Joanot Martorell i Ausiàs March: Literatura Catalana Medieval

Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc

Joanot Martorell va ser un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa. La seva naixença se situa entre el 1413 i el 1415 a la ciutat de València, en una família de la mitjana noblesa originària de Gandia, però establerta a València des de 1400. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà.

De Joanot Martorell, que era cunyat d'Ausiàs March, es coneixen força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller vigorós de vida agitada. Féu llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat.

Obra i Repercussió

Només va escriure aquesta obra, rica i complexa, insòlita i diferent, i és per això que el seu nom està entre els millors autors de la literatura catalana i universal. Però en ser escrita en català no va tenir una magnitud tan gran com la de Cervantes, perquè el català era bastant minoritari.

• L'obra té 487 capítols i més de 800 pàgines.
• S'hi explica la història d'un cavaller anomenat Tirant.
• Els manuscrits de l'obra van ser heretats per Martí Joan de Galba, que va acabar la novel·la i la va portar a la impremta.
• Martí Joan va morir sis mesos abans de la publicació de l'obra l'any 1490.

Argument del Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que parla d'un cavaller que habitava a Anglaterra i era de llinatge bo. Tirant és armat cavaller en els casaments del rei d'Anglaterra i venç els enfrontaments de les festes nupcials.

Desenvolupament de la Trama

1. Tirant aprèn als primers capítols i seguidament va al Mediterrani acompanyat per uns seguit de personatges fills de reis, ja que la illa de Rodes va ser conquerida pels turcs.
2. A Constantinoble, Tirant s'enamora de Carmesina, la filla de l'emperador.
3. Es veuen enfrontats amb Viudareposada, que els hi fa un amor impossible, ja que ella està enamorada de Tirant. Des d'aquest punt es viuen diferents escenes amoroses.
4. Altres relacions: l'infant Felip s'enamora de Ricomana, Diafebus d'Estefania i l'emperadriu d'Hipòlit.
5. Tirant i la seva colla se'n van cap al Nord d'Àfrica ja que la nau va naufragar. Allí, també és armat capità de l'exèrcit àrab.
6. Al final de la novel·la, Tirant torna a Constantinoble i es casa amb Carmesina. Allibera els grecs i el proclamen l'hereu del domini de Constantinoble.
7. Durant les festes, Tirant agafa una pneumònia i mor. Carmesina, de dolor, també mor, i finalment també mor el pare, l'emperador.

Definició: Locucions/frases fetes

Locucions/frases fetes: Són conjunts de mots que es presenten amb una forma estereotipada i invariable i s'utilitzen en sentit figurat.

Ausiàs March: El Poeta de l'Intimisme

Ausiàs March va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques, va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en català. Es dubta sobre el lloc de naixement d'Ausiàs March entre València, Gandia o Beniarjó.

Ruptura amb la Poesia Trobadoresca

Se sap que la poesia trobadoresca expressava uns sentiments cenyits per les normes de "l'amor cortès" pel que fa al contingut, i per una retòrica brillant però molt falsa, buida i distant pel que fa a la forma: el fet d'escriure en provençal n'és un indici i el de signar les poesies amb pseudònim, un altre.

S'arriba doncs a Ausiàs March (qui signa els seus poemes "Jo sóc aquell que em dic Ausiàs March"), escriptor ja en català, per trencar els motlles de la poesia trobadoresca amb l'expressió de l'íntima meditació personal d'un home-poeta que apareix, despullat de tota ficció, disposat a parlar-nos d'allò que l'obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb Déu, la mort i el problema ètic.

Temàtica i Estil

Aquests problemes són reals i personals, igual que les dones que hi apareixen (ja no "midons") les quals ja no són Beatrius ni Laures, distants i platonitzades —pures idees amb nom propi— sinó dones reals que estimen o no i que són estimades o odiades per unes raons concretes i no per afany d'idealització. Utilitza per primera vegada el valencià en els seus poemes.

Se separa de la poètica trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma, ja que manté el vers decasíl·lab amb la forma 4+6, així com conserva l'ús del senyal, encara que en fa servir cinc, cosa insòlita en la poesia trobadoresca, que sols n'emprava un.

El Tractament de la Dona

Nou tractament de la dona, diferent a la idealització amb què fou tractada pels trobadors i a la sublimació espiritual de la dona dels poetes italians Dante i Petrarca. En Ausiàs March la dona és un ser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.

L'obra d'Ausiàs March és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana, quan part de la seua obra gira entorn de la seva vida personal i, a més, ho fa amb molta profunditat. Pren la mort de la seva esposa Joana Escorna, com a tema d'algunes de les seves cançons, una prova més de la seva sinceritat. La seva poesia es converteix en un joc complex i canviant, però hi conserva una unitat, és escrita des d'un jo concret, i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals d'aquest jo.

Definició: Refranys/dites

Refranys/dites: Oracions completes i independents que mantenen sempre la mateixa forma. Solen tenir un origen antic i expressen el pensament popular. Quan aquestes dites populars contenen un ensenyament de caràcter filosòfic o moral s'anomenen proverbis.