Jocs cooperatius per adults

En grups de 5 tractarem de crear i desenvolupar un joc cooperatiu per als nostres companys de classe. Els participants es dividiran les feines per a dur a terme aquesta activitat, serà responsabilitat del grup que tothom participi per igual a la seva creació, execució i avaluació.

- Aquest joc haurà de tenir relació amb alguna de les sessions desenvolupades a la unitat didàctica de jocs cooperatius (Habilitats motrius, Jocs pre-esportius,

etc.).

- Es valorarà el contingut de la fitxa així com la finalitat del joc, es a dir que

l’objectiu ha de ser quant més comú millor, hi ha d’haver un objectiu per a

tothom, quanta més gent implicada millor.

- Hem d’intentar deixar la competició de banda i que tothom treballi per igual a l’hora d’aconseguir l’objectiu del vostre joc.

- El joc haurà d’estar representat a la fitxa de joc que explica’m al següent apartat.

- La durabilitat del joc serà de 10 a 15 minuts per grup.

- El material del que es disposa es el que hi ha a l’institut.

- El dia de l’execució s’haurà d’entregar la fitxa de joc per a que pugui ser

avaluada.

- El grup es responsabilitzarà de que el material quedi en bon estat.

Fitxa de joc:

Nom del joc: Posem un nom al joc (agafa coes).

Objectius del joc: En aquest apartat haurem de definir quin es l’objectiu del joc que durem a terme. N’hi ha d’haver un relacionat amb els jocs cooperatius i un altre amb el tipus de joc que ens hagi tocat (Habilitats motrius, expressió corporal, habilitats motrius,

etc.).

Durabilitat: Temps que durarà el joc quan s’executi (10 minuts).

Participants del grup: Noms dels participants del grup.

Material: Material que necessitarem per realitzar el joc.

Descripció del Joc: Realitzem una definició del joc que volem realitzar. Amb aquesta

explicació del joc qualsevol persona externa que llegís aquesta definició hauria de poder executar el joc.

Representació gràfica: En aquest apartat tractarem de dibuixar una representació visual que ajudi a entendre el joc a realitzar.

Variant: En aquest apartat mirarem de incloure aquelles modificacions que farem mentre el joc es desenvolupa (Afegir una pilota de més, reduir l’espai de joc, ara el mateix però tothom a la pota coixa, etc.).

Jocs Cooperatius:

En una activitat lúdica, la dinàmica de funcionament que s’estableix, depèn

fonamentalment de la meta en el plantejament del joc. Podem diferenciar tres tipus de jocs:

Jocs d’estructura de meta individualitza: que es caracteritzen fonamentalment

perquè els objectius de cada persona en el joc no estan relacionats amb el dels altres, de tal manera que no es fomenta la interacció de cap tipus, relació directa entre l’èxit o el fracàs aconseguit per les distintes persones dins del joc.

Jocs d’estructura de meta de competició: que es caracteritzen fonamentalment perquè existeix una relació tal entre els objectius individuals que un sols pot aconseguir- los a costa dels altres dins del mateix grup. Hi ha una relació inversa entre l’èxit i el fracàs: els èxits en la consecució de l’objectiu per part d’algú van units al fracàs de la resta de participants.

Jocs d’estructura de meta de cooperació: que es caracteritza perquè els objectius que el joc marca per a cada persona van units als demés, de manera que cadascú aconsegueix la seua meta tan sols si la resta de participants aconsegueix la seva.

Definició DE JOC COOPERATIU:

Seguint el plantejament inicial, basat en la estructura de meta, son activitats lúdiques cooperatives aquelles que demanden als jugadors una forma d’actuació orientada al grup, en la que cada participant col·labora amb els demés per a la consecució d’un bé comú.

Característiques DELS JOCS COOPERATIUS:

- Les principals característiques dels jocs cooperatius son les següents:

- Tots els participants en lloc de competir aspiren a un fi comú: treballar junts.

- Tots guanyen si s’aconsegueix la finalitat i tots perden en cas contrari.

- Els jugadors competeixen contra els elements no humans del joc en lloc de competir entre ells.

- Els participants combinen les seues habilitats unint els seus esforços per a

aconseguir la finalitat del joc.

- La no eliminació i l’èmfasi del plaer.

SESSIONS REALITZADES:

Sessió 1:

Habilitats motrius:

Les habilitats motrius bàsiques són els moviments fonamentals

que executa la persona. Aquests moviments són essencials per poder

desenvolupar una vida sense problemes, ja que permeten relacionar-

se amb els altres, amb els objectes i amb el medi que ens envolta.

Són moviments simples per ò que hem hagut d’aprendre i desenvolupar des de petits a través de la nostra “experiència motora”, és a dir, a través de situacions en què hem hagut d’aplicar-les i posar-les en acció. A mesura que les hem practicat, les hem anat perfeccionant fins a assolir-ne el domini integrar-les al nostre repertori de moviment.

Habilitats motrius bàsiques: Són considerades habilitats motrius

bàsiques els desplaçaments, salts, girs, llançaments i recepcions, totes

aquestes relacionades amb la coordinació i l’equilibri.

Són tan essencials per la persona, que si no les

domines, et resulta molt difícil desenvolupar la vida diària. Les habilitats

motrius bàsiques et permeten desplaçar-te, treballar, jugar, relacionar-te amb els altres.... En definitiva viure. A més són la base de moviments més

complexos. Si les domines perfectament, activitats com llançar a cistella, saltar tanques, fer salt d’alçada, ballar, driblar..., et resultaran més senzills.

Sessió 2:

Jocs de cooperació esportius:

Els jocs preesportius són les activitats que precedeixen a l’ensenyament i aprenentatge dels diferents esports col·lectius. De manera genèrica ens podem iniciar als elements tècnic-tàctics dels diferents esports i també podem anar assolint els diferents gestos tècnics.

Els jocs preesportius es troben entre el joc lliure i el joc esportiu estàndard o esport. El joc preesportiu, encara que posseeixi unes regles a l’inici, ofereix un gran marge de canvi i modificació sobre la marxa, així com la possibilitat de reviure, construir i crear nous jocs. Ara bé, no pertany a cap institució esportiva. Els jocs esportius estàndard han d’adaptar-se als participants mitjançant uns jocs esportius modificats que mantinguin l’essència dels grans esports, però que siguin accessibles a les possibilitats

del nin.

Sessió 3:

Imatge i percepció corporal:

La imatge corporal és la representació mental

que cada persona té sobre el seu propi aspecte físic.

És com la persona es veu a si mateixa i com es percep quan es mira al mirall, és a dir, com la persona creu que és. La imatge corporal també té a veure amb els sentiments i emocions que experimenta la persona respecte a com percep el seu físic, com se sent amb el seu cos i dins del seu propi cos.

La imatge corporal és la representació mental que cada persona té sobre el seu propi aspecte físic. És com la persona es veu a si mateixa i com es percep quan es mira al mirall, és a dir, com la persona creu que és. La imatge corporal també té a veure amb els sentiments i emocions que experimenta la persona respecte a com percep el seu físic, com se sent amb el seu cos i dins del seu propi cos.

El desenvolupament de la imatge corporal depèn en gran manera de nosaltres mateixos, però inevitablement es veu influenciada també per les persones

del nostre entorn i per la societat en general. Sovint rebem missatges, explícits i implícits, de familiars i amics sobre el nostre cos i sobre el valor de la imatge en l'actualitat. Els mitjans de comunicació també ens enviant missatges sobre la importància de la imatge i el culte al cos, sovint missatges amb una influència molt negativa en el

desenvolupament de la nostra imatge corporal, ja que solen mostrar com a models de bellesa cossos irreals i inassolibles.

A part dels diferents agents que es veuen implicats en el desenvolupament de la imatge corporal, existeix un altre factor que incideix en aquesta: el procés natural de creixement i envelliment de les persones. Etapes vitals com la pubertat o la menopausa poden alterar la imatge corporal de la persona, ja que quan el nostre cos canvia

experimentem canvis en les nostres emocions i sentiments també

Sessió 4:

Expressió corporal:

Des dels començaments de la raça humana, abans de

l’evolució del llenguatge, els éssers humans es comunicaven

mitjançant gestos i senyals, és a dir, amb el llenguatge del cos, anomenat també llenguatge gestual. Podem dir, doncs,

que l’expressió corporal és tan antiga com l’ésser humà.

Des de molt petits, quan encara no hem après a parlar, les persones ja ens comunica’m amb el “món exterior”. El plor, el somriure, els moviments de les mans, els gestos d’alegria, són la nostra primera manera de dir als adults que tenim gana, que estem

contents, etc

Podem definir l’expressió corporal com una conducta

espontània, un llenguatge corporal, que ens permet expressar tota

una sèrie de sensacions, emocions, sentiments, pensaments,...

mitjançant el nostre cos. Com per exemple un gest teatral, o inclòs

un vals.

Per això també podem emprar altres noms per referir-nos a

l’expressió corporal, com comunicació corporal, comunicació no

verbal, llenguatge corporal...