John Dewey i l'Educació Progressista: Biografia, Obres i Pensament

DEWEY

L'educació progressista i la ciència de l'educació

INTRODUCCIÓ:

Aquest text pertany a John Dewey (Burlington 1859- Nova York 1952). L'autor forma part de la corrent pedagògica de l'Educació progressiva o progressista. Aquesta corrent posava en dubte l'Escola Tradicional nord-americana. Dewey va ser un dels representants del pragmatisme i va estar influenciat per William James. En el moment en el que vivia es volia dur a terme una vida democràtica i uns canvis educatius, es volia aconseguir que en l'educació es mostressin uns valors democràtics i una participació tant per part dels pares com dels alumnes i professors. A principis del segle XX, als EEUU, existia una corrent progressista que volia la democratització del sistema polític, la millora de la situació dels obrers i una moralització de les activitats de la població.

L'obra més important de John Dewey és Democràcia i Educació (1916), és una de les obres més importants del segle XX.

ANÀLISIS D'IDEES

• El mestre és un guia per als alumnes
• Respecte per la individualitat i la llibertat a les escoles progressistes
• L'aprenentatge comprèn, almenys, tres factors: coneixements, destresa i caràcter
• La ciència de l'educació, dues contribucions de les escoles progressistes: 1. El desenvolupament dels continguts; 2. L'estudi de les condicions favorables per l'aprenentatge
• Clima d'informalitat

Com hem dit, a les escoles progressistes el que s'intenta és que l'alumne aprengui d'una manera diferent de com ho fan a les escoles tradicionals. El que es proposa a aquestes escoles és un clima d'informalitat, és a dir, la formalitat s'oposa als sentiments, a la ment de l'infant, per això és millor treballar en un clima informal en el que el nin es senti còmode. També l'ajudarà en el seu aprenentatge que el mestre sigui un guia i no es vegi només com una autoritat que dóna ordres, tot això amb llibertat per a l'alumne i el professor, els alumnes treballen la individualitat i respecten la llibertat de cada un. La ciència de l'educació té dues contribucions fetes per l'escola progressista, una d'elles és el desenvolupament dels continguts, els mestres no han d'ensenyar únicament amb llibres de text, sinó que utilitzen altres mètodes d'aprenentatge amb els que els alumnes estarien participant activament i aprenent directament d'aquestes activitats; la segona contribució és l'estudi de les condicions favorables per l'aprenentatge, és a dir, les escoles progressistes estan adequades perquè els estudiants puguin aprendre en unes condicions òptimes, com hem anunciat abans, amb un respecte per la individualitat i la llibertat de totes les persones que formen aquestes escoles. La unió d'educació progressista i la ciència de l'educació serviran perquè tant alumnes com professors es puguin conèixer millor, per dur a terme un bon aprenentatge, els professors han de conèixer bé als seus alumnes, i la millor manera de fer-ho és com hem comentat abans essent un guia per a ells i no un mestre estricte que no deixa veure cap tipus de sentiments i només dóna ordres sense cap mena d'explicació.

DESENVOLUPAMENT

Context:

Podem contextualitzar a John Dewey a la segona meitat del segle XIX i primeres dècades del segle XX. En aquesta etapa, podem parlar de la mobilitat de fronteres estadounidenses i la colonització de nous territoris, la ductilitat i permeabilitat de l'organització social, cosa que va permetre una recreació institucional d'acord amb les necessitats socials, una estratificació social flexible, amb això es valorava més a les persones per la seva capacitat que per els seus orígens familiars, la relativització dels principis i pràctiques de l'herència històrica i finalment l'elecció d'una forma de vida democràtica. Es va dur a terme una industrialització i creixement dels Estats Units a finals del segle XIX i primer terç del XX.

Cal situar a Dewey dins el pragmatisme, que és un moviment filosòfic que va sorgir als Estats Units a finals del segle XIX. Aquest moviment va ser creat per Charles Sanders, John Dewey i William James. El pragmatisme defensa que el concepte d'un objecte s'identifica amb els seus efectes pràctics concebibles. El pragmatisme es caracteritza per posseir una concepció dinàmica de l'intel·ligència i del coneixement i tracta de desenvolupar evolutiva i unitàriament les relacions organisme-ambient, subjecte-objecte, individu-societat i s'oposa al dualisme i a la teoria de la veritat. Aquesta doctrina està associada a les idees de canvi, relativisme i inestabilitat

En el segle XIX i XX trobem la tradició renovadora propugnada a Europa per Pestalozzi i Fröbel que prolongaven el naturalisme de Rousseau. A finals del segle XIX el “Herbartisme” és la corrent pedagògica que domina a Estats Units, que Dewey i Rice varen criticar. Pel contrari, Dewey, defensa l'òptica “Frobeliana”.

Corrent Pedagògic:

John Dewey pertany al corrent pedagògic d'educació progressiva o progressista, tradició renovadora que pretenia la modernització de les institucions educatives nord-americanes. L'educació progressista va ser defensada a partir de 1890, per professors universitaris i filantrops socials. Aquest corrent té característiques similars a l'Escola Nova (moviment europeu), tots dos criticaven l'escola, però es diferenciaven en que l'educació progressista va tenir forts continguts de reforma social, crítica a les limitacions de la democràcia i a l'economia del moment. Es distingeixen tres fases en aquest moviment:

-La primera fase → finals del s.XIX- 1ª Guerra Mundial

-La segona fase → final de la 1ª Guerra Mundial- depressió del 1929

-La tercera fase → 1929- 2ª Guerra Mundial

Encara que Dewey va influir en les tres etapes, en la que més va marcar va ser a la primera, que coincideix temporalment amb l'experiència que va tenir amb la seva dona Alice, a l'Escola Elemental de l'Universitat de Chicago

A part de Dewey, van influir a l'escola progressista autors com Hellen Parkhurst, Francis Wayland o Joseph Rice, entre d'altres.

L'Escola Nova, és un moviment que va sorgir de manera paral·lela a l'Educació progressista, a EEUU, també es planteja els principis del pragmatisme pedagògic de Dewey. A Europa, aquest moviment es va concretar en molts variats i diferents mètodes, destacant com a més significatius el mètode Montessori i el Decroly, que tenien com a principi l'observació del nen.

A altres països es denomina el moviment d'Escola Nova com Escola Activa.

Els principis pedagògics d'aquesta escola es basen en els següents mètodes:

-Individualització: segons la necessitat i capacitat de cada alumne.

-Socialització: Com a valor en el procés de l'ensenyança.

-Globalització: Percepció dels continguts en la seva totalitat.

-Autoeducació: El nen és el centre de l'activitat escolar i la causa principal del seu saber.

Biografia:

John Dewey va néixer a Burlington el 20 d'Octubre de 1859 i va morir a Nova York l'1 de Juny de 1952. Va ser director del Departament de Filosofia de la Universitat de Chicago, on va fundar l'Escola Laboratori, i va ser catedràtic de filosofia a la Universitat de Columbia.

Dewey és un dels màxims representants del pragmatisme americà i inspirador de l'educació progressista. Es va doctorar en filosofia a la Universitat de Baltimore. Al 1884 va ser professor a la Universitat de Michigan i al 1894 a la de Chicago. A part de filosofia, també va ser catedràtic de psicologia i pedagogia. Al 1886 es va casar amb Alice Chipman, que després va ser la primera directora de l'Escola Laboratori

Obres:

A les seves obres, Dewey defensa les seves teories i concepció sobre l'importància de l'educació. Les obres que cal destacar són:

-Mi credo pedagógico (1897)

-La escuela y la sociedad (1899)

-El niño y el programa escolar (1902)

-Como pensamos (1910-1933)

-Democracia y educación (1916)

-Experiencia y educación (1938)

Però de totes aquestes, la seva obra més important és Democràcia i educació, en aquesta obra ens diu que l'educació és el mitjà per suscitar a una societat nova i més justa. Dewey, al llarg de l'obra reflexiona sobre questions com la funció social i els objectius de l'educació, els mètodes d'ensenyament, el significat i les peculiaritats dels continguts culturals o matèries d'estudi, sobre els valors educatius, sobre el joc i el treball, els aspectes socials i vocacionals de l'educació, i finalment, sobre les dimensions socials en les relacions i els processos educatius.

Pensament pedagògic:

L'educació segons Dewey es basa fonamentalment en tres pilars:

-L'experimentalisme: Dewey considerava que el nin devia aprendre a partir de l'experiència. L'experimentalisme de Dewey té un fonament teòric en les seves obres, en les que proporciona descripcions pràctiques sobre l'activitat desenvolupada en les escoles que assumeixen aquests principis. L'objectiu de les escoles experimentals era ensenyar al nin a viure en el món real. La seva convicció teòrica es fonamenta en que la característica fonamental del nin és la permeabilitat. Dewey pensa que l'educació deu ser un procés democràtic d'activitat guiat per el mètode científic. Respecte als professors, considera que tenen la responsabilitat més important en el procés de connexió entre la teoria i la pràctica, i va crear tres possibles models de professor:

• Els que ho feien en la investigació

• Els que intervenien en l'aula convertint-la en un lloc d'investigació

• Els mestres entrenats en habilitats d'observació i investigació

-El cientificisme: Dewey considerava que l'educació ha de ser científica. L'escola deu ser un laboratori en el que les diferents maneres de pensar es sotmetin a proves i es concretin i on els nins aprenguin a sometre la realitat i analitzar-la constantment. L'aprenentatge és una cerca del desconegut i no una simple absorció passiva de les coses. S'ha d'aprendre a pensar, en el sentit de construir el nostre propi pensament. Si les escoles basassin les seves activitats a l'investigació científica desapareixerien les imposicions. Dewey pensava que el mètode educatiu deu derivar-se del mètode científic, anomenat, mètode de resolució del problema, procés en que es planteja l'aprenentatge com una activitat d'investigació. Aquest mètode que proposa Dewey consta de cinc fases:

1. Trobar un problema que ens obligui a cercar una solució.

2. Trobar informació del tema.

3. Elaborar una seqüència organitzada d'etapes cap a una solució.

4. Construir una hipòtesi i comprovar-la amb una aplicació.

5. Si la hipòtesi no es confirma, s'ha de reiniciar el procés utilitzant les dades anteriors.

-L'instrumentalisme: Aquest és el nom que recull la pragmàtica defensada per Dewey, que coincideix amb les pragmàtiques de W.James i Piere. Encara que el que el diferencia dels altres autors és la seva teoria de les idees generals, les quals són “Instruments” que ens ajudaran a la reconstrucció de situacions problemàtiques per així aprendre d'una manera pràctica; la Teoria de l'epistemologia.

Aquests tres pilars donen sentit al que proposava Dewey, d'aprendre fent. L'infant aprèn mentres posa en pràctica la teoria.

Finalment, Dewey, proposa un nou model educatiu centrat en el nin, el qual ha d'aprendre a partir de l'experiència, centrant-se en el mètode científic, on els mestres són més propers i actuen com un guia. Aquest model ha de semblar-se a la societat que l'envolta, però no ha d'estar connectat amb aquesta. Dewey defensava que la democràcia no és tan sols un assumpte institucional sinó una forma de vida associada que es construeix amb la col·laboració activa de tots, famílies, alumnes i professors.

També propugnava una renovació de les classes socials per aconseguir una nova societat democràtica desenvolupant un caràcter especial a cada persona. El mestre no pot imposar a l'alumne aquest sentiment, ha de crear un entorn favorable perquè l'alumne assumeixi les responsabilitats d'una vida democràtica.

Pràctica educativa

Dewey, va dur a terme la seva pràctica educativa en l'Escola Laboratori que va crear, on va sometre a prova l'hipòtesi de psicologia funcional i la seva ètica democràtica, valorant les diferents dificultats didàctiques de l'implantació dels mètodes progressius en una institució docent. A aquesta escola, dirigida per Dewey, per la transmissió de coneixements es considerava necessària una coherència entre els aspectes lògics i els interessos del nin.

Va començar amb 16 nens i 2 mestres a l'escola, i al 1903 eren 140 alumnes i 23 mestres. La feina es desenvolupava en dues direccions: la dimensió social i el contacte amb la natura.

El programa d'estudis es centrava en les anomenades “ocupacions” que són “un mode d'activitat per part del nin que reprodueix un tipus de feina realitzat a la vida social”.

L'objectiu d'aquestes ocupacions, era el desenvolupament de l'autonomia i el coneixement social. Dewey considera que el nin havia d'aprendre coses útils per la vida. El model que de desenvolupament que proposava Dewey a aquestes ocupacions era el següent:

• De 4 a 6 anys: desenvolupament d'habilitats manipulatives i la comunicació oral.

• De 8 a 12 anys: aprenentatge de lectura, escriptura, càlcul, actituds d'observació i experimentació, matèries com geografia, història, ciències...

L'avaluació del professorat era a través de l'observació del nen, veure la seva evolució, reunint-se amb els pares. No es sometien a exàmens ni es puntuaven de manera tradicional.

L'escola va haver d'enfrontar-se a moltes crítiques.

CONCLUSIONS

Aquest text, és representatiu de John Dewey degut a que podem veure clarament part del seu pensament educatiu, en el qual proposa un model educatiu diferent del tradicional, amb propostes d'ensenyament i aprenentatge noves. Aquesta proposta la va dur a la pràctica posteriorment a la seva escola laboratori.

A l'actualitat, Dewey ha contribuït a un replantejament, de manera que les escoles tradicionals han introduït a la seva manera d'ensenyament elements proposats per ell, és a dir, han canviat el mètode memorístic per les noves metodologies com és l'aprenentatge constructivista. Elements de la reforma educativa que ell va proposar segueix vigent avui dia. L'educació actual fonamenta la seva base en les idees pedagògiques propostes per Dewey, que es basa majoritàriament en que ha de ser l'alumne el que experimenti i descobreixi el món de forma autònoma, a la vegada que el mestre el guia, també que a l'educació es presentin uns valors democràtics i cooperatius.

A la finalitat de la LODE-LOGSE, es pot veure l'influència de Dewey: proporcionar a tots els nins una educació comuna que faci possible l'adquisició dels elements bàsics culturals, així com una progressiva autonomia d'acció en el seu medi.