El Joc: Factor Clau en el Desenvolupament Integral Infantil
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,38 KB
El joc com a factor clau en el desenvolupament infantil
La filosofia, la psicologia i la pedagogia coincideixen que, al llarg de la història, el concepte de joc ha evolucionat. Actualment, es considera que el joc és una activitat lúdica que s'ha de manifestar de manera lliure i espontània. Gràcies als jocs, els infants es desenvolupen i és una activitat necessària per a la supervivència.
Joc i àmbits clau del desenvolupament infantil
Àmbit psicomotriu/motor: El moviment i l'exploració
El nadó, des de molt petit, realitza moviments involuntaris. Tots els jocs psicomotrius que el nadó realitza de manera espontània fomenten l'adquisició d'un control cada cop més gran de les parts del cos: primer controlarà la postura i podrà asseure's, augmentarà la força de les cames fins a aconseguir aguantar-se dempeus i, finalment, aconseguirà l'equilibri i la marxa. La deambulació és quan l'infant comença a caminar i té un món per investigar.
Àmbit cognitiu: Aprenentatge, símbols i llenguatge
El nadó grava en la seva ment uns esquemes d'acció que li permeten repetir els moviments cada vegada més perfectes. Això provoca el començament de les estructures bàsiques del coneixement. Els infants viuen aquestes activitats com a activitats plaents, d'aquesta manera fa que les repeteixin una vegada i una altra. A partir dels 2 anys, aproximadament, es produeixen dos avenços molt significatius en l'àmbit cognitiu: el joc simbòlic (representació interna de si mateixos o dels objectes no presents) i el domini del llenguatge (capacitat d'expressar-se verbalment amb els altres, és a dir, l'infant augmenta un gran nombre de paraules, millora la sintaxi i té més necessitat de comunicar-se, cosa que li permet expressar-se mentre juga). Els infants poden expressar-se lliurement, assimilar noves experiències, mostrar vivències, percebre el món que els envolta i desenvolupar la imaginació i la creativitat.
Àmbit afectiu: Emocions, vincle i superació de conflictes
Quan un infant neix, depèn totalment de les persones adultes. L'afecte és imprescindible per al desenvolupament i l'equilibri emocional de la persona durant tota la seva vida. Tanmateix, la manca d'afecte durant la infantesa determina de manera negativa la futura personalitat. El joc li permet superar la realitat. La seva fantasia el transporta a un món on pot arribar a resoldre conflictes que viu i experimenta, però que encara no entén.
Àmbit social: Interacció, normes i relacions
La socialització és el procés pel qual els individus interactuen amb els altres. L'infant es comunica, espera el moment que els adults cobreixen les seves necessitats i, si el satisfan, els somriu; si no, plora per expressar el contrari. La persona adulta, d'altra banda, reforça i ajusta les respostes de l'infant amb les seves accions. El joc serveix d'instrument per introduir-los en el món de la socialització. Al principi és un joc individual, ja que la immaduresa social i l'egocentrisme no els permeten relacionar-se de manera igualitària. Després, els infants comparteixen el joc, aprenen a relacionar-se amb els altres, a esperar el seu torn d'intervenció i el moment de satisfer els seus desitjos.