Els Jocs Romans: Espectacles de l'Amfiteatre i el Circ

Els Jocs de l'Amfiteatre Romà

A l'amfiteatre se celebraven diverses menes d'espectacles:

Les Lluites de Gladiadors

Els gladiadors eren condemnats a mort, esclaus castigats pels seus amos, o homes lliures que no havien trobat un altre recurs per viure. Eren entrenats en escoles especials. El dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven l'emperador amb el crit tradicional: aue Caesar, morituri te salutant.

Després es designaven per sorteig les parelles de lluitadors i començaven a barallar-se. Uns instructors vigilaven que la lluita no fos fingida i, si calia, fuetejaven els gladiadors. El públic cridava, animant el gladiador per qui havia apostat. Quan un dels dos lluitadors queia ferit, alçava la mà per demanar gràcia. L'emperador o el magistrat que presidia els jocs decidia segons l'opinió del públic:

• Si havia lluitat bé, la multitud aixecava el polze.
• Si abaixava el polze, el vencedor matava el vençut i rebia la palma de la victòria.

Un bon gladiador tenia molts admiradors i, sobretot, admiradores, i podia rebre regals i grans quantitats de diners fins que se li concedís una espasa de fusta com a símbol de la seva retirada.

Les Venationes: Espectacles amb Feres

Eren espectacles amb animals. Incloïen exhibició d'animals exòtics, portats de les províncies més llunyanes de l'Imperi, lluites entre feres i caceres fetes per homes armats.

Les Naumachiae: Combats Navals

Ofertes en ocasions excepcionals, eren representacions de combats navals. S'inundava l'arena d'alguns amfiteatres o s'utilitzaven estanys artificials, i els gladiadors i condemnats reproduïen batalles navals històriques.

Execucions Públiques

A l'amfiteatre els condemnats a mort eren lliurats sense armes a les feres o a gladiadors armats. Eren generalment criminals, o bé enemics de l'Estat com els cristians. Se solien fer en hores de poca assistència, al matí o al migdia.

El Circ Romà

L'edifici del circ romà prové de l'hipòdrom grec. En el circ s'oferien principalment curses de carros. Per això el circ tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats menors corbats.

Estructura de la Pista

• La pista estava dividida per un terraplè allargat al mig (la spina).
• A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres des d'on sortien a córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.

El més gran va ser sens dubte el Circ Màxim de Roma: al segle I dC. tenia ja una capacitat per a uns 250.000 espectadors asseguts. A Tarragona podem contemplar les que possiblement són les restes més ben conservades d'un circ romà del món.

Les Curses de Carros Romanes

En el circ les curses se succeïen durant tot el dia fins a la posta de sol. Els carros eren normalment de dos cavalls (bigae) o de quatre (quadrigae). Cada carro pertanyia a un equip (factio), que aportava els carros, els cavalls i els aurigues. Quatre carros competien a cada cursa, i per factiones diferents, sota els colors blanc, verd, blau i vermell.

La més gran dificultat era fer la mitja volta: havien de passar el més a prop possible de les metae però sense tocar-les, perquè altrament l'accident podia ser mortal. I si es trigava massa a girar, el risc era xocar amb un altre carro (naufragium).

Els aurigues venien de les classes més baixes, però molts esdevenien ídols de les masses i s'enriquien extraordinàriament, ja que els premis eren grans sumes de diners. Tanmateix, molts morien en plena joventut. Els romans eren molt afeccionats a apostar fortes quantitats en les curses de circ.

Els circs acostumaven a ser d’unes dimensions tan excepcionals, que difícilment cabien dintre del casc urbà i solien construir-se fora de la ciutat, aprofitant un terreny favorable, com una petita vall.