Jocs i Psicomotricitat en la Infància: Desenvolupament Integral

0-2 anys sense llenguatge: Jocs arcaics (jocs de contacte físic entre l'infant i l'educador)

Seguretat profunda: Són els jocs que l’adult fa amb l’infant a través de moviments laberintics: llençar-se, caure, volar, equilibri-desequilibri, gronxa. Maternatge: Són jocs en què l’adult té l’infant a la falda i li va descobrint les parts del cos a través del moviment acompanyat de cançons de falda: massatge, arritatanet. Joc presimbòlic: Tipus d’accions que ajuden a l’infant a construir la seva identitat: (tot el que es pugui fer i defer) aparèixer-desaparèixer, omplir-buidar, amagar-se-ser trobat, atrapat-ser atrapat, construir-destruir. Joc sensoriomotriu: És el joc que fa l’infant sol, amb material i el seu cos: (horitzontal) córrer, gatejar, caminar, (inclinat) arrossegar, pujar, baixar, (vertical) escalar, pujar, trepar. Joc simbòlic: Quan els infants fan de... adopten rols... fan com si... (imiten accions de la seva vida quotidiana): inventar, imaginar, fer de.

Jocs a partir de dos anys: Joc reglat: Joc que fa amb els altres infants, però amb petites normes: adoptar rols. Joc de construcció: L’infant, a través de la funció simbòlica, representa la realitat amb material de construcció: construir. Joc de representació: L’infant té una funció simbòlica molt elevada, comença a dibuixar i modelar la realitat viscuda: dibuixar i modelar.

La psicomotricitat és la disciplina a través de la qual, a l’etapa de l’educació infantil, tot partint del plaer motriu a través del joc, es pot contribuir al desenvolupament integral/global de l’infant. Si fem una anàlisi lingüística del concepte psicomotricitat, podem veure que té dos components: el motriu i el psiquisme. Aquests dos elements seran les dues cares d’un procés únic: el desenvolupament integral de la persona:

• L’element motriu fa referència al moviment, a allò físic, biològic i funcional.
• L’element psico designa l’activitat psíquica en els dos components que el conformen: socioafectiu i cognoscitiu.

Si no senten a la sala de psicomotricitat allò emocional, no podem dir que estem fent psico, sinó dinàmiques, exercicis o gimnasia.

0-6 mesos: El material ha de ser divers: sonalls, ninots tous de diferents mides, mòbils amb moviment i música, pilotes toves, miralls, cilindres d’escuma… 7-12 mesos: El material ha de ser variat i el podem anar introduint a mesura que vagin adquirint noves habilitats: peces d’escuma de diferents grandàries i formes, pilotes grans, tobogans, petites escales, túnel, miralls, joguines variades, mòbil amb moviment, objectes de colors vius... Caminants: Cistelles o pots plens de pilotes de diferents grandàries i textures. Fustes, matalassets, peces d’escuma de diferents mides i grandàries, tobogans, túnels, rodes, robes, cordes, anelles, materials diversos per passar per sota, pilotes grans de diferents textures, cintes de colors, caseta, mirall,... Maternals: Teles, coixins, bancs, estructures o peces per tirar-se i saltar de les altures. Matalassets, peces d’escuma de diferents mides i grandàries, pilotes grans de diferents textures, cintes de colors, caseta, construccions de fustes.

L'educadora ha de mostrar una actitud no directiva, amb l'objectiu de provocar una explosió motriu als infants. Ha de ser dinamitzadora de la sessió, sense ser el centre d'atenció, ja que ho ha de ser l'infant. Ha de donar seguretat als infants, sense provocar-los a fer coses que no poden fer. Ha de fer de model i de mirall, ser un referent perquè et puguin imitar. L'infant s'ha de veure reflectit amb tu en allò que fa bé i el que no. Ha de fer de mediadora, ser previsor i evitar material insuficient, s'ha de veure que n'hi hagi per tots i, si l'espai no dóna per més, s'ha de buscar una alternativa.

- Obrir el nen/a a la comunicació: en relació a l’adult i els altres infants. La pràctica psicomotriu afavoreix la interacció a través del plaer del moviment compartit. Es tracta de posar els nens i les nenes en relació amb els altres.

- Estimular la creació: aquesta ha estat incentivada per la possibilitat d’usar els objectes, l’espai i el propi cos de manera no estereotipada.

- Afavorir la descentració: parlem de descentració en el pla afectiu-cognitiu, que implica la capacitat de l’infant de posar distància de les seves emocions i poder posar-se al lloc de l'altre.