Els Jocs Florals i la Literatura Catalana del Segle XIX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,25 KB
L’any 1859, Barcelona va recuperar els Jocs Florals, un certamen literari anual que havia instaurat el rei Joan I durant el segle XIV. Els temes de les obres dels Jocs Florals eren la pàtria, l’amor i la fe.
Un dels poetes renaixentistes més importants fou Jacint Verdaguer (1845–1902). Des de ben jove va demostrar la seva vàlua com a poeta. Se l’ha comparat amb Ramon Llull per la importància de la seva obra. Obres destacades:
- L’Atlàntida
- Canigó
- Pàtria
Influït pel mallorquí Marià Aguiló, començà a escriure poesia en valencià, en la qual va seguir estrictament els tòpics dels Jocs Florals: l’historicisme i el paisatgisme sentimental.
Va ser el fundador de la societat Lo Rat Penat, entitat que va instaurar els Jocs Florals a València des del 1879. El realisme és un corrent estètic que sorgeix a Europa durant la segona meitat del segle XIX i que retrata la societat de l’època d’una manera objectiva i versemblant.
Les característiques bàsiques del realisme són:
- Individu
- Temps recent i espais recognoscibles
- Narrador omniscient
- Detallisme i descripcions
El naturalismo considera que l’ésser humà està sotmés al determinisme ambiental i biològic, és a dir, que la seva actitud i el seu comportament estan condicionats per l’entorn i per l’herència genètica. Narcís Oller es considera l’artífex de la consolidació de la novel·la i l’introductor de les tècniques realistes i naturalistes en les nostres lletres.