 es va graduar a la Universitat de Vermont i va començar a exercir com a professor a la Universitat de Pennsylvania. Durant aquesta època, la seva teoria va rebre la influència de la psicologia social de G. H. Mead i dels principis de psicologia de W. James.

Així mateix, va ser, durant la primera meitat del segle XX, la figura més representativa de la pedagogia progressista als Estats Units. Encara que se'l coneix millor pels seus escrits sobre educació, Dewey també va escriure influents tractats sobre art, lògica, ètica i democràcia, on la seva postura es basava en què només es podria assolir la plena democràcia a través de l'educació i la societat civil.

Al 1882 es va traslladar a Baltimore i es va matricular a la Universitat John Hopkins. Li va influir especialment l'ambient hegelià de la universitat. Al 1884 es va doctorar amb una tesi sobre Kant. Dos anys més tard (1886) es va casar amb una alumna anomenada Alice Chipman, amb la qual va tenir sis fills. Gràcies a ella, Dewey es va començar a interessar per temes educatius.

Al 1894, va començar a treballar com a professor en un nou departament de pedagogia de la Universitat de Chicago, on també va ser el director de l'Escola-Laboratori (abans coneguda com l'Escola Experimental de F.W. Parker). En aquesta va practicar les seves idees pedagògiques i va publicar diverses obres sobre aquest tema. Al 1904 va dimitir com a director de l'escola i també va renunciar al seu lloc de professor. El seu darrer destí com a professor va ser a la Universitat de Columbia. Al 1946, a l'edat de 87 anys, es va tornar a casar i va adoptar dos nens. Finalment mor el 1952, a l'edat de 92 anys.

En definitiva, John Dewey va ser considerat el principal impulsor de l'educació progressiva. Va ser un home que aspirava a la unificació del pensament i de l'acció, de teoria i pràctica.

Influències Relevants

Tractant el tema de les influències, destacarem els següents moviments i personatges:

En el terme Pragmatisme; derivat de la distinció kantiana entre pràctic i pragmàtic, hi varen ser influents autors com Ch.S. Peirce, W. James i G.H. Mead.
En el panorama pedagògic nord-americà de les darreres dècades del segle XIX es produeixen una sèrie de canvis: es rep la tradició renovadora propugnada a Europa per Pestalozzi i Fröbel, els quals allarguen el naturalisme de Rousseau.
La influència europea més significativa procedeix de Herbart, per aquest motiu, l'herbartisme és la corrent pedagògica que domina els Estats Units. (Dewey serà dels primers, juntament amb Rice, que s'atreveix a criticar-los).
A la Universitat John Hopkins va estudiar amb Ch.S. Peirce, S. Hall i G.S. Morris.
El va influir especialment l'ambient hegelià. De la marca que en va deixar Hegel es reflecteix en tres branques que l'influïren poderosament:
- El plaer per l'esquematització lògica.
- L'interès per les qüestions socials i psicològiques.
- L'atribució d'una arrel comuna a l'objectiu i subjectiu, a l'home i la natura.
També va influir l'educació com l'ensenyament de les facultats, fundades en la teoria de la disciplina formal de Locke.

Influència Posterior i l'Associació d'Educació Progressiva

Referint-nos ara a la influència posterior, és a dir, la que tindrà Dewey sobre la societat del moment, dir que aquest va fer una gran renovació dins l'educació. Es duen a terme canvis dins l'escola, la qual cosa farà que en sorgeixi una de més pràctica i nova. Aquesta es coneixerà amb el nom d'Escola Nova, la qual serà obligatòria, universal i gratuïta. En ella es durà a terme un estudi del nen, hi haurà influència de la psicologia i la biologia infantil i trobarem també la paidologia.

Pel que fa a l'Associació de l'Educació Progressiva, es defensava la llibertat com a element necessari per afavorir el desenvolupament natural del nen, es considerava l'interès com a motor del treball escolar i el mestre tan sols serà un guia. L'escola progressiva era considerada líder dels moviments d'educació. Algunes de les idees principals de Dewey en relació a l'educació actual en destacarem: l'experiència de l'alumne, aquest haurà de ser autònom, és a dir, descobrir el món per ell mateix, de manera que el mestre serà vist com un simple guia del procés d'aprenentatge; la societat tindrà, per tant, un paper molt important.

Obres Clau i Democràcia i Educació

Al llarg de la seva vida, Dewey es va convertir en l'autor de nombroses obres, entre les quals caldrà destacar-ne: El meu credo pedagògic (1897), L'escola i la Societat (1899) i El nen i el programa escolar (1902). En aquestes obres defensa les seves teories i concepcions sobre la importància de l'educació com el principal mitjà de reforma social. Esmentar també altres obres posteriors com: Com pensem? (1910) i Experiència i educació (1931). Encara que la seva obra més important és Democràcia i Educació (1916). Es tracta d'un llibre que es va convertir en el punt de mira del sistema educatiu i va provocar grans discussions als Estats Units. Hi podem destacar alguns objectius com: aconseguir que la democràcia tingui una forma definida i específica d'educació, tenir una democràcia de qualitat (la qual cosa serà possible si hi ha una bona educació) i que en l'educació es pugui aconseguir una adaptació als canvis i que hi pugui haver gran varietat d'opinions, ambdues darreres coses són elements essencials de l'evolució i, per tant, de la supervivència de la societat democràtica. Les característiques principals de l'obra són: l'educació com a reconstrucció (és a dir, l'educació ha de ser una reconstrucció constant de l'experiència), l'educació és també un procés directiu (de manera que es regula limitant i guiant les disposicions dels alumnes) i l'educació és un procés social (és a dir, l'escola ha de ser un medi ambient social amb característiques especials). En definitiva, per a Dewey, viure era sinònim d'educar-se.

Context Històric i Filosòfic

Pel que fa al context històric, John Dewey se situa dins la història dels Estats Units en la segona meitat del segle XIX i primeres dècades del segle XX. Alguns aspectes a destacar-hi:

Mobilitat de les fronteres nord-americanes i la colonització de nous territoris.
Tradició renovadora a Europa propugnada per Pestalozzi i Fröbel.
Ductilitat i permeabilitat de l'organització social, que va permetre una recreació institucional d'acord amb les necessitats socials.
Forma de vida democràtica, és a dir, la democràcia com a forma de vida i com a principi educatiu.

En definitiva, aquest clima social obert i desafiant en el qual vivia Dewey va fer que aquest se sentís compromès en la feina de la reforma social i educativa, entesa com una empresa col·lectiva i no individual.

A nivell mundial destaquem la Primera i Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda.

L'àmbit filosòfic es caracteritza per un moviment conegut amb el nom de Pragmatisme, sorgit als Estats Units al final del segle XIX. Aquest corrent sorgia com una alternativa a la filosofia alemanya. Bàsicament manté que el concepte d'un objecte s'identifica amb els seus efectes pràctics concebibles (per mitjà dels sentits). Tractava de desenvolupar evolutiva i unitàriament les relacions entre: organisme-ambient, subjecte-objecte i individu-societat. Rebutja la teoria de la veritat com a correspondència. La versió d'aquest corrent que defensà Dewey es denomina Instrumentalisme.

Els principals trets del pragmatisme són: l'antifundamentalisme, fal·libilisme, rebuig de les doctrines basades en una veritat transcendental (religiosa o laica), i el caràcter social del jo i necessitat d'encoratjar una comunitat crítica d'investigadors; pluralitat de tradicions.

El Pragmatisme pot ser:

Ètic: el bé s'identifica amb la utilitat.
Epistemològic: la veritat equival a l'èxit de les teories en la seva aplicació.

Corrent Pedagògic: Pedagogia Progressiva

Fent referència al seu corrent pedagògic, aquest es basava en la Pedagogia Progressiva o progressista. Era un moviment o grup de moviments crítics amb l'educació tradicional, a la qual acusaven de formalisme, d'autoritarisme, de fomentar la competitivitat i de construir una mena de transmissió de coneixements mitjançant la memorització, passiva pels alumnes i els seus interessos. De manera que el seu principal objectiu era dur a terme una reforma social. Cal destacar aleshores el Moviment de l'Escola Nova, el qual sorgeix al final del segle XIX i començament del segle XX. Sorgia amb la finalitat esmentada abans de dur a terme una renovació de l'educació i la problemàtica escolar. Aquest corrent va canviar profundament l'escola i va situar l'alumne al centre del procés. S'iniciava sobretot a les escoles privades i es va considerar una escola obligatòria, fet que provocava el seu creixement. Les primeres escoles noves van sorgir a Anglaterra. La principal característica de l'Escola Nova és que va començar a formular les idees de l'escola progressista. Segons Dewey, l'escola és una societat viva i, que per tant, hi ha que preparar l'alumne per a la vida i familiaritzar-se amb la societat.

Pensament Educatiu de Dewey

Observant tot el seu pensament educatiu, començarem dient que per a ell l'educació és la reestructuració de l'experiència; sense aquesta la vida no té sentit. Destacarem tres corrents principals del seu pensament:

Experimentalisme

Aquest corrent pedagògic tenia com a objectiu ensenyar als nens a viure en el món real. Es basa en què el nen aprèn a partir de l'experiència, mitjançant la interacció d'un ésser viu amb el seu medi físic i social. Per tant, està a favor de fomentar en el nen la inclinació natural a fer preguntes, explorar i investigar de forma habitual, creant-li permanents processos de reflexió i deducció. Es parla, per tant, d'una educació per a l'acció, és a dir, Learning by doing.

En l'experimentalisme es veu reflectit l'enfrontament entre “l'educació mitjançant l'acció” i “l'educació mitjançant la instrucció”, ja que l'aprenentatge a través de l'experiència és actiu i genera canvis en les persones i els seus entorns. Es rebutja, per tant, la idea que el nen aprengui de manera passiva per mitjà de l'adquisició de coneixements impartits pel mestre. Es transforma també la idea de la relació entre mestre i alumne de l'escola tradicional: el mestre ha de ser un guia i mostrar les diferents possibilitats als seus alumnes. I els continguts són posats a disposició dels alumnes mitjançant la seva iniciació en un procés de coneixement a través de la recerca. Aquest moviment té una fonamentació teòrica en les seves obres, com també en l'Escola-Laboratori de la Universitat de Chicago.

Instrumentalisme

Nom que s'aplica a la doctrina filosòfica de John Dewey que, partint del Pragmatisme, veu el pensament no sols com un mecanisme d'accés al coneixement, sinó també com un instrument per modificar la realitat o resoldre problemes que se'ns puguin presentar. Cal afegir que Dewey utilitza aquest per explicar com “l'home pensa per viure”. El pensament és l'instrument que utilitza per adaptar-se a les diferents situacions que sorgeixen a la vida; aquestes situacions, una vegada superades, proporcionen el coneixement, que és l'arma emprada per l'home per sobreviure.

Cientificisme i el Mètode del Problema

Un altre mètode creat per Dewey és el que duu a confeccionar el “Mètode del problema”, que consisteix en un procés que planteja l'aprenentatge com una activitat d'investigació. S'elabora a través d'unes pautes:

Consideració d'alguna experiència actual i real de l'infant.
Identificació de qualque problema apreciat a partir d'aquesta experiència.
Inspecció de les dades disponibles, així com la recerca de solucions viables.
Formulació de les hipòtesis de solució.
Comprovació de les hipòtesis mitjançant la pràctica.

La Pràctica Educativa: L'Escola-Laboratori

Una vegada explicat el seu pensament, ens centrarem en la pràctica educativa que Dewey va desenvolupar i va dur a terme. Aquesta pràctica es basava en la creació de l'Escola-Laboratori, la qual reflectia tot el seu pensament i el posava en pràctica.

L'Escola-Laboratori era dirigida i organitzada per Dewey, el qual per mitjà d'aquesta va aconseguir relacionar la teoria amb la pràctica, de manera que fou un model exemplar malgrat les crítiques rebudes.

En aquesta escola tan famosa, Dewey va mostrar la possibilitat d'estructurar el currículum centrat en les denominades “ocupacions”, intentant iniciar els nens des de la preescolar amb activitats de la vida quotidiana: alimentació, costura, treballs amb fusta i allotjament-jardineria. S'inculcava una educació per acció, en la qual els nens havien d'aprendre a partir de l'experiència. Els docents estaven especialitzats en cada matèria, el currículum, com hem dit abans, estava basat en les ocupacions de la vida adulta, de manera que a partir d'una activitat concreta, als nens se'ls presenta un repte per arribar a l'objectiu, i gràcies a això, es veuran totes les matèries o continguts necessaris. Per tant, el que es pretén és crear experiències directes de situacions problemàtiques, les quals hauran de ser analitzades i després fer una recerca de mètodes per tal de solucionar-les. En definitiva, la vida és acció i el pensament l'instrument.

Conclusió

En definitiva podem dir que el següent text és representatiu de l'autor, en aquest cas Dewey, i és, per tant, un reflex de les seves teories i pensaments.

Pel que fa a la vigència actual, els seus escrits resulten una font inesgotable d'idees, conceptes i propostes que, a gairebé un segle després de ser elaborats, segueixen presents en les nostres pràctiques. L'escola coneguda com a motor de transformació social democràtica, el lloc que han d'ocupar els interessos dels alumnes en la pràctica quotidiana a l'aula, el rol creatiu dels docents, entre altres qüestions, també són aspectes proposats per en Dewey que segueixen vigents en l'actualitat.

Actualment per ensenyar és necessari un espai on compartir coneixements i interactuar. Es segueix fomentant l'educació basada en la recerca de solucions a partir de la pròpia iniciativa de l'alumnat i sent aquests els que tenen el paper central.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: