El joc infantil: definició, teories i evolució

Definició: El joc és una activitat lliure i espontània per divertir-se, aprendre i expressar-se; una experiència on s'estimula una capacitat i una via de desconnexió.

El joc infantil té un caràcter universal. És un instrument per a l'aprenentatge i un dret fonamental de la infància.

Concepte i característiques del joc

Concepte: Activitat necessària i molt important en l'àmbit social. És una eina útil per adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores i afectives. Es tracta d'una acció voluntària realitzada amb el temps i l'espai necessaris.

Característiques: Activitat agradable, realitat fictícia, caràcter innat, lliure i espontani, finalitat en si mateix, limitació d'espai i temps, i pròpia de la infància.

Evolució històrica del joc

Època Clàssica: Es troben els primers referents escrits sobre el joc i la seva finalitat. Era una activitat que formava part de la vida quotidiana dels infants. Destaquen les primeres teories de Plató, Aristòtil i Quintilià.

Edat Medieval: Es juga amb elements naturals com a objectes de joc. Es practica tant al món cristià com al musulmà i es recupera la importància del joc al carrer.

Etapa Moderna: El model educatiu vigent desestima sistemàticament el valor educatiu del joc. Al segle XVII sorgeixen línies de pensament que conceben el joc com un element facilitador de l'aprenentatge. Al segle XVIII apareixen noves teories que el consideren un instrument pedagògic (Rousseau, Froebel i Pestalozzi).

Etapa Contemporània: Sorgeix el moviment pedagògic de l'Escola Nova. Es va sostenir que el joc és el mètode d'aprenentatge més eficaç a la infància i es van promoure recursos educatius basats en el joc.

Teories sobre l'energia

• Potència superflua: El joc consumeix l'energia que li sobra a l'organisme una vegada satisfetes les necessitats biològiques bàsiques.
• Energia sobrant: És el resultat d'un excés d'energia acumulada.
• Relaxació: Relaxa els infants i els permet recuperar l'energia en un moment de fatiga.

Altres teories i funcions del joc

Teoria de la Recapitulació (Stanley Hall): Relaciona el joc amb les generacions passades i les tasques dels avantpassats; són activitats lúdiques preparatòries per a la vida adulta.

Exercici preparatori (Karl Groos): El joc és una preparació per a la vida adulta on es practiquen activitats útils per al futur. És una empenta per exercitar els instints, habilitats i comportaments que s'utilitzaran de grans.

Teoria General del Joc (Buytendijk): Destaca l'ambigüitat, el caràcter impulsiu, la timidesa i l'emotivitat.

Ficció (Claparède): El joc actua com un refugi per als desitjos dels infants.

Funció compensadora, integradora i rehabilitadora: Ajuda a igualar diferències, uneix els infants i serveix per recuperar-se de dificultats o gestionar emocions.

Autors clau en la psicologia del joc

Vygotski: Els aprenentatges apareixen primer en el context social en què viu i es mou l'infant, a través de la interacció i la comunicació amb els altres i amb el medi, i després els interioritza en la seva estructura mental. Per a Vygotski, l'àmbit social està per davant del biològic. Cal enriquir els altres amb el propi coneixement mitjançant el treball cooperatiu per aconseguir el potencial màxim (Zones de Desenvolupament Pròxim) amb les eines i el suport necessari. El joc transmet valors, normes i rols de la cultura, ajudant a entendre el món social.

Piaget: Relaciona el joc amb la part biològica a través de 4 etapes de maduració. L'infant necessita jugar per interaccionar amb la realitat. Les fases són: sensoriomotora, preoperacional, de les operacions concretes i de les operacions formals. L'infant aprèn mitjançant un procés continu d'assimilació (incorporar informació), acomodació (modificar esquemes) i equilibrament (ajust per al desenvolupament intel·lectual).

Freud: Parla de desitjos insatisfets i relaciona el joc amb les emocions, expressions i sentiments inconscients. Mitjançant el joc, els infants alliberen emocions i reviuen situacions per entendre-les millor.

Bronfenbrenner: El desenvolupament depèn de l'entorn i es reflecteix en l'actitud. El comportament es veu afectat pels diferents sistemes on viu l'infant, organitzats en cercles: microsistema, mesosistema, exosistema, macrosistema i cronosistema.