Joan Vinyoli: poesia post simbolista

El text poètic que comentarem, titulat ......., pertany a l’obra poètica de Joan Vinyoli Vent d’Aram, publicada al 1976. Aquest fou un autor que va viure una infantesa marcada per les penúries econòmiques i familiars. A causa d’això, es refugiava en els estius que vivia a Santa Coloma de Farners, paisatge que influència gran part de la seva obra pel que fa el mar. Vinyoli és un autor autodidacte, que concep la poesia per si sol i com a una eina de coneixement d’un mateix i del món. Gràcies al Ateneu entra en contacte amb els autors intel·lectuals de l’època. Els poemes de Joan Vinyoli es caracteritzen per una varietat d’estils i tendències, entre les quals domina el post simbolisme (influenciat sobretot per Rilke i Carles Riba), corrent que es basa en l’adquisició de les característiques simbolistes però portades a l’extrem. Aquest corrent es basa en els aspectes simbòlics i significatius, els quals aconsegueix a través de la metàfora i la suggestió, i s’allunya del realisme i el naturalisme intentant traduir el món espiritual de l’artista mitjançant signes de la realitat sensible. Per tant, la poesia post simbolista es caracteritza per ser hermètica, la bellesa es troba en el significat del poema, és a dir tot va englobat de la paraula, parlem doncs de poesia pura. És una poesia que presenta un valor absolut del llenguatge i la suggestió sensual a través de la paraula i de l’experiència personal del poeta.

El llibre de poemes Vent d’Aram tracta principalment de tres temes: l’amor, la mort i la poesia. Joan Vinyoli va escriure aquest llibre en el moment en que patia un gran problema de salut. És per això que parla constantment de la mort i de les preguntes sobre la vida, i aquestes característiques fan que sigui una obra intensa i productiva, i a la vegada de caràcter vitalista.

El llibre es divideix en tres parts; Si la segona part la componen poemes de caire amorós i de guanys i pèrdues, la primera part, en la que hi trobem aquest poema “Piscina”,  i  la tercera, tracten bàsicament el pas del temps junt amb la presència del temps, sempre des d’un punt de vista vitalista.

________

Carles Riba (Barcelona,1893-1959)

Feia traduccions dels clàssics, per això tot poeta s'emmiralla en les seves produccions, perquè tenien la concepció pura de la poesia tant pel que fa a la idea com pel que fa a la forma. Es va convertir en el mestre. Va viure en èpoques diferents a la de Joan Vinyoli. El trobem lligat amb el Noucentisme. 

Rilke 

S.Espriu (1913-1985) 

A banda de la coneixença personal, Espriu demostrà la consideració preferent que tenia per la poesia de Vinyoli, en un article que va escriure a "Ariel" on també s'hi observen diversos punts de contacte amb els motius vinyolins. El significat transcendental de la poesia, en la linia de Rilke, és compartit pels ddos poetes (Ell i Vinyoli). Vinyoli a més a més reb la influència directa de Carles Riba, fet que el distància d'Espriu. Coneix a Vinyoli a l'Ateneu. i a B.Rosselló Pòrcel a la universitat.

B.Rosselló-Pòrcel (1913-1938)

Traductor i poeta mallorquí. Va heretar la poesia de Salvador Espriu. Obra breu però densa (3 obres), la més coneguda és la "Imitació del foc" on es veu la relació amb Espriu. Influenciat per Carles Riba. 

Salvador Espriu pertany a la classe ben estant en canvi Roselló Pòrcel forma part de la classe obrera, va poder estudiar gràcies a les beques. Contemporani amb Vinyoli, es coneixen al Ateneu. 

J.V.Foix (1893-1987) 

__________
1 etapa (1937-1963) 

FORMACIÓ i CONSOLIDACIÓ 

Caracteritzada pels constants replantejaments poètics i per la ferma voluntat de construir-se una veu lírica personal. 

publica 5 reculls: Primer desenllaç (1937), De vida i somni (1948), Les hores retrobades (1951) to elegiac, inaugura l'etapa de consolidació que comportara el pas decisiu des del descriptivisme paisatgistic inicial fins al procés de simbolització. El Callat (1956) volum central i més reexit de la primera època. 

Realitats (1963) Llibre irregular i heterogeni en que el poeta vacil·la entre seguir fidel als postulats poètics que han presidit l'escriptura d'"El Callat" o adscriure's al model de poesia realista que impera en aquell moment a Catalunya. 

2ª ETAPA: MADURESA I PLENTIUD POÈTIQUES. 

concideix amb el moment de màxim reconeixement per part de la crítica i del públic lector. També és la més fecundada : 11 llibres de poemes + 2 reculls d'obres poètiques + 2 volums de traduccions (Visions de Rilke i Noves Versions de Rilke, postum). 

1970-1975 publica 3 obres que es poden considerar un triptic unitari per la seva homogenietat en el to desolat i plantejamnt existencial: Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973) i Ara que és tard (1975). 

Amb Vent d'aram (1976) s'incia el derrer tombant de la seva poesia, molt intens i productiu, malgrat els constants problemes de salut. Els llibres publicats en aquests anys giren al voltant de 3 eixos temàtics: l'amor, la mort i la poesia.