El Joc Infantil: Cultura, Desenvolupament i Teories Pedagògiques

El Joc i la Influència Cultural

Per què diem que els jocs són de diferents cultures? La causa d’això és que la cultura té uns elements que la caracteritzen i afecten l’experiència lúdica dels infants. Aspectes com ara:

• La consideració de la infància i el paper que té dins de la societat.
• L’ordre social establert.
• El medi on es troba aquesta cultura.

Què Aporta el Joc al Desenvolupament Infantil?

Mitjançant el joc es pot aconseguir que els infants:

• Descobreixin les possibilitats pròpies.
• Aprenguin a conèixer el món que els envolta i interpretin la realitat.
• Assagin conductes socials i assumeixin rols.
• Aprenguin regles i regulin el comportament.
• Exterioritzin pensaments.
• Descarreguin impulsos i emocions.
• Satisfacin les seves fantasies.

Definició i Importància del Joc

El joc és com una de les activitats bàsiques de la infantesa, indispensable per al desenvolupament psicomotor, intel·lectual, afectiu i social dels infants.

Perspectives Teòriques sobre el Joc

• J. Huizinga: El joc és una activitat que té unes normes amb la intenció de passar-s’ho bé i aconseguir en aquell moment gaudir.
• Vigotsky: Diu que el joc és un motor del desenvolupament i s’hi resolen els seus desitjos.
• Linaza: Es característic del joc que tu juguis perquè vols, per tant és espontani i voluntari, produeix plaer el sol fet de jugar.

Definició i Característiques del Joc

Definició de joc: El joc és la capacitat que tenim per diverteir-nos, experimentar emocions i aprendre coses noves. Ajuda a desenvolupar la creativitat i socialitzar.

Característiques del joc:

• El joc ha de ser lliure, espontani i voluntari.
• El joc té una finalitat en si mateix.
• El joc provoca plaer.
• El joc implica activitat.
• El joc és immediat.
• El joc es realitza en una realitat fictícia (s’interpreta).
• El joc forma part de la infància.
• El joc és innat.
• El joc ens diu a quina etapa evolutiva està l’infant.
• El joc afavoreix la socialització.
• En el moment de jugar som tots iguals.
• No són necessaris els objectes.
• Tots els jocs es fan en un espai i durant un temps determinat.

Tipus de Joc

• Jocs psicomotors: (Els jocs de coneixement corporal, els jocs motors, els jocs sensorials)
• Jocs cognitius: (Els jocs manipulatius, el joc exploratori o de descobriment)
• Jocs socials: (Els jocs simbòlics o de ficció, els de regles i els cooperatius)
• Jocs afectivoemocionals: (Jocs de rol, jocs d'autoestima)

Evolució de les Joguines

Quina joguina ha estat tota la vida? Com ha anat evolucionant? Antigament les nines eren de productes naturals (pedra, pals…), més endavant les van fer de roba, de fusta tallada, pedra moldejada, etc.

Aportacions de Pedagogies Clàssiques

• FRÖBEL: El joc com a finalitat / Respectar el temps de l’estudiant / Autoconeixement de l’infant.
• MONTESSORI: Importància de l’ambient i el material / Respectar la llibertat de l’infant per aprendre / Autonomia i disciplina / El paper de l’adult com acompanyant.
• DECROLY: Observació, expressió i associació.
• PESTALOZZI: Els nens haurien d’aprendre a la natura / Aprenentatge significatiu (aprendre fent) / El joc ha de ser emocionalment positiu.

Teories del Joc al Segle XX

• BUYTENDUIK: Ambigüitat, impulsivitat, emotivitat i timidesa.
• VYGOTSKI: Zona de desenvolupament pròxim (ZDP).
• CLAPARÈDE: Pedagogia funcional / Aprendre per assaig-error.
• FREUD: Recerca del plaer, desitjos, joc simbòlic (per ser l’adult), inconscient.
• PIAGET: Aprenentatge segons el seu desenvolupament: 4 estadis.
• GROSS: Experimentació, locomoció i curiositat.